Una matança i dos funerals per als LeBarón

La matança de tres dones i sis nens d'una mateixa família a Sonora commociona el país per la seva crueltat.

L'explicació oficial és que un grup narco va confondre la caravana amb la d'un grup rival

zentauroepp50789739 youths and men carry a coffin during the funeral of dawna ra191107204750

zentauroepp50789739 youths and men carry a coffin during the funeral of dawna ra191107204750 / Marco Ugarte

4
Es llegeix en minuts
Aitor Sáez

L’horror a Mèxic es compta en enterraments i es mesura en la mida dels taüts. Aquesta vegada dos funerals per una matança: tres dones i sis nens d’una mateixa família cosits a trets aquest dilluns. Els LeBarón fabricaven els fèretres de fusta per als parents les restes dels quals no van quedar calcinades en l’atroç atac perpetrat per un càrtel del narcotràfic. En l’escena de l’emboscada, a la carretera entre els estats del nord de Sonora i Chihuahua, es van trobar 200 casquets de bala i una de les tres camionetes carbonitzada amb cinc cadàvers dins, entre ells dos nadons. Hi van sobreviure vuit menors.

«El que és greu és que ja ni es respecta la vida dels nens. El crim està desencadenat i les expressions de violència han assolit un altre nivell», indica a El PERIÓDICO la periodista sonorense Reyna Haydee Ramírez sobre una tragèdia que ha tornat a regirar les tripes als mexicans. Tot i que en aquesta zona de Sonora els enfrontaments són habituals: «En l’última dècada hi ha hagut almenys tres atacs contra poblats. Es tracta d’una regió inhòspita, abandonada per les autoritats i governada pel crim organitzat», afirma.

El ranxo La Mora, residència del clan mormó a qui pertanyien les víctimes, s’ha convertit  en un campament ple de botigues per acollir un miler d’assistents als funerals, arribats de diverses parts de Mèxic i els Estats Units, on s’estén aquesta comunitat mormona.

Familiars de les víctimes durant els funerals a la finca de La Mora / REUTERS Carlos Jasso

Un fort desplegament militar ha escortat les desenes de vehicles que han recorregut els 200 km des de la frontera nord-americana fins a la finca La Mora, on s’ha celebrat la missa de Dawna Langford i els seus dos fills. Aquest divendres es desplaçaran a la comunitat LeBarón, on acomiadaran Rhonita, Christina i els seus petits, les cendres i ossos dels quals es van traslladar en helicòpter. «És responsabilitat de l’autoritat investigar i dir-nos què va passar. És un acte de terrorisme per a tots els mexicans», va exclamar Álex LeBarón, exlegislador que encapçalava la caravana.

Falta de resposta

L’explicació oficial apunta que els assaltants van confondre el comboi amb un grup rival. El secretari de Seguretat, Alfonso Durazo, va assenyalar primer Los Jaguares, cèl·lula del càrtel de Sinaloa, però després va acusar La Línea, antics pistolers del càrtel de Juárez. Les dues bandes es disputen el control territorial d’aquesta ruta del narcotràfic des del 2007 i havien iniciat combats aquella matinada.

Les autoritats van tardar més de quatre hores a arribar al lloc per atendre la trucada d’alerta de Julián LeBarón, activista d’aquesta comunitat agrícola, al veure el núvol de fum a la muntanya. «Els primers que hi van acudir van ser soldats, en lloc de les policies estatals o municipals. Això dona compte de la seva inacció o fins i tot col·lusió amb el crim a la zona», assegura a aquest diari l’investigador de la Unam Javier Oliva, que considera que «és preocupant que en cinc dies encara no hi hagi cap sospitós clar».

En aquest sentit, si primer hi va acudir l’Exèrcit i ara la investigació la portarà la fiscalia estatal, «ja hi haurà contaminació d’evidències que dificultin aclarir els fets» com ha passat en altres matances encara sense resoldre, considera Oliva.

Absència d’autoritat

A la plana entre Sonora i Chihuahua, una de les més deshabitades del país, l’absència de l’Estat es reflecteix fins i tot en les xifres. El municipi de Bavispe, on resideixen els LeBarón, comptabilitza tres assassinats en les últimes tres dècades i als seus voltants amb prou feines hi ha registre d’impacte delictiu. No obstant, el clan ha relatat aquests dies que en l’última dècada han patit segrestos i assassinats múltiples. Amb prou feines hi ha nou agents policials per protegir 4.500 habitants.

Per cobrir aquests forats negres, el president, Andrés Manuel López Obrador (Amlo), ha centrat el seu pla de seguretat en la creació de la Guàrdia Nacional (GN), un cos que va fusionar militars i policies, però que ha demostrat poca efectivitat. «La GN té la seva majoria d’efectius destinats a combatre el ‘huachicoleo’ [contraban de combustible] i a frenar el flux migratori, no hi ha un desplegament territorial per combatre el narco», apunta a aquest mitjà el criminòleg Martín Barrón, que posa en dubte el discurs pacifista d’Amlo.

«Si el missatge és no atacar ni perseguir els criminals, aquests se senten amb poder per enfrontar-se amb més virulència contra les autoritats», afirma l’analista referint-se a la desena de morts i sis civils ferits per diversos atacs simultanis per sabotejar un operatiu a Ciudad Juárez. O alsset cadàvers executats en camionetes trobats a Jalisco aquell mateix dia.

La pressió dels EUA

La matança dels LeBarón ha dilatat les crítiques a l’estratègia de seguretat d’Amlo que creixien des dels combats a Culiacán a mitjans d’octubre. El president nord-americà, Donald Trump, va aprofitar la doble nacionalitat de les víctimes mormones per oferir una intervenció militar. «És moment que Mèxic, amb ajuda dels EUA, declari la guerra als càrtels de la droga i els esborri de la faç de la terra», va dir en un tuit.

Notícies relacionades

Una amenaça velada que qüestiona la capacitat de l’Administració mexicana per combatre el narco i suposa un altre pas de rosca en la pressió de Trump al seu veí. Amlo va respondre que «la política es va fer per evitar la guerra» i el seu gabinet va emfatitzar que les bales de la matança van provenir dels EUA.

Frenar el tràfic il·legal d’armes és una de les peticions de Mèxic en les constants negociacions amb Washington per la qüestió migratòria. I mentre aquests dards agiten l’acordeònica relació entre els dos països, Mèxic mira de digerir una altra nova tragèdia tan brutal que aquesta vegada ni tan sols va deixar els cossos per poder-los enterrar. H

Temes:

Mèxic