Tot el que Boris Johnson no volia que se sabés sobre un 'brexit' dur

El primer ministre britànic, Boris Johnson, mai perd la calma cada cop que insisteix que els plans d’una sortida del Regne Unit de la Unió Europea es mantenen inalterables, independentment de si es pacten les condicions amb Brussel·les abans del 31 d’octubre. No obstant, el dirigent ha mostrat gairebé tanta seguretat en rebatre els dubtes de l’opinió pública com en intentar evitar que veiés la llum un document oficial en el qual es descriu el pitjor escenari, el d’un divorci no consensuat, i l’impacte en qüestions que van des de la seguretat fins a l’economia de les llars britàniques. La perseverança de l’oposició va forçar el mandatari a fer-lo públic. Un cop d’ull a les cinc pàgines de l’anàlisi, coneguda com a operació Yellowhammer, evidencia per què el dirigent ha mostrat tant zel per mantenir-lo en l’anonimat. Aquestes són les principals conclusions.

UN 60% MENYS DE PRODUCTES BÀSICS

Les previsions de Downing Street contemplen que fins i tot un 85% dels vehicles britànics d’alt tonatge no satisfacin els requisits imposats a les duanes franceses, cosa que pot comportar una reducció «d’entre el 40% i el 60%» enl’intercanvi de mercaderies al Canal de la Mànega, principal via per la qual arriben els productes sanitaris a territori britànic. Un efecte nociu que es produiria des del primer dia del divorci, generant desavinences comercials fins a mig any després. La primera conseqüència seria una reducció en la provisió d’articles farmacèutics, aliments frescos i productes clau per al funcionament de la indústria, com ingredients i envasos.

Londres no entreveu un escenari de desproveïment, però si un descens notable de l’oferta dels esmentats productes, «reduint-ne la disponibilitat i la varietat». Agreujarà la situació el fet que «algunes empreses es traslladaran a altres països per evitar aranzels».

ALDARULLS I PROBLEMES DE PROTECCIÓ

Aquesta sensible reducció de béns de consum bàsic i l’escassa elasticitat en termes de demanda faria inevitable un augment de preus, generant un sotrac en les economies domèstiques, especialment dramàtica entre els «col·lectius més vulnerables».

Sota aquestes condicions, és molt probable que s’incrementessin exponencialment «les protestes ciutadanes, la tensió i el desordre públic», una situació que obligaria a extremar les mesures de seguretat i a destinar «una quantitat important de recursos policials», podent deixar sota mínims altres serveis que requereixen protecció oficial. 

ENCARIMENT DE LA LLUM I EL GAS

L’informe no deixa lloc a dubtes quant a un correcte funcionament delssubministraments energètics. «Se satisfarà la demanda d’energia i no es produiran interrupcions», descriuen els autors. No obstant, sí s’esperen «augments significatius en el preu de l’electricitat [tant per a les llars com per a ús comercial] que portaran amplis impactes en l’àmbit econòmic i en el polític», afegeix el document. Davant d’aquesta evolució del sector, és probable que «algunes de les empreses participants podrien optar per sortir del mercat», agreujant les conseqüències a afrontar per Govern i usuaris.

També les cues de trànsit interfrontereres podrien afectar al’entrega de combustible, interrompent els subministraments a Londres i el sud-est d’Anglaterra, segons l’anàlisi presentada internament el 2 d’agost.

ESPERES DE 4 HORES A GIBRALTAR

L’operació Yellowhammer dedica un apartat íntegre a la situació que hauria d’encaixar Gibraltar després d’un brexit abrupte. Els analistes pronostiquen interrupcions en el subministrament d’aliments, medicaments, mercaderies en general i fins i tot en el maneig de residus com a conseqüència de la instauració de controls duaners a la frontera amb Espanya. Una trava burocràtica que dificultarà la fluïdesa en el trànsit de persones i béns de consum amb demores que poden superar les quatre hores «durant mesos». Aquest nou escenari de retards quotidians afectaria tant empleats com a turistes potencials, per la qual cosa tindria una repercussió «negativa» al’economia gibraltarenya, que podria veure alentit el seu ritme natural.  

El document mostra un punt d’autocrítica i incideix en l’estatisme de les autoritats del Penyal, que s’acusa de falta de planificació, tant a nivell de readequació de les infraestructures implicades com referent al marc normatiu en vigor.

RISC ECONÒMIC I LEGAL A IRLANDA

Notícies relacionades

Johnson silencia el Parlament sense aconseguir eleccions anticipades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Un brexit dur també afectarà al normal desenvolupament de serveis financers transfronterers, així com al’intercanvi d’informació entre cossos policials del Regne Unit amb estats membres de la UE. En aquest sentit, s’interrompria el flux de dades personals des de la UE i, davant de l’absència d’una base legal alternativa, la readequació i normalització d’aquesta dinàmica podria durar anys.  

La més que probable reinstauració d’«alguna mena de frontera» entre Irlanda del Nord (província britànica) i Irlanda (Estat de la UE) –malgrat la recurrent oposició de Londres i la insistència que no restablirà «el control físic» al canviar de territori– pot derivar en una situació altament complexa. «És probable que aquest model resulti insostenible a causa dels importants riscos econòmics, legals i de bioseguretat», conclou l’informe.