Alemanya i els seus veïns s’abonen a la línia dura contra la immigració irregular

"Els nostres controls fronterers no poden ser permanents. Funcionaran per un temps limitat. Però haurem de mantenir-los mentre no hi hagi una protecció efectiva de les fronteres exteriors de la UE". Amb aquesta frase va sintetitzar el canceller alemany, Friedrich Merz, l’estratègia del seu Govern per "reduir" la immigració irregular. Ho va fer en una atapeïda compareixença davant els mitjans, la conferència de premsa que sol brindar tot canceller abans de l’aturada estival. En paral·lel, el seu ministre de l’Interior, Alexander Dobrindt, abordava amb els seus homòlegs dels països veïns, més l’eurocomissari d’Immigració, Magnus Brunner, mesures per agilitzar els processos d’asil i gestionar-los fora de les fronteres comunitàries.

Unes quantes hores abans, i malgrat les crítiques de l’alt comissionat de l’ONU per als drets humans, Volker Türk, sortia d’Alemanya un vol amb 81 afganesos amb condemnes penals en direcció a l’Afganistan.

Cop a l’espai Schengen

La cita de Dobrindt i els ministres de Polònia, Dinamarca, Àustria, Txèquia i França va tenir lloc a la Zugspitze, la muntanya més alta d’Alemanya, al sud de Baviera. El propòsit de l’amfitrió era calmar el malestar provocat, especialment a Polònia, per la implantació de controls a la frontera comuna, decidida per Berlín per practicar les devolucions en calent promeses per Merz. Polònia hi ha respost establint els seus propis controls, cosa que a més d’obstaculitzar el pas de mercaderies i de persones ha assestat el següent cop a la lliure circulació a l’espai Schengen.

Merz, des de Berlín, insistia en la necessitat de buscar "solucions europees", mostrava el seu suport als països amb fronteres exteriors –"No deixarem la protecció de fronteres només en mans dels països directament afectats", va afirmar– i expressava la seva comprensió pel blindatge polonès de la seva frontera amb Bielorússia. És sabut, va dir, que Moscou i Minsk empenyen immigració irregular cap a la UE amb finalitats desestabilitzadores.

Lluitar contra la immigració irregular va ser un dels compromisos de Merz en la campanya electoral que el va portar al poder el maig passat. Llavors parlava d’"expulsions massives" i criticava al seu antecessor, el socialdemòcrata Olaf Scholz, el fet de no haver-les practicat amb contundència. Ara posa l’accent en la paraula reducció d’aquesta immigració irregular.

L’estratègia de la seva coalició entre conservadors i socialdemòcrates es concentra a rebutjar a les seves fronteres els que miren d’ingressar a Alemanya, motiu que el va portar a reinstaurar els controls que exasperen Varsòvia. No utilitza el terme deportacions o remigració, propis de la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD), aïllada políticament pel cordó sanitari que continua vigent, tot i que amb tendència a esquerdar-se.

Merz presenta com un èxit l’augment de les expulsions i el descens de l’arribada d’immigració irregular. En el primer trimestre de l’any hi va haver 6.121 expulsions i es perfila que segueixi aquesta tendència alcista. En total el 2024 van ser expulsades d’Alemanya 20.084 persones, majoritàriament georgians, turcs i afganesos. El nombre de migrants rebutjats a la frontera el 2024 va ser de 45.000.

Mediació de Qatar

Ahir, coincidint amb la compareixença de Merz a Berlín i la cimera bavaresa de Dobrindt, es va produir la primera expulsió d’un grup d’afganesos de l’actual Govern. Ja durant l’any passat s’havien reprès aquestes operacions sota la coalició de Scholz amb verds i liberals.

Són operacions molt complexes, que es consumeixen per mediació de Qatar, ja que Alemanya no té contactes a escala oficial amb el règim talibà. Es tracta de persones condemnades per delictes greus –incloses violacions en grup, en el cas dels afganesos–, individus radicalitzats o vinculats amb el terrorisme, i que han vist rebutjada la petició d’asil. Cada un percep abans d’abandonar el país 1.000 euros, teòricament per garantir-los certa cobertura de despeses. Des d’oenagés d’ajuda al refugiat s’alerta que aquests diners desapareixen de les seves mans quan arriben a Kabul.

Notícies relacionades

Trump anuncia una demanda contra ‘The Wall Street Journal’

Netanyahu truca al Papa arran de l’atac a l’única església catòlica de Gaza

"Les deportacions a l’Afganistan han de ser possibles. Els criminals amb delictes greus no tenen dret a mantenir-se al nostre país", va afirmar el ministre Dobrindt des de la seva cimera bavaresa.

"S’han d’aturar immediatament les deportacions de refugiats i peticionaris d’asil afganesos. Al seu país estan amenaçats de patir persecució, presó o tortura", va afirmar Türk en un comunicat emès pel seu departament de l’ONU.