guerra comercial

La Xina planta cara i respon als EUA amb una forta pujada d'aranzels

La mesura, valorada en 60.000 milions de dòlars, es farà efectiva a partir del pròxim 1 de juny

zentauroepp48135475 puerto virginia importaciones china190513170429

zentauroepp48135475 puerto virginia importaciones china190513170429 / Steve Helber

3
Es llegeix en minuts
Adrián Foncillas
Adrián Foncillas

Periodista

ver +

La guerra comercial segueix el camí previst. La Xina ha anunciat aquesta nit que apujarà els aranzels a les importacions nord-americanes en resposta a la mateixa mesura que havien aprovat els Estats Units la setmana passada. La casuística anticipava la reacció de Pequín i l’escalfament d’un conflicte bilateral amb potencials conseqüències globals. La mesura ha provocat que Wall Street hagi obert amb pèrdues.

Pequín incrementarà els aranzels de 5.140 productes nord-americans del 10% actual al 25%, segons ha revelat el Ministeri de Comerç en un comunicat passades les vuit del vespre (hora local). La falta de precedents d’una nota tan tardana suggereix l’excepcionalitat de la situació. La mesura entrarà en vigor l’1 de juny i afectarà importacions valorades en 60.000 milions de dòlars (53.300 milions d’euros), segons els comptes de Pequín. La llista torna a castigar el sector agrícola i ramader nord-americà, l’únic que registra un superàvit amb la Xina i en el qual Donald Trump recull el gruix dels seus vots. Entre els productes figuren cacauets, sucre, blat, pollastre i gall dindi.

Els últims tuits de Trump han acabat de dissipar els dubtes sobre la decisió d’avui. “La Xina no hauria de prendre represàlies, només empitjorarà la seva situació”, havia advertit en les últimes hores; així que a Pequín no li ha quedat més opció que prendre represàlies, perquè el món i el seu poble no percebés la covardia. És difícil pensar que fins i tot a Trump se li escapés un raonament tan pedestre. Ni la Casa Blanca ni el Departament del Tresor han reaccionat encara a l’última pujada aranzelària xinesa.

Munició menys pesada

Washington havia augmentat la setmana passada els aranzels a importacions xineses també del 10 al 25% per un valor de 200.000 milions de dòlars (177.000 milions d’euros). Es pot destacar, doncs, que la Xina va darrere de l’hostilitat nord-americana i amb munició menys pesada, perquè encara alimenta esperances d’una solució pactada.

Trump ha acusat Pequín d’haver incomplert la seva paraula i els negociadors xinesos hauran de submergir-se en el pragmatisme per oblidar una ofensa que aquí no és lleugera. “Li dic obertament al president Xi i a tots els meus amics a la Xina que la Xina patirà ferides molt greus si no firmen un acord, perquè les companyies se n’aniran de la Xina cap a altres països. Serà massa car comprar a la Xina. Tenies un gran acord, gairebé completat, i et vas retirar”, ha dit en la seva cascada de tuits.

Les dues potències mundials van liquidar la setmana passada la seva onzena ronda de negociacions a Washington sense cap acord. Des de la Casa Blanca es va remarcar el seu “caràcter constructiu”, mentre Pequín va regatejar la hipocresia amb un elegant silenci. No hi ha plans sobre la dotzena ronda i les esperances se centren ara en la reunió que mantindran Xi Jinping i Donald Trump a finals de juny al Japó durant la cimera del G20.

Pressions externes

A la Xina s’assumeix que arriben temps de plom i es demana més prudència que bel·ligerància. “Arrogant per la seva força, Washington va provocar la guerra comercial i va creure que amb els aranzels n’hi ha prou per aixafar la Xina. La resposta xinesa demostra la filosofia del taitxí. S’ha adherit als seus principis, sense témer la guerra comercial, mentre prova de desactivar les provocacions nord-americanes amb un robust aguant”, deia avui el matutí ‘Global Time’s’. L’editorial assegurava que la Xina ha previst tots els escenaris, inclòs el d’un punt de no retorn en la guerra comercial. “La percepció que la Xina no aguantarà és una fantasia i un judici erroni”, afirmava.

Notícies relacionades

Un editorial del 'Diari del Poble' avançava que la Xina mai s’agenollarà davant pressions extremes. “Potser Washington hagi de plantejar-se algunes qüestions: ¿en quina era es troba ara el món? ¿Quina classe de creixement té ara la Xina? ¿Quantes oportunitats de mercat perdrà els Estats Units amb aquestes violentes friccions comercials?”, continuava.

Tant els missatges oficials de Pequín i la seva premsa veïna com la tímida pujada aranzelària aprovada avui remarquen la voluntat pactista de la Xina, però no és improbable que des de la Casa Blanca siguin interpretats com un símptoma de debilitat i l’auguri d’una imminent victòria per aixafada. Seria un error terrible.