Les retallades de Von der Leyen

El projecte del marc pressupostari de la Unió Europea (UE) per al període 2028-2034, presentat el 16 de juliol per la president de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, planteja retallades del 30% en la política agrària i la cohesió social, multiplica per cinc la despesa en defensa, intenta reduir el paper de control del Parlament Europeu i reforça l’autoritarisme tecnocràtic de la Comissió Europea per imposar als governs dels Vint-i-set la seva agenda neoliberal i antisocial com a condició per accedir als fons europeus.

El secretisme de Von der Leyen i la seva gestió unipersonal centralitzada va propiciar una rebel·lió interna d’alguns comissaris que van forçar modificacions a l’últim minut per evitar més retallades en els fons agraris i socials. Von der Leyen va presentar el futur marc pressupostari magnificant la despesa i minimitzant les retallades. La xifra oficial de gairebé 2 bilions d’euros de despesa per al període 2028-2034 (1,98 bilions) té trampa, ja que inclou 165.000 milions dedicats al pagament del deute del fons de recuperació de la pandèmia. Per això, la despesa real prevista es limita a 1,82 bilions i equival a 1,15% de la renda bruta europea, per la qual cosa només representa un augment de 0,02 punts percentuals respecte a l’1,13% actual del marc pressupostari en vigor.

Inflació prevista

Von der Leyen va utilitzar les xifres a preus corrents amb els augments previstos d’inflació per presentar una despesa més alta, en lloc de la pràctica tradicional de basar-se en les xifres a preus de l’any de la proposta (2025). D’aquesta manera, va evitar que la xifra de despesa resultant fos 200.000 milions inferior a l’anunciada: 1,76 bilions en total o 1,6 bilions sense incloure el pagament del deute del fons de recuperació de la pandèmia, segons detalla l’annex del projecte de regulació.

La proposta de la Comissió Europea implica retallar el 30% les ajudes als agricultors de la UE respecte a les xifres actuals, el 34% els fons per a les regions menys desenvolupades i encara no queda clara la retallada aplicada al fons social europeu. Aquestes retallades preparen la futura adhesió d’Ucraïna a la UE per abaratir el seu impacte pressupostari a costa dels drets dels actuals ciutadans de la UE. Per contra, la despesa de defensa es multiplica per cinc fins a 131.000 milions i, sumant la partida per a mobilitat militar, equival al 8,2% de la despesa presentada. La reorganització de múltiples programes en un fons de competitivitat, incloent-hi la despesa militar, i la imprecisió de les dades dificulten verificar si hi ha una pujada real en la política industrial, innovació i tecnologia.

Von der Leyen va aconseguir enfurismar els eurodiputats responsables de les qüestions pressupostàries i va forçar una dura declaració oficial dels líders dels grups popular, socialista, liberal i verd, que sustenten políticament la Comissió Europea. Després que la Comissió Europea (amb la col·laboració dels governs dels Vint-i-set) privés de veu i vot el Parlament Europeu i els ciutadans en la qüestió crucial del fons de rearmament de 150.000 milions, els quatre líders de populars, socialistes, liberals i verds van advertir que no acceptaran cap reducció del legítim control democràtic del Parlament Europeu i del seu poder de codecisió sobre la despesa de la UE i molt menys una renacionalització de les polítiques europees a través dels proposats plans nacionals d’associació.

El Parlament Europeu i think tanks com Bruegel consideren molt insuficient el projecte pressupostari atesos els reptes de la UE i el seu retard acumulat en els àmbits industrial i tecnològic respecte als Estats Units i la Xina des del 2008 a causa de la política d’austeritat. Per contra, Alemanya i els Països Baixos estimen la despesa excessiva.

Notícies relacionades

Trump anuncia una demanda contra ‘The Wall Street Journal’

Netanyahu truca al Papa arran de l’atac a l’única església catòlica de Gaza

Fons europeus

El Parlament Europeu s’oposa als programes-contracte nacionals i a fondre en un megafons de competitivitat els múltiples programes actuals perquè redueix la transparència, el control democràtic de la despesa i permet diluir les polítiques i els objectius europeus. La peça central del projecte pressupostari són precisament aquests programes nacionals per accedir als fons europeus mitjançant els quals la Comissió Europea podrà imposar la seva política de reformes i ajustos neoliberals als Vint-i-set. Això reforçarà el poder tecnocràtic de la Comissió Europea, que no té un control democràtic efectiu i els membres de la qual no responen de les decisions i polítiques errònies que imposen.