Surten a la llum els maltractaments que pateixen els nens immigrants als EUA

Les imatges delsnens immigrants tancats en gàbies després d’haver estat separats dels seus pares han donat la volta al món. Tot i que no siguin noves. Tambél’Administració Obama va utilitzar les mateixes instal·lacions el 2014, quan 70.000 menors van creuar la frontera mexicana sense papers ni la companyia dels seus familiars. Però aquestes gàbies no són més que un ‘refugi’ passatger. Tres dies després de ser aturats per la Patrulla de Fronteres, els nens són traslladats a centres d’internament gestionats per subcontractes privats del Govern dels Estats Units. Allà s’esperen fins que les autoritats els troben un parent en situació regular, una família d’adopció o un tutor que se’n faci càrrec. L’espera no està exempta de riscos, d’acord amb les denúncies per abusos a què s’enfronten molts d’aquests centres.

Hi ha prop d’un centenar de refugis per a nens immigrants repartits en 17 estats, centres subcontractats pelDepartament de Salut i Serveis Humans, principalment a organitzacions sense ànim de lucre o de tall religiós, però també a contractistes militars com ara General Dynamics. Actualment n’allotgen 11.800. La majoria van arribar sols a la frontera, però ara conviuen amb els nens separats dels seus pares per la política de “tolerància zero” de Donald Trump, que aquesta setmana va cedir a la indignació generada per les seves polítiques i va firmar un decret per interrompre la separació de famílies.

Sistema opac i fosc

No se sap quan ni com es produirà la reunificació. El sistema és opac i confús. Però la retenció de nens que travessen il·legalment la frontera continuarà. L’Administració Trump ha encarregat al Pentàgon que construeixi campaments per allotjar20.000 menors en quatre bases militars. No es descarta que hi puguin ser internats junt amb els seus familiars.

Aquesta última decisió suggereix que el sistema està col·lapsat. No dona l’abast. En els últims mesos, Texas ha autoritzat 15 refugis a superar la capacitat d’interns per la que van ser concebuts. “El benestar dels nens se n’està anant en orris perquè el Govern diu que no té prou espai”, ha dit l’Associació Nacional de Treballadors Socials. Als problemes d’amuntegament en diverses instal·lacions cal afegirl’historial d’abusos que arrosseguen alguns centres. Les al·legacions inclouen tractament mèdic inadequat, abusos físics i sexuals, càstigs severs o administració de sedants i antipsicòtics.

Maltractaments generalitzats

Una investigació de Reveal, un projecte del Centre per al Periodisme d’Investigació, afirma que dels 3.400 milions de dòlars que els EUA van destinar a finançar els centres d’internament de menors immigrants en els últims quatre anys gairebé la meitat van anar a parar a albergs amb serioses denúncies per maltractament.

Molts dels nens arriben als refugis jatraumatitzats. La separació és abrupta. De vegades se’ls diu que han d’anar a dutxar-se i quan tornen els seus pares ja no hi són, segons han explicat advocats i treballadors socials, la qual cosa fa pensar als més petits que han sigut abandonats. “Estan en crisi, ploren desconsoladament”,ha dit la directora adjunta del Centre Juvenil per als Drets dels Nens Immigrants, Elisabeth Frankel. “Hem vist nens amb atacs de pànic. No poden dormir, mullen el llit. Pateixen una regressió en el seu desenvolupament i alguns deixen de parlar”.

Ossos trencats i cremades

Tècnicament no poden quedar-se als refugis més de 57 dies, el termini que es donen les autoritats per trobar-los una família, però no sempre es compleix. Ni tampoc els protocols per a la cura dels menors. Un d’ells va haver d’esperar dues setmanes per rebre tractament mèdic després de ser diagnosticat d’una malaltia de transmissió sexual. Altres van ser menystinguts malgrat tenir ossos trencats o cremades. Un empleat es va presentar a treballar begut. Una altra va intercanviar vídeos sexualment explícits amb els interns fins que va ser condemnada a 10 anys de presó, segons les denúncies analitzades per Reveal.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Alguns menors no van sortir mai dels centres d’internament. Un adolescent de 16 anys va morir el 2010 després de ser “reduït” en un armari pels guardes. Una altra de 15 anys va morir “asfixiada” el 2002. Un tercer ho va fer un any abans. Particularment aterridora és la situació dels nens internats en el Centre de Tractament de Siloh, a prop de Houston. Diverses denúncies l’acusen de subministrar potents ansiolítics, sedants i antipsicòtics per drogar els menors i controlar el seu comportament. Es fa sense el permís dels pares. I els nens queden atordits, marejats, engreixen o queden incapacitats, segons les demandes. Però Siloh continua operant amb normalitat. Només dos centres han perdut les seves llicències en els últims anys per denúncies de maltractament.

Com l’Exèrcit

Alguns refugis semblen regir-se per una disciplina militar i deshumanitzada. Antar Davidson, un antic treballador social d’un refugi a Arizona, va dimitir fa uns mesos al quedar horroritzat pel que va veure. Nens desesperats que cridaven i provaven de fugir. