Les tombes del Vaticà on es buscava Orlandi són buides

Sorpresa. Les tombes de dues princeses alemanyes que s’han obert aquest dijous en un cementiri dins de les muralles del Vaticà per comprovar si amagaven les restes d’Emanuela Orlandi, la filla de 15 anys d’un empleat vaticà desapareguda el 1983, són buides.

La noia de 15 anys va desaparèixer i mai més es va saber res d’ella, malgrat les nombroses pistes facilitades en aquests 36 anys, que indicaven la possibilitat d’un segrest amb finalitats sexuals, o per fer xantatge a Joan Pau II, que en aquells anys col·laborava amb la CIA per desestabilitzar Polònia –llavors en el bloc de l’URSS– o per obligar el Vaticà a tornar les inversions perdudes de diversos centenars de creditors, realitzades a través del’IOR o banc del Papa, que ascendien a 400 milions de dòlars.

Poc després de les vuit del matí d’aquest dijous, 15 persones es trobaven al voltant de dues tombes de l’anomenat cementiri germànic, dins de la Santa Seu. Després de 36 anys, el Vaticà havia accedit a l’obertura de les tombes després que un anònim escrigués: "Busqueu on indica l’àngel". L’estàtua assenyalava els seus peus.

Tres hores

L’operació ha durat unes tres hores. "Les investigacions han donat un resultat negatiu: no s’ha trobat cap resta humana a les urnes funeràries". Oficialment, a les dues tombes s’hi havien de trobar els sarcòfags de la princesa Sophie von Hohenlohe i de la princesa Carlotta Federica de Mecklenburg, totes dues enterrades al segle XIX. No obstant, les seves restes no hi eren, per la qual cosa "els familiars de les dues princeses han sigut informats sobre el resultat", segons ha confirmat Alessandro Gisotti, portaveu del Papa i director provisional de la Sala de Premsa vaticana.

"Esperava qualsevol cosa menys les tombes buides. Increïble", ha comentat Pietro Orlandi, germà d’Emanuela i al capdavant de les múltiples pressions realitzades en aquests 36 anys per trobar la seva germana, o les seves restes. "Mentre no trobi l’Emanuela és el meu deure buscar la veritat", ha afegit

Laura Sgrò, advocada de la família Orlandi i present en l’obertura de les tombes, ha explicat que "sota una de les tombes hi ha una construcció en ciment armat”. Giorgio Portera, pèrit dels Orlandi, ha afegit que "tot porta a pensar que l’esmentada construcció és bastant recent i certament incompatible amb una sepultura del segle XIX".

El portaveu papal, Gisotti, ha confirmat que "s’estan realitzant comprovacions documentals sobre (eventuals) intervencions estructurals realitzades al camp sant germànic, tant en una primera fase del segle XIX com en una època recent situada entre els anys 60 i 70 del segle passat".  

Les connexions

L’advocada Laura Sgrò ha dit que "donar una resposta a la família Orlandi significa respondre a molts ciutadans italians que mereixen saber, ja que qui calla és còmplice i qui sap ha de parlar". La desaparició d’Emanuela "està connectada amb moltíssims assumptes, els pitjors d’aquest país", ha afegit.

A través del portaveu Gisotti, el Vaticà ha fet saber que "la Santa Seu ha demostrat sempre atenció i proximitat al sofriment de la família Orlandi, atenció demostrada també en aquesta ocasió, acollint la petició específica de la família de verificar el camp sant germànic".

Notícies relacionades

Emanuela Orlandi, el que amaga el Vaticà

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

No obstant, com va dir al seu dia Giovanni Malerba, magistrat que s’havia ocupat del cas, "les inspeccions i registres han de ser actes per sorpresa i no anunciats, perquè si algú ha volgut que desapareguessin els rastres, ha tingut tot el temps del món".