tensió a l'orient mitjà

Els EUA redueixen el seu personal a l'Iraq davant de la tensió amb l'Iran

Teheran suspèn oficialment alguns dels compromisos que va adquirir en l'acord nuclear del 2015

Un general britànic disputa que s'hagi incrementat l'"amenaça" iraniana al Pròxim Orient

zentauroepp48158494 topshot   a handout picture provided by the office of iran s190515201410

zentauroepp48158494 topshot a handout picture provided by the office of iran s190515201410

3
Es llegeix en minuts
Ricardo Mir de Francia
Ricardo Mir de Francia

Periodista

ver +

ElsEstats Units han donat instruccions a tots els seus funcionaris “no indispensables” perquè surtin de l’Iraq “com més aviat millor” davant de la creixent tensió amb l’Iran. Les ordres del Departament d’Estat arriben un dia després que el Comandament Central del Pentàgon, al capdavant de les operacions militars al Pròxim Orient, declarésl’“alerta màxima” per a les seves tropes a Síria i l’Iraq després d’afirmar que existeixen “amenaces creïbles” sobre un possible atac contra les seves forces. Gairebé en paral·lel a les decisions de Washington, tant Holanda com Alemanya van anunciar la suspensió temporal de les seves missions a l’Iraq per formar les forces de seguretat iraquianes, una mesura que, segons el ministre de Defensa germànic, no respon a amenaces concretes, sinó al clima general de vigilància que s’ha imposat a la regió. 

En les últimes setmanes els Estats Units han anat acumulant forces militars al golf Pèrsic, mentre els seus estrategs posaven plans sobre la taula per enviar 120.000 soldats al Pròxim Orient en cas d’una eventual recrudescència d’una crisi que la Casa Blanca ha anat gradualment cuinant des que va decidir trencar unilateralmentl’acord nuclear amb l’Iran l’any passat. Un acord que Teheran estava complint al peu de la lletra, segonsl’Agència Internacional de l’Energia Atòmica. Els recents moviments nord-americans han alarmat els europeus que no volen cap altra guerra ni consideren que l’Iran suposi una amenaça tangible per als seus interessos, per més que desconfiïn del fonamentalisme del règim iranià o del patrocini que presta a una miríada de milícies al món àrab

Resposta immediata

Aquestes discrepàncies van quedar de manifest dimarts després d’una reunió alPentàgon  que va acabar amb un general britànic refutant sense embuts el principal argument nord-americà per justificar l’escalada militar. “No, no hi ha hagut un increment de les amenaces per part de les forces recolzades per l’Iran a Síria i l’Iraq”, va dirChris Ghika, número dos de la coalició que lluita contral’Estat Islàmic a la regió. Les seves paraules van provocar una resposta gairebé immediata. El Comandament Central va afirmar que les seves declaracions “ignoren les amenaces creïbles identificades per la intel·ligència dels EUA i els seus aliats respecte a les forces proiranianes a la regió”. Aquestes suposades proves són un misteri. Ni s’han detallat ni s’han fet públiques. 

La Casa Blanca afirma que no busca la confrontació i ha negat que existeixin plans per enviar el Pròxim Orient 120.000 militars en cas d’atac contra les seves forces, una xifra molt similar a la que va desplegar a l’Iraq durant la invasió del 2003. “Jo crec que és una notícia falsa, ¿està clar?”, ha dit el president Donald Trump referint-se a la informació publicada per ‘The New York Times’. “Ara, ¿ho faria? Sense cap dubte, però no ho hem planejat. Espero que no acabem tenint un pla en aquest sentit. I si ho féssim, enviaríem moltes més tropes que les publicades”, va afegir el president. 

Per la seva banda, l’Iran insisteix que els EUA estan provant d’arrossegar el seu país a la guerra a base de provocacions. El seu règim ha negat qualsevol implicació en els sabotatges d’aquesta setmana contra quatre petroliers que navegaven pel golf Pèrsic. “Nohi haurà cap guerra”, va dir dimarts l’aiatol·là Ali Khamenei, líder suprem de l’Iran. “Ni ells ni nosaltres busquem la guerra. Ells saben que no respon als seus interessos”. 

Pretext per a una intervenció

Notícies relacionades

Però el cert és que la potència xiïta està cada dia més arraconada i qualsevol de les seves accions podria utilitzar-se com a pretext per a una intervenció militar, donada la retòrica que emana de Washington. Les sancions nord-americanes afecten tots els sectors de la seva economia, des del petroli a la metal·lúrgia passant per les transferències bancàries. I són també secundàries, la qual cosa significa que s’aplicaran també a les empreses estrangeres que facin negocis amb Teheran. 

Els líders iranians se senten estafats i aquest mateix dimecres han anunciat la suspensió oficial de part delscompromisos  que van adquirir en l’acord nuclear del 2015, ja avançada fa uns dies. Si la resta de signants del pacte (Unió EuropeaRússia i laXina) no troben fórmules en 60 dies per mantenir viu l’acord reprendran l’enriquiment il·limitat d’urani i la producció d’aigües pesants. Experts nord-americans consideren que l’Iran necessitaria almenys un any per tenir prou material per produir una bomba atòmica, però la represa del seu programa serà amb tota seguretat interpretada per Washington, Tel Aviv i Riad com una línia vermella, una mena de compte enrere per a la guerra.