Anar al contingut

EL FUTUR DE LA UE

Espanyols al Regne Unit: en suspens pel 'brexit'

La falta d'una solució augmenta l'ansietat dels qui han començat a sentir-se estrangers on sempre havien sigut un més

Begoña Arce / Adriana Jane

Espanyols al Regne Unit: en suspens pel 'brexit'

HENRY NICHOLLS

L’impacte del brexit ha canviat la vida de molts espanyols que viuen al Regne Unit. El sotrac els ha situat en una realitat que no esperaven.  Van començar a sentir-se estrangers on sempre havien sigut un més. L’ambient s’ha anat enrarint i la falta d’una sortida clara, al cap de tres anys, augmenta l’«ansietat» i la «incertesa», les dues paraules més repetides entre els entrevistats. Els casos denunciats en mitjans de comunicació i xarxes socials, de comunitaris residents des de fa anys, als quals se’ls ha negat el permís permanent, (alguns d’ells casats amb un cònjuge britànic i amb fills de la mateixa nacionalitat), augmenta el sotsobre. Fins i tot els que no han tingut problemes perceben «un canvi en l’ambient»: «Sents que aquesta ja no és la teva casa». 

Al consolat d’Espanya hi ha registrats oficialment 165.000 espanyols. A finals d’agost ja n’havien sol·licitat la residència 86.400. Només aquest mes ho van fer 17.300, una xifra molt elevada, que va coincidir amb la inquietant arribada de Boris Johnson.  Les seves promeses, repetint que els europeus són ben rebuts, tenen poc valor i poden caure en sac foradat si finalment porta el país a una sortida no pactada amb la Unió Europea (UE). En aquestes circumstàncies, la impressió dels espanyols establerts a la Gran Bretanya és que el Regne Unit haurà d’assolir necessàriament un acord bilateral amb Espanya, atès l’alt nombre de britànics allà. El mal, no obstant, ja està fet. La majoria dels entrevistats han perdut amics, o companys de feina, gent propera que ha marxat a causa del brexit.

Carmen Calvo-Couto. 

Carmen Calvo-Couto | Advocada, 46 anys 

«Temo que discriminin les meves filles»

Treballa en un bufet a Brighton, i té la residència permanent i la paperassa administrativa arreglada, però està intranquil·la. «Després de 21 anys en aquest país, el meu problema és que ara veig el futur amb incertesa», relata. Un incident l’ha deixat afectada. «Sé d’una amiga que estava parlant amb una altra en espanyol pel carrer, se li van acostar i li van dir que marxessin al seu país. Això va passar a Brighton, una ciutat molt internacional», recorda.  Està casada amb un anglès i té dues filles petites. «A les meves nenes sempre els parlo en espanyol, però he començat a no fer-ho al supermercat o en altres llocs públics. També tinc por que les discriminin». La Carmen creu que el brexit, «ha incrementat el racisme i està alimentant els atacs xenòfobs».

A la seva feina els canvis han sigut subtils. «Em diuen que no em preocupi, però han començat a deixar-me els casos estrangers, m’estan relegant de la part no anglesa de la companyia». La situació la molesta i inquieta.  «Jo ja soc mig anglesa. La meva casa, la meva família, són aquí i em fa molta ràbia. Mai abans havia considerat la idea de tornar a Espanya i de moment no és el pla, però conec diverses persones que se n’han anat i he sentit de més que ho han fet».

Encarna Vidal | Professora d’espanyol, 40 anys

«De sobte em vaig sentir estrangera»

Casada amb un britànic, mare de Michael, de cinc anys, va rebre plorant el resultat del referèndum. Les coses canviaven al país al qual va arribar fa 15 anys des de Múrcia. «De sobte em vaig sentir com una estrangera, una cosa que no m’havia passat mai. Des d’aleshores ha sortit un cert sentiment de superioritat anglesa, els veig menys tolerants». 

Viu a Crambrook, al comtat de Kent, i durant set anys va treballar fent classes d’espanyol a executius a la City. De moment s’ha pres una pausa laboral. Pel que pugui passar amb el brexit, la seva família s’està blindant. «El Martin, el meu marit, s’ha tret el passaport irlandès, la nacionalitat de la seva mare i el carnet de conduir internacional. Jo ja tinc la residència, i tot i que no ho havia pensat fins ara, demanaré el passaport britànic».  

Daniel Dorado | Empleat de banca, 30 anys

«Hi ha un descens en la demanda d’ocupació»

Fa dos anys, el banc en el qual treballava a Madrid li va oferir enviar-lo a Londres. «Hi vaig arribar quan ja hi havia molta incertesa amb el brexit», comenta al despatx que ocupa amb unes altres dues companyes a la City. La situació no l’ha afectat personalment, però ha vist un gran canvi en l’àmbit professional. «Hi ha bastant moviment al sector financer. Molts amics que treballen en bancs d’inversió no europeus, sobretot, els han traslladat a París, a Frankfurt i, en menor mesura, a Madrid i altres llocs. Fins i tot alguns han acabat als Estats Units». Els efectes del divorci amb la UE també els percep en les ofertes d’ocupació. «Es nota una baixa important en la demanda de treballadors. La incertesa no hi ajuda. Els bancs no saben quants empleats necessitaran aquí o en altres ciutats», exposa.  

