UN INFERN SENSE LLEI
Acapulco: del paradís a l'infern narco
La costanera ciutat mexicana suma dos assassinats al dia i perd el turisme estranger
amenazas-telefnicas-a-la-madre-de-un-desaparecido-en-acapulco /
Els Beatles, Marilyn Monroe, Elvis Presley i tantes altres celebritats solien estiuejar a les paradisíaques platges d’Acapulco. Avui, ni els seus habitants hi poden caminar tranquils. La ciutat suma dos assassinats al dia, a qualsevol hora i lloc. Tres de la tarda: un home jeu al terra abatut per tres trets.
“Ja és difícil que no t’agafi un tiroteig, que estigui algú esperant per atacar un altre. Hi ha por a no poder sortir de nit perquè a la urbanització on vius de vegades hi ha un toc de queda”, assegura una de les veïnes al lloc. La narcoviolència ha filtrat la plàcida rutina costanera.
El 2017 s’hi van registrar 910 homicidis dolosos, mentre que des de començament d’any ja se’n compten més de 580, segons dades oficials. Acapulco s’ha mantingut entre les quatre primeres ciutats al món amb més índex d’assassinats des del 2011, quan es va fragmentar el càrtel dominant. Va començar llavors el conflicte entre almenys set bandes pel control de les rutes de tràfic i venda de droga.
Una d’aquestes víctimes va serIsmael Martínez, desaparegut des de fa un any. Durant la seva recerca, la seva mare, Patricia, va rebre diverses amenaces de mort i va haver d’abandonar casa seva durant uns mesos. “Tinc por sempre que surto. Miro a tots costats perquè no hi hagi ningú”, explica. A la meva feina em van haver de canviar de lloc”, explica. Desconfia –amb motiu– de les autoritats locals, que com és habitual en aquests casos la seva única resposta va ser “en alguna cosa estaria ficat”.
Policia desarmada per col·laborar amb el crim organitzat
El repunt de la violència va obligar a mitjans de setembre l’Exèrcit a intervenir i desarmar la policia local, assenyalada per col·laborar amb el crim organitzat. Un operatiu sense precedents que va propiciar la detenció de dos alts caps policials per la desaparició de 343 armes de la caserna –una cinquena part de l’arsenal– i per la seva possible implicació en diversos homicidis. “La policia municipal d’Acapulco es troba sota sospita de tenir vinculació amb la delinqüència organitzada. Això és inacceptable”, assegura a aquest diari Roberto Álvarez, el portaveu de la força conjunta que va prendre el comandament de la seguretat a la ciutat. Militars equipats com arambosamb fusells patrullen entre els banyistes sota un sol inclement.
“Allà dintre estan molt nerviosos”, argumenten per denegar-nos l’accés a una Fiscalia local desencaixada per la recent situació d’excepció. Al seu interior es troba el dipòsit de cadàvers local, desbordat per la incessant arribada de cadàvers, sovint esquarterats i llançats en llocs neuràlgics per generar terror. “El Servei Metge Forense està col·lapsat. Té al voltant de 600 cossos, el doble de la seva capacitat. Moltes vegades els familiars ni tan sols recullen el cos per por”, afirma a EL PERIÓDICO el criminalista Álvaro Gutiérrez, que va deixar la seva ocupació de funcionari: “Un volia fer el seu treball, però no podia per por. Si feia una confrontació i donava que el detingut era culpable, la meva vida corria perill”.
La població viu en la por
El pànic, sumat a la ineficiència de les autoritats, ha provocat una impunitat del 98,26% en crims que majoritàriament ni tan sols es denuncien per les mateixes raons, segons xifres de l’Índex Global d’Impunitat Mèxic 2018 sobre l’estat de Guerrero –on s’ubica Acapulco–, el més violent del país. Set de la tarda: crema de dos minibusos. Una venjança sense víctimes.
L’angoixa ha arribat també a l’esfera política després de les amenaces de mort contra membres del gabinet de la nova alcaldessa, Adela Román, qui reconeix a aquest diari el llast causat per la diversificació de les accions delictives de les organitzacions criminals: “El delicte d’extorsió és actualment el problema més greu que tenim”, afirma. Els cobraments per part del crim organitzat han ofegat el comerç local, tal com apunta la Cambra de Comerç, que calcula el tancament de més de 3.000 establiments en l’últim lustre a causa d’aquestes pressions.
El turisme cau per la inseguretat
La galopant inseguretat ha fuetejat sobretot el turisme, el motor econòmic del municipi. L’arribada d’estrangers ha caigut gradualment fins a situar-se en tan sols un 6%, com assenyala a aquest diari Jorge Laurel, el president de l’associació hotelera. “Abans arribaven 150 creuers per temporada, una xifra que s’ha reduït a 27”, explica. La reputació com a destinació turística s’ha vist molt feta malbé, perjudicada”. L’ocupació hotelera ni tan sols assoleix la meitat de mitjana anual, quan en altres destinacions mexicanes supera el 70%. “Venim perquè ens van convidar, però no volíem. Hem d’estar cuidant-nos, vigilant a cada estona, paranoics que no hi hagi res al voltant”, assegura una turista argentina. El febrer del 2013, sis turistes espanyoles van ser violades en una zona de platja propera a Acapulco.
Tan sols l’arribada sostinguda de visitants nacionals permet sobreviure al sector turístic. Tot i que les seves estades són més curtes i produeixen ingressos notablement menors. Les desgavellades façanes de discoteques i alguns hotels abandonats a primera línia de mar donen compte d’aquesta decadència. El narco ha espantat la seva pròpia clientela,turistes que en un cap de setmana generaven guanys de 200.000 euros per venda de drogues.
Infern sense llei
Notícies relacionades“Bienvingut amic turista”, anuncia una pintada desgastada al passeig marítim atapeït de gegantins hotels. Dos carrers cap a dins comença l’infern: els barris sense llei on les bandes imposen la seva justícia a trets.
Mitjanit: una turista rep dos trets en un bar del Zócalo. Pel que sembla el sicari la va confondre amb el seu objectiui per això no la va rematar. Aconsegueixen traslladar-la a l’hospital. L’últim fet violent en una mateixa jornada que, malgrat tot, els veïns consideren “tranquil·la”. Lluny queda el glamur que van portar famosos de tot el planeta a unes platges que avui s’han tornat capital del crim organitzat.
