La UE, denunciada davant del Tribunal Penal Internacional pels operatius de rescat d'immigrants al Mediterrani

Un grup d’advocats ha denunciat aquest dilluns a la Unió Europea davant del Tribunal Penal Internacional (CPI) pels operatius de rescats d’immigrants al Mediterrani, la implementació del qual ha derivat en "crims de lesa humanitat", segons l’informe presentat pels lletrats. "No només demostrem que es van cometre crims, sinó també que hi va haver unes polítiques sistemàtiques que tenien per objectiu una població civil específica", va explicar a l’agència Efe Omer Shaltz, un dels advocats que va entregar la denúncia.

L’escrit, de més de 240 pàgines, es basa en dues polítiques de rescats d’immigrants al Mediterrani: Mare Nostrum, impulsada per Itàlia fins al novembre del 2014, i Tritó, posada en marxa posteriorment per la UE a través de l’Agència Europea de la Guàrdia de Fronteres i Costa (Frontex).

Tant Frontex com la Comissió Europea sabien que la transició de Mare Nostrum a Tritó "convertiria el Mediterrani en un punt mortal" per als immigrants, va dir Shaltz, ja que va suposar la mort d’uns 14.500 immigrants entre el gener del 2014 i finals del 2017, segons la denúncia. "Tenien coneixement d’això, tenim documents que mostren que van estimar el nombre de víctimes que causarien i el van acceptar", va dir l’advocat, "amb l’objectiu de dissuadir-ne d’altres que creuessin el Mediterrani".

Documents de Wikileaks

Aquests documents interns han sigut recopilats a través de Wikileaks, tot i que la denúncia també adjunta declaracions públiques de la Comissió Europea i testimonis de testimonis directes dels rescats, va indicar el lletrat. Segons els denunciants, Frontex va deixar de patrullar les aigües pròximes a Líbia després d’una sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TDEH) del 2012, que obligava els països europeus a traslladar al seu territori els immigrants rescatats al Mediterrani i a respectar els seus drets fonamentals.

A l’allunyar-se de la costa líbia, els barcos de Frontex van evitar haver de complir la sentència del TEDH i van delegar els rescats als guardacostes libis, que han sigut formats i finançats per la UE, per redirigir-los cap al país africà i retenir-los en camps de detenció. L’esmentada operació suposaria la comissió d’almenys dos crims de lesa humanitat: trasllat forçós de població i detenció arbitrària, tots dos estipulats a l’Estatut de Roma, carta fundacional de la CPI.

Ordres d’arrest

"Sense el recolzament material i estratègic de la UE, la guàrdia costanera líbia ni tan sols existiria. La seva contribució és essencial per a la comissió dels crims", va indicar Shaltz, que ha elaborat la denúncia juntament amb altres advocats internacionals com Juan Branco.

El Consell de Seguretat de l’ONU va remetre el conflicte armat de Líbia a la CPI el febrer del 2011 i des d’aleshores la fiscalia ha emès diverses ordres d’arrest contra militars i caps de milícies. "El que li demanem a la fiscalia és que no només es fixi en els traficants de persones vinculats a les milícies, sinó en els actors amb la major responsabilitat", va concloure el lletrat. 

Resposta de la CE

La Comissió Europea (CE) va replicar a la demanda dels lletrats recordant les accions que impulsa des del 2015 per evitar la pèrdua de vides al Mediterrani i va indicar que, en lloc d’acusar, tots els actors haurien "d’actuar junts" contra les màfies que es dediquen al tràfic irregular d’immigrants.

Notícies relacionades

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

El Suprem apunta a retardar el judici contra Trump per l’assalt al Capitoli

"La Unió Europea té una trajectòria en salvament de vides al Mediterrani que parla per si sola", ha dit avui la portaveu comunitària d’Interior, Natasha Bertaud, preguntada per l’informe que va presentar el grup d’advocats internacionals davant de la CPI.

La portaveu va indicar que la Comissió Europea ha vist els informes i va assenyalar que no té intenció de comentar procediments que encara no han començat. I va destacar que "no és la política europea la que causa aquestes tragèdies", sinó els traficants que "exploten la misèria humana", i va considerar que, "en lloc de culpar, hem de treballar junts" per acabar amb el problema.