DILEMA EUROPEU

El Parlament torna a tombar totes les opcions alternatives al 'brexit' de May

zentauroepp47597239 britain s prime minister theresa may  c  leaves from the hou190401225725

zentauroepp47597239 britain s prime minister theresa may c leaves from the hou190401225725 / TOLGA AKMEN

3
Es llegeix en minuts
Begoña Arce

Tampoc aquesta vegada hi va haver acord. El Parlament britànic va tornar a rebutjar totes les propostes alternatives al pla de Threresa May per al ‘brexit’. El President de la Cambra, John Bercow, havia seleccionat quatre esmenes per ser debatudes i sotmeses a “votacions indicatives”, com ja va passar la setmana passada. Totes aquestes contemplaven, com a mínim, un ‘brexit’ suau. La presentada pel conservador, Kenneth Clarke, reclamava la permanència del Regne Unit en la unió duanera.  La segona, Common Market 2.0, el seu nom tècnic, mantindria el Regne Unit al mercat interior de la Unió Europea. Coneguda com a sortida a la “noruega havia sigut presentada per un conjunt de diputats que incloïa membres del partit conservador, laborista i independentistes escocesos, liderats pel ‘Tory’ moderat, Nick Boles.  “Noruega Plus”, permetria al Regne Unit formar part de l’Associació Europea de Lliure Comerç (EFTA), al costat de Noruega, Liechtenstein i Islàndia. D’aquesta forma participaria en l’Espai Econòmic Europeu, beneficiant-se dels avantatges del Mercat Interior, però sense adoptar les polítiques comunes al sector de la pesca i l’agricultura. L’opció implicava acceptar la llibertat de moviment i la contribució anual al pressupost de la UE. En aquesta ocasió comptava amb el recolzament oficial del Partit laborista.  La tercera proposta exigia que qualsevol sortida que s’adopti sigui ratificada en referèndum. La quarta esmena estipulava un pla per revocar l’Article 50 i cancel·lar el ‘brexit’.

Amenaces de dimissió

Theresa May havia sigut advertida que d’admetre el ‘brexit’ suau, s’enfrontaria a alguns dels seus ministres i a un gran sector del Partit. El ‘brexitier’, Simón Clarke, va assenyalar, que si May acaba acceptant la unió duanera o el mercat únic, “acabaria amb diversos ministres presentant la dimissió” i, “és molt possible que en aquesta situació el govern no sobrevisqui”.  A fi d’estudiar la situació i els nous passos a donar, la ‘premier’ ha convocat per a aquest dimarts una sessió extraordinàriament llarga, de cinc hores de reunió amb els membres del seu gabinet. Durant les tres primeres es dirigirà a l’anomenat gabinet polític, més restringit, al qual s’afegiran més tard la resta dels membres de l’equip de govern.

Notícies relacionades

  Les divisions són profundes en el govern i tenen immobilitzada a May. La possibilitat d’un ‘brexit’ suau aixeca ampolles entre els euroescèptics com l’actual ministre de Comerç Internacional, Liam Fox.  “La permanència en la unió duanera és una traïció al ‘brexit’. Els votants van triar reprendre el control i ara els diputats volen entregar el control més encara. La Unió Europea podrà imposar les normes al Parlament”. Molts dels seus col·legues sospiten que els diputats, amb les votacions indicatives el que pura i simplement desitgen aconseguir és que no hi hagi ‘brexit’ en absolut. Dos d’ells, Crispin Blunt i Steve Baker han amenaçat de votar contra la primera ministra en una possible moció de censura, si s’inclina per implementar una sortida que inclogui la unió duanera.  

Indisciplina històrica

A Westminster s’han trencat totes les regles que regeixen l’ús parlamentari. L’última d’aquestes han sigut les declaracions a la BBC de Julian Smith, el cap de mantenir la disciplina a la Cambra dels Comuns. Tradicionalment el ‘Chief whip’ el ‘cap amb el fuet’, és qui coneix tots els secrets del govern, però està obligat a ser una tomba. No en els temps que corren. Smith en un documental que es va emetre dilluns a la nit va atacar l’estratègia del govern per al ‘brexit’, després d’haver perdut la majoria el 2017. El govern hauria d’haver admès fa molt temps, que un ‘brexit’ suau era inevitable. “El que la gent oblida és que el partit conservador va anar (a les eleccions) per tenir una majoria i poder tirar endavant el ‘brexit’. No va aconseguir una majoria i això implicava pro l’aritmètica parlamentària que inevitablement s’anava cap a un ‘brexit’ suau.