Cent homicidis al dia: el 'narco' aterreix Mèxic

Dues luxoses camionetes aparquen davant la marisqueria. De la terrassa s’aixeca de la seva taula un grup d’homes amb ulleres de sol acompanyats de tres ‘buchonas’ –com es coneixen les joves operadíssimes de corbes voluptuoses–. «Aquests són narcos, se’ls reconeix fàcil, ni s’amaguen. Aquí, qui més qui menys està posat en el negoci», xiuxiueja la periodista local Dulcina Parra, segrestada fa una dècada per un d’aquests càrtels. El crim organitzat passeja al seu aire per Los Mochis, on van detenir per última vegada el Chapo Guzmán el gener del 2016.

La segona ciutat més gran sinaloenca és feu d’un narcotràfic que ha filtrat en tota la seva societat. Un altre dels bastions del Càrtel de Sinaloa, que va desfermar la seva fúria a mitjans d’octubre després de la detenció d’Ovidio Guzmán, el fill del ‘capo’ més poderós, en un operatiu que va acabar amb el seu alliberament i va posar en dubte la capacitat del Govern d’Andrés Manuel López Obrador (Amlo) per combatre el narco.

El domini narco

«El crim organitzat es beneficia més d’un entorn estable que violent. El desplegament de força del Càrtel de Sinaloa que va superar en armament i efectius a l’Exèrcit va demostrar que no estava debilitat com es pensava, sinó que tenen un control tan absolut per mantenir aquesta aparent pau», assegura a aquest diari l’investigador Juan Carlos Montero, que afegeix que «el narco domina amplis territoris de Mèxic amb absència de l’Estat, un domini que tampoc seria possible sense col·lusió amb autoritats almenys estatals i municipals».

El narcotràfic estén els seus tentacles i agreuja la seva virulència. Una desena de morts en emboscades simultànies per sabotejar un operatiu a Ciudad Juárez (nord); set cadàvers amb signes d’execució abandonats a Jalisco (centre); 15 civils assassinats a Guerrero (sud-oest); 13 policies cosits a Michoacán (centre): tot en menys d’un mes, un centenar d’homicidis diaris des de començament d’any. Però aquestes matances s’obliden cada vegada més ràpid perquè aviat en colpeja una altra amb més atrocitat. 

Aquest dilluns un grup armat va cosir a trets tres dones i sis nens al confondre’ls amb un càrtel rival. Les tres camionetes en què viatjaven entre els estats del nord de Sonora i Chihuahua van ser emboscades, tirotejades i una d’aquestes calcinada amb dos nadons dins. L’horror, si és que queden adjectius per descriure l’enèsim episodi de violència, va tornar a envair Mèxic. Totes les víctimes pertanyien a una mateixa família mormona.

Bavispe i el seu voltants, on s’ubica la comunitat dels LeBarón, registren tot just tres assassinats en gairebé tres dècades, sense rastre d’alt impacte delictiu en els recomptes oficials. La família LeBarón, no obstant, va relatar que des de fa una dècada han patit segrestos i assassinats múltiples. Tot just nou policies custodien 4.500 habitants en aquesta àrea i l’Exèrcit va tardar més de quatre hores a acudir a l’alerta d’auxili després de la matança.

Una Guàrdia Nacional insuficient

Aquesta demora va tornar a posar de manifest l’escassa eficàcia de la Guàrdia Nacional (GN), el cos policiacomilitar que AMLO va crear com a pilar del seu pla de seguretat. «Existeix una falta de preparació i dispersió en el seu desplegament territorial», assenyala a aquest mitjà l’analista Alejandro Hope sobre la «descoordinació entre organismes i indisciplina a la cadena de comandament», així com les dificultats de la GN per complir les seves tasques de protecció quan s’han destinat gran part dels seus elements a contenir el flux migratori a les fronteres, tal com va admetre a aquest diari el tinent Diego Gómez.

«Es tracta d’un desaprenentatge institucional quant a la decapitació de grups criminals», afegeix Hope sobre un dels pocs avenços que va llançar la guerra contra el narco empresa el 2006 per Felipe Calderón i perpetuada per Enrique Peña Nieto, que es va demostrar fallida d’acord amb uns índexs d’homicidis que baten rècords mensuals des de fa dos anys.

AMLO ha reiterat el seu distanciament d’aquesta política bel·licista amb un discurs pacificador sota el lema ‘abraçades, no trets’. No obstant, «tampoc és viable una estratègia conciliadora davant una violència tan convulsa i generalitzada amb nivells de sofisticació armamentística i bases socials del narco tan forts», indica el professor de la Unam, Isnardo De la Cruz.

Els nombrosos programes socials –en forma de subsidis en efectiu–, dirigits sobretot a brindar oportunitats per als joves i alleujar els nínxols de pobresa de què es nodreix el narcotràfic, requereixen una estabilitat en aquestes zones per implementar-se. I així un cercle viciós de què tan sols es podran mesurar els resultats a mitjà termini. «Es necessita una política d’Estat integral per desarrelar el crim organitzat, a més d’una reestructuració del sistema penal i resoldre el llast de l’enorme impunitat», considera De la Cruz.

La pressió dels EUA

Notícies relacionades

Una matança i dos funerals per als LeBarón

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Aquesta vegada els qüestionaments van provenir també des de la Casa Blanca, fins ara benèvola amb les recents ensopegades de Mèxic en la lluita contra el narco. El president Donald Trump va aprofitar la doble nacionalitat de les víctimes de la família LeBarón per oferir ajuda militar al veí del sud. «Els Estats Units estan llestos, disposats i capaços d’involucrar-se i fer el treball de manera ràpida i efectiva. Els càrtels s’han tornat tan grans i poderosos que de vegades necessites un exèrcit per derrotar un exèrcit», va llançar Trump en un dels diversos tuits.

El seu homòleg mexicà va respondre aquesta velada amenaça d’intervenció militar afirmant que «la política es va inventar per evitar la guerra» i es tracta d’un «assumpte intern». A la pràctica, a partir de la Iniciativa Mérida (tractat entre els EUA i els països centreamericans per combatre el narcotràfic) acordada el 2008, «Washington a través de la seva xarxa d’intel·ligència influeix en l’estratègia militar mexicana», segons apunta l’expert Martín Barrón, per a qui «la consigna d’AMLO de no atacar els criminals els ha empoderat per enfrontar-se contra les autoritats».