Grècia, la caravana de la desesperació

L’espurna ha tornat a saltar a les fronteres gregues. Més de mig miler de refugiats han protagonitzat enfrontaments amb la policia hel·lena en un intent de creuar a Macedònia del Nord. Un rumor va animar els immigrants del camp de Diavatà, als suburbis de Tessalònica, a travessar la frontera nord que celebrava que estava, de nou, oberta. Quatre anys després de la crisi de refugiats que va fer trontollar Europa, el focus està de nou en aquestes 70.000 persones que porten atrapades a Grècia des del 2016 .

Els rumors volen entre una comunitat tan desgastada i oblidada com és la dels refugiats a Grècia, i això va passar divendres. La notícia d’una possible obertura de fronteres al nord del país els va portar a començar a mobilitzar-se perquè veien que, per fi, podrien avançar. “Demà, avui, tothom vindrà a la frontera, a qualsevol frontera. Hem d’obrir les fronteres; la vida a Grècia no és bona, és difícil”, es lamentava Dario, un refugiat iraquià. Diverses publicacions en xarxes socials els mostraven la llum al final del túnel sota el nom de la ‘Caravana de l’Esperança’. 

Famílies senceres amb nadons en braços i criatures en carros carregaven amb les seves motxilles i la seva il·lusió cap a la frontera nord on van topar amb la policia. Els gasos lacrimògens i els matolls cremant no els van parar i van respondre amb el llançament de pedres i ampolles per trencar el cordó policial. Aquesta vegada, com el 2015 i el 2016, tampoc hi va haver sort. Més de 100 tendes de campanya es van instal·lar divendres a la nit als afores del camp de refugiats de Diavatà per recuperar forces. 

Ahir hi va haver un nou intent de travessar la frontera que va tornar a ser reprimit per les forces de l’ordre gregues. “És mentida que obrirem les fronteres”, va assegurar el ministre de Migracions hel·lè, Dimitris Vitsas. El polític va lamentar que el “99%” dels immigrants congregats a Diavatà havien sigut “víctimes” de la desinformació que va atribuir majoritàriament “als traficants”. “Estic demanant a aquesta gent que torni als centres d’acolliment”, va concloure a televisió.  

Des d’Atenes

Les falses bones notícies no només van arribar als camps més propers a la frontera, sinó que també van viatjar 500 quilòmetres fins a arribar a la imponent Atenes. A la capital, una cinquantena d’immigrants va comprar bitllets de tren cap a Diavatà per creuar amb els seus companys. La policia els va evitar viatjar per impedir una concentració massiva al nord del país i, com a resposta, els refugiats van ocupar les vies de la principal estació de trens de la capital.

Notícies relacionades

Policies grecs sembren el terror entre els immigrants

Entre refugiats i criminals

Al crit d’“Alemanya” i “obriu les fronteres”, els immigrants residents en centres d’acolliment d’Atenes es van negar a abandonar aquesta nova oportunitat d’endinsar-se a Europa. “Volem anar a Tessalònica i després a la frontera”, va explicar Amin Omar, un iraquià de 27 anys assegut a les vies del tren. “No sabem si estan obertes”, va reconèixer esperançat. 

Eterna espera

Aquest és només un episodi més de la desesperació per una tragèdia abandonada en l’oblit. Des del tancament de fronteres per l’acord UE-Turquia el 2016 i el fracàs dels mecanismes europeus de repartiment promesos, milers de refugiats viuen sense gairebé cap futur. Escapar de les guerres als seus països, com l’Afganistan, Síria, l’Iraq o Mali, no ha estat suficient i tots els seus projectes per a una vida millor es van decidir als despatxos de Brussel·les. Ara, s’agafen a qualsevol possibilitat de continuar caminant tot i que sigui sobre les brases.