Johnson espera amb la seva nova proposta aconseguir un acord amb la Unió Europea sobre el 'brexit'

La Unió Europea estudiarà en els pròxims dies la proposta sobre el problema fronterer a Irlanda que el Govern de Boris Johnson va presentar aquest dimecres a Brussel·les. El veredicte, amb un marge de només 10 dies per a negociacions, serà definitiu per al futur del ‘brexit’ i de Johnson. El primer ministre ha advertit que l’alternativa al seu pla per al ‘brexit’ no és cap altra que una sortida sense acord.

A la carta enviada al president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, Johnson proposa un nou protocol i convertir tota l’illa d’Irlanda en una zona única regulatòria en la qual béns i aliments seguiran la normativa de la Unió Europea. Dit d’una altra manera, Irlanda del Nord continuaria al mercat únic, a diferència de la resta del Regne Unit. L’Assemblea autonòmica a Irlanda del Nord ha de recolzar en votació aquest pla i renovar l’aprovació cada quatre anys. Aquesta exigència pot ser un obstacle en la negociació amb la UE, perquè l’Assemblea és un organisme molt inestable, que en aquests moments fa més de dos anys que està suspesa i que està obligada a operar amb el Govern conjunt d’unionistes i republicans del Sinn Féin.

Controls mínims

El pla de Johnson afirma que hi ha d’haver alguns controls de mercaderies. Aquest és un altre gran punt de fricció, perquè el Regne Unit marxarà de la unió duanera. Però segons el primer ministre aquests controls es faran electrònicament i seran mínims. D’aquesta manera, es respectarà el procés de pau i els Acords de Divendres Sant. En el tancament de la conferència del partit conservador a Manchester, Johnson va qualificar la proposta presentada de «constructiva i raonable, que suposa un compromís per les dues parts».  Però va remarcar que «sota cap circumstància» posarà controls «a la frontera a Irlanda del Nord o a prop». També va advertir que no hi haurà més negociacions que suposin un retard perquè el Regne Unit deixi la Unió Europea el 31 d’octubre.

Des d’Irlanda, el país més afectat, el primer ministre, Leo Varadkar, va respondre que l’esborrany «no compleix els objectius acordats sobre la salvaguarda», però es va comprometre a estudiar-lo en detall i consultar-ho amb les institucions europees. Juncker, que com Varadkar va parlar per telèfon amb Johnson, va assenyalar que veu «avenços positius» en la proposta, però té «alguns punts problemàtics». Johnson també va conversar amb la cancellera alemanya, Angela Merkel.

El Govern britànic espera poder entrar immediatament en un frenètic període de negociacions amb la UE que culmini amb un acord en la cimera comunitària prevista per al 17 d’octubre. En la seva carta, Johnson explica que les noves propostes «respecten la decisió presa pels britànics de deixar la UE, mentre aborden pragmàticament les conseqüències que aquesta decisió té per a Irlanda del Nord i per a Irlanda».

Única alternativa

Notícies relacionades

Johnson i Corbyn: revolució i contrarevolució

Zelenski torna a l’optimisme amb la promesa d’armes per a Ucraïna

A Manchester, davant una audiència entregada per endavant, Johnson va mostrar la seva determinació d’arxivar el ‘brexit’, si bé és molt conscient que la possible fórmula de solucionar el contenciós divideix els britànics. En el seu discurs, llegit a partir de notes, evitant sistemes electrònics i intercalant bromes i pulles, Johnson va evitar una retòrica reptadora i excessivament bel·ligerant cap a Brussel·les, sabent que depèn del seu veredicte, i així es va distanciar del llenguatge brutal de Nigel Farage, el líder del Partit del Brexit. «Aquest no és un país antieuropeu; som europeus i estimem Europa; almenys jo l’estimo», va proclamar. Però Johnson va defensar la seva voluntat d’arxivar el ‘brexit’. «¿Us podeu imaginar tres anys més d’això? Doncs aquesta és l’agenda de [Jeremy] Corbyn. Ser a la UE després del 31 d’octubre, pagant 1.000 milions a la setmana pel privilegi».  I va ser taxatiu en la seva determinació. «Que no hi hagi cap dubte, l’alternativa [al seu pla] és una sortida sense acord».

La líder del Partit Unionista Democràtic (DUP), Arlene Foster, que tres vegades va rebutjar l’acord de Theresa May, sembla acceptar ara la nova alternativa. Però el Sinn Féin rebutja la proposta i acusa el DUP de «treballar contra els interessos de la gent» d’Irlanda del Nord. El líder de l’oposició, el laborista Jeremy Corbyn considera que la proposta és «inacceptable i «pitjor que l’acord assolit per May. «No puc veure que tingui el recolzament que ell [Jonhson] creu que tindrà», va afegir. Tampoc la ministra principal d’Escòcia, Nicola Sturgeon, es va mostrar gaire convençuda. «És difícil veure com tiraran endavant les propostes per al ‘brexit’ del Govern britànic. És difícil no arribar a la conclusió que està pensat per fracassar».