LA TORNADA DE RÚSSIA

El poder de Putin: Dels deserts africans als paradisos fiscals d'Europa

Líbia, la República Centreafricana, els EUA, el 'brexit', Ucraïna o Síria són alguns dels escenaris on Moscou implementa la seva agenda desestabilitzadora

zentauroepp43378178 russian president vladimir putin welcomes syrian president b190112170132

zentauroepp43378178 russian president vladimir putin welcomes syrian president b190112170132 / SPUTNIK

3
Es llegeix en minuts
Marc Marginedas
Marc Marginedas

Periodista

Especialista en països de l'antiga Unió soviètica i el món àrab-islàmic.

ver +

Les campanyes de desestabilització atribuïdes a Rússia adopten mètodes i recursos diferents, tot i que existeix un comú denominador, valoren els experts: totes intenten accentuar la polarització de les opinions públiques en països considerats com a rivals, a més de minvar la credibilitat i la fiabilitat de la democràcia com a sistema polític. Aquests són alguns dels escenaris on aquests processos estan tenint lloc:

El Regne Unit i el 'brexit'

El passat 1 de novembre, l’Agència Nacional del Crim al Regne Unit va informar que investigavaArron Banks, un empresari britànic que havia entregat nou milions de lliures a la campanya en favor del ‘brexit’, convertint-se en el més generós donant polític de la història del Regne Unit. A més d’estar casat amb una ciutadana russa, aquest home de negocis havia mantingut múltiples trobades a l’Ambaixada de Rússia en els mesos previs i posteriors al referèndum. L’origen una part important dels fons donats per Banks es perd al paradís fiscal de l’illa de Man, mentre la premsa britànica afirma que paral·lelament, va rebre ofertes de participació en una empresa russa productora d’or.

República Centreafricana

Al juliol, Orján Dzhemal, Kirill Radtxenko i Aleksandr Rastorgúyev, tres periodistes russos que investigaven a la República Centreafricana les activitats de Wagner, una reservada organització paramilitar russa que va participar en els conflictes de Síria i Ucraïna, van ser assassinats en estranyes circumstàncies. Moscou es va afanyar a qualificar l’incident com a "robatori comú" tot i que revelacions posteriors apunten a un crim relacionat amb el seu treball periodístic.

A la República Centreafricana, el Kremlin recolza el Govern davant altres faccions armades i ha aconseguit que l’ONU faci una excepció en l’embargament d’armes decretat el 2013 i li permeti exportar fusells i altres armes lleugeres al seu aliat. Les actuacions de Moscou inquieten a París i altres capitals occidentals, que temen que estigui atiant la guerra civil al país. Els importants jaciments d’urani amb què compta el país semblen ser el mòbil que provoca l’interès del Kremlin per un país tan remot.

Líbia i Síria

Moscou recolza a Líbia el general Jalifa Haftar, enfrontat al Govern reconegut per l’ONU, mitjançant enviaments d’armes, desplegament de membres de les Forces Especials i el GRU –el servei d’intel·ligència militar– i l’obertura de bases a Tobruk i Bengasi. Alhora, festeja altres actors en el conflicte libi, com Saif aI-Islam, el fill del difunt dictador libi Moammar al-Gaddafi, amb l’ànim d’impulsar el seu ascens a llocs de responsabilitat. Segons els experts, en l’estat nord-africà, Moscou aspira a recuperar la influència perduda després de l’enderrocament de Gaddafi el 2011 i sobretot, controlar les rutes migratòries cap al continent europeu, afirma la intel·ligència britànica.

Això li concediria una potent eina de pressió sobre la UE, profundament dividida i enfrontada respecte al tema delsrefugiats  i les migracions. Una cosa similar va passar en diverses fases de la guerra a Síria. L’OTAN i oenagés de drets de l’home van acusar llavors Rússia i el seu aliat, el règim de Damasc, de bombardejar deliberadament infraestructura civil com hospitals i escoles a les zones rebels per empènyer a la població a emprendre la fugida cap a Europa, creant un problema a la UE.

Recolzament a la ultradreta europea

Notícies relacionades

Molts observadors pensen que els 9,4 milions d’euros deixats al Front Nacional francès per un petit banc anomenat First Czech Russian Bank –que posteriorment faria fallida– no és més que la punta de l’iceberg d’una opaca xarxa financera russa de recolzament a la ultradreta a Europa. Sigui com sigui, des de la concessió del crèdit, "estranyes" coses han passat, segons informa la premsa nord-americana. Entre aquestes, el fet que el tresorer del partit ultradretà hagi d’enviar mensualment una suma de 165.000 euros a una dona a Moscou, tot i que desconegui del cert els receptors dels diners, tenint en compte que l’entitat bancària ja no existeix.

La cooperació política entre els partits d’ultradretes i Rússia és un fet que ni tan sols es pretén ocultar. Fa dos anys, el FPÖ austríac i Rússia Unida van firmar un acord de cooperació. I personatges com Matteo Salvini, la mateixa Marine le Pen o fins i tot dirigents de VOX no oculten la seva admiració per Vladímir Putin.