LA TORNADA DE RÚSSIA

Putin, el gran desestabilitzador

El Kremlin debilita les relacions internacionals amb agressives tàctiques com processos d'ingerència, guerres encobertes i campanyes de desestabilització

Els analistes veuen poques possibilitats que Moscou adopti un comportament més ortodox atesa la falta d'incentius i la baixa penalització soferta fins ara

zentauroepp46462249 russian president vladimir putin visits the peter and paul f190111182835

zentauroepp46462249 russian president vladimir putin visits the peter and paul f190111182835 / SPUTNIK

4
Es llegeix en minuts
Marc Marginedas
Marc Marginedas

Periodista

Especialista en països de l'antiga Unió soviètica i el món àrab-islàmic.

ver +

Irritada i alteradaMaria Zakhàrova ni tan sols va voler edulcorar les seves nítides amenaces amb vocables de cortesia suposadament propis de qui exerceix la representació de la diplomàcia en un país com Rússia. En declaracions a la premsa a començaments de desembre, l’alta funcionària del Ministeri d’Exteriors rus es va fer eco d’uns presumptes plans dels EUA d’instal·lar bases a Xipre, illa a quatre passes de Síria, on el Kremlin manté des de fa tres anys un enorme desplegament militar. I en un llenguatge mancat de contemplacions i molt probablement no escoltat des del final de la guerra freda del segle XX, va donar a entendre que Moscou respondria a qualsevol moviment a l’illa mediterrània amb una campanya de desestabilització

"Estem obtenint informació de diverses fonts que els EUA estan estudiant opcions de forma activa per incrementar la seva presència militar a Xipre", va prevenir. "Ser inclòs en els plans dels EUA i l’OTAN en el Mediterrani oriental i el Pròxim Orient portarà de forma inevitable perilloses desestabilitzadores conseqüències [per al país]", va continuar, sense deixar-se cap advertència al tinter.

Podromos Podromou, portaveu de l’Executiu xipriota, va respondre ràpidament a la invectiva russa, i ho va fer en un to conciliador que fins i tot podria descriure’s com a submís. "Volem aclarir que no ha sigut mai la nostra pretensió, ni busquem la militarització de Xipre", va remarcar. "La República de Xipre, atesa la seva posició avantatjosa, ofereix instal·lacions per a missions de naturalesa humanitària", va concloure.

"¡Mare meva!, estan molt pujats de revolucions", va valorar llavors un diplomàtic occidental a Moscou al llegir la intervenció de la responsable russa en una pàgina web.

Xipre, país sensible a la pressió russa 

L’especial sensibilitat de Xipre a qualsevol mesura de pressió ordenada des de Moscou no constitueix cap secret. Diverses dades ho corroboren: el país rep anualment onades de turistes de Rússia i és, segons les dades oficials, el tercer inversor en l’economia russa, tot i que en realitat es tracti de capitals russos replegats en comptes ‘off shore’ de bancs xipriotes per a evadir impostos en el seu estat d’origen. Però a Nicòsia també es té molt en compte el que va passar en països com la República CentreafricanaLíbia o fins i tot Ucraïna, on la mà russa està agitant els precaris equilibris interns, i atiant conflictes domèstics.   

Les armes que fa servir Moscou en aquesta mena de guerra no convencional han sigut ja descrites pels analistes en nombroses ocasions, i supleixen l’evident desavantatge de Moscou en potencial militar. "El 2014, en plena crisi d’Ucraïna, en lloc de cedir a la pressió, el Kremlin va optar per respondre a una sèrie de fronts, en particular en la informació, amb els atacs cibernètics i en la política interna dels països occidentals", respon en un correu electrònic a EL PERIÓDICO Dmitri Trenin, director del centre Carnegie de Moscou.

La cadena RT, que emet en diferents idiomes per a audiències foranes i que ha sigut acusada en innombrables ocasions de violar els principis de l’ètica periodística difonent notícies falses, al costat de les fàbriques de trols russes que a les xarxes socials amplifiquen qüestions que polaritzen les opinions públiques, així com el recolzament i el finançament que forces polítiques euroescèptiques als països de la UE reben de Rússia són tres dels recursos fets servir per Moscou per promoure la seva agenda desestabilitzadora a Europa o els EUA.   

Desestabilització global

Al tractar-se de mètodes que, "tot i que costosos, són assumibles per un país que tot just inverteix en despesa social", recorda Nicolás de Pedro, analista del think tank britànic The Institute for Statecraft, és de preveure que Moscou no deposarà la seva actitud ni a curt ni a mitjà termini ja que es tracta de recursos "econòmicament sostenibles" en el temps. Així, el Kremlin, amb un PIB similar al d’Espanya i una despesa militar deu vegades inferior al dels EUA, ha aconseguit recuperar el seu paper d’actor global perdut després de la derrota en la guerra freda del segle passat.

Notícies relacionades

El preu del ressorgiment de Rússia en l’escena mundial és la gradual marginació de les regles i normes que regien les relacions internacionals des del segle passat, imposant-se una mena de llei del més fort i debilitant el pes de les convencions, el dret internacional o les organitzacions multilaterals en la gestió dels conflictes. "Rússia ha utilitzat la força per prendre un territori [Crimea], va redissenyar fronteres per annexionar-se'l i va enviar una insurgència armada a un altre país" [Ucraïna] en un continent "com Europa", recorda Trenin en un article titulat ‘Rússia, un desestabilitzador de l’ordre posterior a la guerra freda’.

Molts experts es pregunten fins quan mantindrà Rússia el seu paper de desestabilitzador global, i si existeix algun incentiu o possibilitat que deposi la seva actitud en algun moment. "En principi, Moscou voldria un acord que tingués en compte les seves necessitats de seguretat i permetés un grau de cooperació en el futur; aquest pacte, no obstant, no està en oferta ni ara ni en un futur previsible", sosté Trenin. De Pedro, en canvi, creu que, com a mínim, el Kremlin recularia si percebés "fermesa" en el bàndol occidental, o se'l fes sentir que les seves operacions de desestabilització tenen "costos". "S’ha demostrat que són sensibles a la pressió", conclou.