Indonèsia celebra les eleccions més complexes del món

Indonèsia celebra la jornada electoral  més complexa del món. Al voltant de 193 milions de votants registrats estan cridats a les urnes aquest 17 d’abrilper escollir el cap d’Estat de la tercera democràcia del món, que serà entre el candidat a la reelecció, Joko , i l’exgeneral Prabowo Subianto.

Els comicis constitueixen les quartes eleccions presidencials directes i les cinquenes legislatives en els últims 20 anys, han transcorregut en un ambient festiu i sense incidents i han consolidat gradualment un sistema allunyat del’autoritarisme  previ del dictador Suharto.

A més, és la primera vegada en què les eleccions presidencials, parlamentàries i regionals se celebren el mateix dia. Des de la jungla de Borneo fins a la capital, Jakarta, els indonesis han votat aquest dimecres (en horari peninsular espanyol) alpaís musulmà més gran del món.

L’extensa enquesta està liderada perl’actual mandatari d’Indonèsia, segons els primers sondejos publicats unes hores després del tancament dels col·legis electorals. Widodo ha aconseguit el 55,34% dels vots, mentre que el seu rival Prabowo ha aconseguit el 44,67%, però els resultats oficials no es publicaran fins al maig.

Més de 200.000 candidats

Un número rècord de 245.000 candidats de 16 partits polítics aspiren a la presidència, parlaments nacionals i locals. La jornada electoral ha acabat després de vuit hores de votació en un país de 5.000 quilòmetres d’extensió des del seu extrem occidental fins a l’oriental. “Estic molt contenta perquè encara puc votar tot i la meva vellesa, però és molt complicat perquè hi ha moltes paperetes de vot”, ha expressat Suparni, una dona de 79 anys a Merauke, Papua.

L’elecció enfronta el president sortint Widodo, de 57 anys, del Partit Democràtic Indonesi de la Lluita (PDI-P) –vist com un musulmà moderat en un país onl’Islam conservador té una gran acceptació– amb l’exgeneral Subianto, de 67 anys, del Partit Moviment Gran Indonèsia (Gerindra) que vol liderar el país amb “més control”.  

Després de votar a Jakarta, el president, que té el sobrenom de Jokowi, s’ha declarat “optimista” i s’ha mostrat relaxat quan ha explicat que esperaria els resultats amb els seus familiars. Més ofensiu, el candidat de l’oposició ha dit que se sentia “confiat” i  ha remarcat que els indonesis “ja no volen ser enganyats”. L’oposició de Prabowo, que ha fet campanya amb el nacionalisme, va advertir que podria rebutjar els resultats en cas de frau i evocacions provocades. 

Els refugiats també voten

Els dos candidats han defensat durant la campanya la seva credencial islàmica en un país de més de 265 milions d’habitants, que ha vist augmentar la influència islàmica en els últims anys i on el 88% de l’electorat són musulmans. Si es confirma la victòria de Jokowi, alguns analistes esperen que tingui més llibertat a l’hora de fer reformes al no tenir aspiracions electorals com durant la seva legislatura, que l’han obligat a negociar amb agrupacions islàmiques, militars i partits polítics conservadors.

A Bali, un votant de 65 anys d’edat, I Gusti Ketut Sudarsa, s’ha mostrat entusiasmat després de votar: “Només passa una vegada cada cinc anys, així que hem d’utilitzar el nostre dret al vot”. “Això determinarà la direcció de la nostra nació”, ha afegit.

Mentre que a Palu, la ciutat devastada per un terratrèmol i un tsunami a finals de setembre, els refugiats que viuen als camps també han acudit a votar. “Espero que el pròxim president ens ofereixi el millor [...] del que és una casa perquè encara vivim en un refugi”, ha dit la Juna, evacuada del districte destruït de Balaora.

Desafiament logístic

El 2014, Jokowi va guanyar amb un lleu avantatge l’elecció davant el mateix oponent, que va rebutjar en un primer moment els resultats. La campanya de fa cinc anys va estar marcada pels atacs agressius per part dels dos candidats, que van augmentar els esforços per seduirl’electorat musulmà conservador, mentre que la proliferació de la informació a les xarxes socials també podria haver tingut un impacte en els votants. Durant la recent campanya electoral, la xarxa social Facebook ha pres mesures per limitar interferències estrangeres i evitarl’aparició de perfils falsos, desinformació i mentides.

En els més de 800.000 centres de votació desplegats al’arxipèlag, els votants de majors de 17 anys han de perforar les paperetes per escollir els seus candidats i després submergir els dits en tinta certificada per halal, una mesura dissenyada per evitar vots múltiples.

Aquesta elecció és un desafiament logístic en un arxipèlag de 17.000 illes entrel’oceà Índic i el Pacífic. El material electoral es va enviar per avió, barco, motocicleta, transportista o cavall de treball a les zones més difícils d’arribar.

Influència de l’Islam més conservador

El líder indonesi Widodo ha basat la seva campanya en la construcció d’infraestructures, inclosa la primera línia de metro a Jakarta, que es va inaugurar el març, vigília d’eleccions. 

No obstant, segons diverses oenagés, la seva acció sobre la garantia dels drets humans, la protecció dels drets de les minories i els col·lectius LGBTno va estar a l’altura de les expectatives plantejades per l’home que va ser descrit coml’Obama d’Indonèsia  quan va arribar al poder, pels seus orígens humils i una certa semblança física. 

Notícies relacionades

Facebook imposa restriccions per evitar ingerències estrangeres en les eleccions europees

El Regne Unit rep una xifra rècord d’immigrants en un dia electoral clau

L’exgeneral Subianto s’ha acostat durant la seva campanya alsgrups islàmics més radicals i ha promogut més despesa en defensa i seguretat. Al front econòmic, ostenta una política proteccionista d’“Indonèsia primer” inspirada per Donald Trump i que va prometre qüestionar milers de milions de dòlars de la inversió xinesa en el país. El president Jokowi ha escollit el predicador islamista conservador Maruf Amin perquè sigui el seu candidat a la vicepresidència. “Les eleccions presidencials no són una guerra, sinó la recerca del millor líder”, ha dit Amin fent una crida per a una jornada electoral pacífica. Una estratègia destinada a fer una promesa al’electorat musulmà conservador, però que preocupa els més progressistes. 

Al candidat conservador, que es presenta a si mateix com un home dur li serveixen els seus llaços amb el règim del dictador Suharto, de qui era gendre, i el seu polèmic passat militar. Va ser expulsat el 1988 de les Forces Armades pel seu paper en el segrest i desaparició d’activistes a favor de la democràcia després de la caiguda del règim de Suharto el 1998 i va ser acusat de greus abusos durant el conflicte a Timor Oriental.