El número dos de Veneçuela proposa el canvi per frenar l'ús de dòlars

A un any i dies de l’entrada en vigència del bolívar sobirà, el con monetari que li havia tret cinc zeros a l’antiga al bitllet anterior, Diosdado Cabello, el número dos del madurisme, va arribar a la palmària constatació que la carrera contra la hiperinflació i l’ús corrent del dòlar sembla perduda per endavant. El primer vicepresident del governant Partit Socialista Unit de Veneçuela (PSUV) va considerar que una manera d’enfortir l’escarransit bolívar és "obligar" a l’ús de la moneda nacional en les transaccions o en el seu defecte, acudir al canvi.

Segons la consultora Ecoanalítica 4 de cada 10 transaccions es paguen en dòlars ja sigui en efectiu o per mètodes electrònics. Per a Cabello això no té justificació. "Va a comprar alguna cosa ara, no, això val, t’ho diuen així, cinc dòlars avui, [...] la setmana que ve en val vuit...¿a compte de què una inflació en el dòlar?". Per al també president de l'Assemblea Nacional Constituent, el pes del bitllet nord-americà demostra "la guerra que hi ha contra el nostre país". Cabello va acusar l’oposició de "voler-li fer mal al nostre poble" al recolzar les sancions econòmiques de l’Administració Trump.

El maig passat, un dòlar equivalia a 6.000 bolívars sobirans. Gairebé quatre mesos després, les contínues devaluacions van portar la cotització a 18.000 sobirans per dòlar.  En més de 12 mesos, s’ha destruït per complet el valor del con monetari. L’última actualització dels bitllets realitzada al juny pel Banc Central de Veneçuela (BCV) va ser derrotada tot just va sortir al carrer. El bitllet de 50.000 bolívars, la més alta denominació, equival a menys de tres dòlars.

Economia totalment inestable

El Fons Monetari Internacional (FMI) estima que el 2019 tancarà amb una inflació de 1.000.000%. La crisi, que el Govern atribueix a les pressions de Washington, no només va destruir la moneda nacional. El petro, que Nicolás Maduro va concebre com l’instrument capaç de derrotar "el bloqueig financer", té una presència fantasmal en l’univers de les criptomonedes.

El canvi que proposa Cabello com a alternativa és des de fa temps una realitat en una economia pauperitzada en la qual l’intercanvi de productes per productes o serveis s’ha intensificat com a conseqüència de l’escassetat i la falta de circulant. Però mai abans una autoritat ho havia suggerit com a alternativa.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Els mercats de canvi s’han imposat a les regions més colpejades d’un país l’economia del qual es desplomarà un 23% al llarg d’aquest any. El mateix BCV ha calculat que només entre el tercer trimestre del 2013 i setembre de l’any passat l’economia va perdre un 52,3%. L’era Maduro ha estat signada per la recessió i la precarietat i ha fet florir a les palpentes l’intercanvi econòmic informal. D’acord amb el portal Efecto Cocoyo, el canvi també ha proliferat arran de les apagades que van assolar el país i que van inutilitzar els mitjans electrònics de pagament. 

Els productes de primera necessitat són els que solen sotmetre’s a les regles de la permuta. El consum de llet el 2019 ha sigut calculat en tres litres per persona, un 83% menys que anys enrere. El canvi és de vegades la manera de garantir-se aquesta mitjana mínima.