Pyongyang jubila la moratòria de míssils davant de la falta d'avenços en la negociació

Sobre la península coreana planen tempestes després de dos anys de calma. Kim Jong-un ha liquidat la moratòria voluntària de llançaments de míssils intercontinentals, assajos nuclears i altres excessos que va adoptar a l’inici del procés de desnuclearització. Inquieta que el seu discurs hagi recuperat la retòrica inflamada, però tranquil·litza que no hagi trencat les negociacions, atacat Donald Trump  ni creuat cap línia vermella; a la pràctica envia la pilota a la teulada del president nord-americà i li recomana que acompanyi les cimeres històriques, les fotos per a l’hemeroteca i les declaracions d’una cosa tangible.

Corea del Nord havia alertat que el 2020 adoptaria una «nova ruta» si no avançaven les negociacions. No hi va haver sorpreses en el discurs d’aquest dimecres. Kim Jong-un va desdenyar com a inservible aquesta moratòria, va anunciar perills nebulosos com una «acció traumàtica» i «una nova arma estratègica», va qualificar de «gangsterenques» les demandes nord-americanes i va denunciar polítiques «hostils» com la venda d’armes a Seül i la seva tossuda negativa a aixecar les sancions que escanyen la seva economia. «Col·locarem en alerta la nostra força nuclear dissuasiva per contenir les amenaces dels Estats Units i garantir la nostra seguretat a llarg termini», va concloure.

Kim Jong-un va utilitzar d’altaveu el final del plenari del Comitè Central del Partit dels Treballadors i no el discurs de Cap d’Any, que tradicionalment ha servit per anunciar al món les seves intencions. El 2018, després d’intercanviar durant mesos amenaces de destrucció massiva amb els Estats Units, va obrir la via del diàleg, que va permetre el desglaç amb Seül i les converses amb Washington.

Rèplica dels EUA

Trump va al·ludir a la seva sintonia amb Kim i al seu compromís per la desnuclearització. «Va firmar un contracte, va firmar un acord –va recordar–, i crec que és un home que compleix la seva paraula, però ho comprovarem ara». També Mike Pompeo, secretari d’Estat, es va escudar en els compromisos i va aclarir que la seva ruptura seria «decebedora». «Esperem que prengui la decisió correcta, que triï la pau i prosperitat sobre el conflicte i la guerra», va afegir.

Passa que aquest acord no existeix. L’únic document firmat pels dos presidents va ser un conjunt de declaracions vàcues i grandiloqüents en la cimera de Singapur que Trump va glossar com a històriques i irreversibles. Kim no es va comprometre a renunciar al seu arsenal nuclear, sinó a negociar-ne la destrucció a canvi de contraprestacions que s’ha cansat d’esperar. En la segona cimera de Hanoi, on s’esperava la implantació d’aquest full de ruta, es van aixecar els dos presidents sense acord i hores després es van acusar mútuament de plantejar pretensions excessives.

Corea del Nord va exigir el final de totes les sancions a canvi de desmantellar la seva planta nuclear de Yongbyon, va dir Trump. Pyongyang va assegurar que només va al·ludir a les sancions civils que castiguen la seva població. Fonts diplomàtiques consultades per EL PERIÓDICO revelen que Corea del Nord havia repetit en les vigílies que només acceptaria un desarmament gradual i mai l’entrega immediata del seu arsenal, però que Trump va mantenir la reunió confiant que la seva presumpta capacitat sobrenatural per als negocis venceria les reticències nord-coreanes.

Pressió econòmica

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

El procés continua gripat des d’aleshores. Pyongyang lamenta que Washington no hagi relaxat la pressió econòmica malgrat l’acumualció de gestos: la moratòria unilateral, l’alliberament de presoners nord-americans, la destrucció de la seva principal sitja nuclear, l’entrega de les restes de soldats morts... I Trump exigeix mesures més fogoses a Corea del Nord per afluixar-li la soga econòmica.

A més del procediment, a les dues parts les separen les urgències. L’assumpte és prioritari per a Kim mentre que a Trump se li endevinen preocupacions més grans que un petit país de l’Orient Llunyà. Han fracassat tots els esforços de Pyongyang per cridar l’atenció del president nord-americà, que ha menyspreat les desenes de míssils de curt i mitjà abast llançats en els últims mesos i ha ignorat l’ultimàtum de final d’any. No és un insult petit per a l’ego nord-coreà. En aquest context de tossut autisme, no estranya que Pyongyang hagi jubilat per inútil la moratòria que havia adoptat dos anys enrere perquè el procés fluís. El conegut menú de míssils intercontinentals, assajos nuclears i promeses d’aniquilació amenaça de tornar a la península.