La justícia argentina condemna a cinc anys de presó l'exvicepresident Amado Boudou

Enmig d’una nova ofensiva judicial contra el kirchnerisme, un tribunal federal ha dictat aquest dimarts la primera sentència contra una de les seves figures. Amado Boudou va ser ministre d’Economia durant el primer Govern de Cristina Fernández de Kirchner. El 2011, va assumir el càrrec de vicepresident. Els jutges l’han condemnat a 5 anys i 10 mesos de presó pels delictes de suborn passiu i negociacions incompatibles amb l’exercici de la funció pública, comesos durant la presumpta compra irregular d’una impremta en la qual s’elaboren bitllets.

Boudou havia sigut l’arquitecte de l’estatització delsfons de pensió que el 2010 va afectar bancs, grups econòmics i companyies d’assegurances. Durant el seu últim al·legat en llibertat, l’exvicepresident no va deixar de remarcar el rerefons polític de la seva condemna. “Mai vaig negociar per mi o a través de tercers el 70% del paquet de Ciccone. El supòsit de suborn no té agafador perquè no va existir. Hi ha una qüestió de revenja de classe. També d’alliçonar, perquè ningú s’atreveixi a canviar les coses. Els polítics que decideixen transformar la realitat són perseguits, primer en forma mediàtica i després als tribunals”.

La condemna té lloc quan un altre jutge, Claudio Bonadio, ha ordenat la detenció d’exfuncionaris del ministeri d’Obres Públiques del kirchnerisme i un grup d’empresaris per considerar que formaven part d’una associació il·lícita. Bonadio es basa en les fotocòpies de vuit quaderns escrits minuciosament pel xòfer d’un viceministre, l’exsotsoficial de l’Exèrcit, Oscar Centeno. L’exsergent va reconèixer que aquests quaderns van ser cremats. En el seu moment, els originals van arribar a un periodista del diari 'La Nación' a través de Jorge José Bacigalupo, un excomissari de 73 anys conegut per les seves agitacions en favor dels repressors de l’última dictadura militar (1976-83). La investigació sobre els negocis de l’obra pública ha esquitxat Angelo Calcaterra, cosí del president Mauricio Macri.

Recessió i ‘tarifazos’

Notícies relacionades

Incendi intencionat en una empresa ucraïnesa a Madrid

El dretà José Raúl Mulino guanya les eleccions a Panamà

Tot i que el fiscal Carlos Stornelli parla de sumes milionàries que van ser entregades com a suborns, els investigadors no tenen cap pista sobre això. En dos anys, encara no s’ha trobat ni un sol d’aquests dòlars a Kirchner ni al seu ministre Julio de Vido, actualment pres sense condemna.

Alguns analistes estimen que aquestes investigacions tenen com a objectiu final impedir que Fernández de Kirchner competeixi en les eleccions del 2019 contra un Macri la popularitat del qual cau de manera pronunciada enmig de la recessió, els ‘tarifazos’ i l’augment de l’atur i la pobresa. El cas dels quaderns recorda el que ha passat al Brasil amb Luiz Inácio Lula da Silva, pres per la confessió d’un penedit. La justícia del país veí va prendre com a veritat les seves paraules però mai va poder comprovar que l’apartament que hauria rebut Lula com a suborn li pertanyés.