Trump: quatre anys de discurs d'odi

“Porten drogues, porten crim, són violadors”.Les paraules que el juny del 2015 Donald Trump va utilitzar en el llançament de la seva campanya per referir-se als migrants que arriben als Estats Units des de Mèxic (tot i que va estendre l’origen a “tot Llatinoamèrica i probablement a l’Orient Mitjà”) van ser només el tret de sortida. Des d’aleshores, primer com a candidat i després com a president dels EUA, Trump ha protagonitzat una autèntica marató de més de quatre anys de declaracions i accions polítiques on ha sigut central la demonització i la criminalització de l’immigrant, un procés que combina amb la fustigació oberta a minories racials i ètniques.

La promesa de completar el mur fronterer amb Mèxic va ser clau per a la seva elecció i ho està sent durant el seu mandat, igual que els atacs constants, verbals i amb decisions polítiques, als immigrants i les minories, des de la política de mà de ferro, la intensificació de deportacions i separacions de famílies a la frontera o els esforços, que s’ha vist forçat a abandonar, per incloure una pregunta sobre ciutadania al cens.

Els atacs a immigrants els va intensificar especialment durant la campanya de les últimes legislatives, quan Trumpva parlar repetidament d’“invasió”davant diverses caravanes de centreamericans que es dirigien a buscar asil als EUA. Aquest és un dels termes que apareixen en el manifest vinculat a Patrick Crusius, l’imputat per la matança de dissabte a El Paso.

La ciutat, on més del 80% de la població és hispana, va ser esmentada per Trump en el discurs sobre l’Estat de la Unió com a exemple de l’efectivitat del mur per reduir crim, una afirmació que desmenteixen la història i les estadístiques i la incorrecció de la qual li van recordar fins i tot líders republicans locals. Malgrat tot, el president va repetir el missatge en un míting celebrat pocs dies després a la localitat fronterera amb Ciudad Juárez.

Elements polítics

Notícies relacionades

Dos tirotejos posen sota els focus el discurs xenòfob de Trump

Una multitud acomiada el papa Francesc a la basílica de Sant Pere

En el manifest atribuït a Crusius té també cabuda la idea que la forta presència d’hispans a Texas convertirà l’estat tradicionalment republicà en “un bastió demòcrata”, una altra idea que el connecta amb el discurs de Trump. El president va crear poc després d’arribar a la Casa Blanca una comissió per investigar el suposat (i desacreditat) frau electoral del qual considera els hispans part integral i, tot i que es va veure forçat a desarticular-la menys d’un any després, el grup que havia demanat a tots els estats dades detallades dels votants registrats a Texas ja havia anat més enllà i havia demanat identificar tots els votants amb cognom hispà. Aquest mateix any seguia Trump denunciant a Twitter el suposat vot fraudulent a Texas.

En diverses ocasions Trump ha suggerit que li agradaria poder tenir una resposta militar i de les forces de l’ordre més dura i contundent amb els immigrants. Al maig, quan un assistent a un míting a Florida va cridar un“dispareu-los”quan el president preguntava retòricament com frenar-los, la resposta va ser un acudit sobre que un comentari així només es podia fer en aquest estat.