Guillem Matallanas.

Guillem Matallanas | Arquitecte, 36 anys

«No les tens totes amb tu»

Al gener farà cinc anys que aquest barceloní va arribar a Londres per estudiar un màster de disseny gràfic. Des d’aleshores moltes coses han canviat en la seva vida. Treballa en el que ell vol, i viu amb el seu nòvio anglès al barri de Tower Hamlets. «El meu pla és quedar-me, però el brexit em produeix ansietat. No les tens totes amb tu. Uns polítics diuen una cosa, d’altres una altra», exposa.

Ell està convençut que, passi el que passi, el Regne Unit tirarà endavant, però tem l’impacte econòmic. «El que em fastigueja és que he viscut una crisi a Espanya sent arquitecte. No em van fer fora, però psicològicament va ser molt dur i no tinc ganes de tornar a passar pel mateix. La meva feina ara està relacionat amb el sector de les organitzacions no governamentals. M’imagino que la inversió social se n’anirà en orris».

Mariví Llosa | Periodista, 57 anys

«La situació s’està radicalitzant»

El seu cas és exactament el contrari del de molts d’altres. Va fer tota la paperassa després del referèndum.  Va obtenir residència permanent, nacionalitat i el passaport. Ara, en cosa d’una setmana, ha decidit que marxa. Deixa l’oficina londinenca d’Associated Press, on fa anys que treballa, per reincorporar-se a un lloc a Sevilla. La família i els amics són un factor en la tornada, però també hi pesa el ‘brexit’. «No m’agrada gens com s’estan portant les coses i per on va la gent en aquest país, que sempre ha sigut tan tolerant. La situació s’està radicalitzant», descriu.

Al seu barri de Camden se sent com un peix a l’aigua, però «la sensació és que això anirà a pitjor». «El paisatge social ha canviat. Amb Boris Johnson, que és com Donald Trump, s’està permetent un llenguatge i una deriva perilloses», lamenta.

Borja Soler | Informàtic, 28 anys

«Hi ha molta frustració dels anglesos per aquesta situació»

Borja Soler es va mudar a Londres fa quatre anys, poc abans del referèndum. Treballa com a administrador de bases de dades, i la seva preocupació més gran és l’impacte econòmic que tindrà el brexit. «La lliura ha perdut molta força i es pot esperar que perdria encara més amb una sortida sense acord», explica aquest barceloní.

«S’obren molts dubtes sobre què fer amb els estalvis que puguis tenir», afegeix. Borja reconeix que a nivell professional no ha percebut res que el porti a témer pel seu lloc de treball o el contracte del pis en el qual viu.

«Em pregunto si els ciutadans europeus haurem de passar per cues més llargues cada vegada que entrem al país», exposa, al considerar la llibertat de moviments una qüestió prioritària. També l’inquieta un possible augment en els preus dels bitllets d’avió, si bé creu que l’impacte «no seria immediat».

«Boris Johnson té un perfil més caciquista [que Theresa May]. Queda molt clar qui és quan veus com Donald Trump el recolza i incita a seguir endavant amb la seva estratègia». Borja afirma que mai ha viscut cap tipus d’actitud discriminatòria, però sí que nota «un cansament i frustració general en els anglesos cap a tota aquesta situació».

Enrique Benítez | Consultor, 26 anys

«May va fer errors, però és seriosa. Johnson és un bufó»

Com molts d’altres, Enrique Benítez és crític amb la gestió i l’actitud del premier britànic, a qui qualifica com «un bufó, un showman i un populista de llibre». El consultor, que viu a Manchester, una de les zones que pot veure’s més afectada, pensa que Johnson està fent una «propaganda impressionant sobre millores que vol implantar en sanitat i educació».

Aquest jove, nascut a Jerez de la Frontera, admet que no ha planificat res davant d’eventualitats futures, «més enllà d’estar al corrent del que està passant». El Govern britànic s’ha compromès a mantenir els drets dels ciutadans de la UE. «Espero que així sigui», assenyala. A més d’esperar que els productes de primera necessitat no s’encareixin, es mostra esperançat que no hi hagi brexit sense acord.

Alba Carrasco Monclús | Desenvolupadora, 31 anys

«És un desasatre que dividirà més els britànics»

Alba Carrasco, que ja fa nou anys que viu a Londres, considera que el brexit porta preocupacions pels drets laborals i de lliure moviment, així com respecte al «subministrament de medicaments i la disponibilitat de verdura i fruita fresca». 

«¿Com afectarà el negoci i el tràfic de mercaderies?», es pregunta l’Alba, que treballa en una companyia internacional que depèn de la importació de materials de la República Txeca. «[Johnson] És un desastre que ha portat el seu partit fins a un extrem que només dividirà més un poble ja molt fracturat», explica. I adverteix que la suspensió del Parlament és un moviment «antidemocràtic».

A més, amb menys de dos mesos fins al dia límit per al brexit, la barcelonina se sent disgustada perquè el Govern britànic continua sense adoptar «mesures tangibles per resoldre els conflictes que es presenten», com la salvaguarda irlandesa, coneguda com a backstop.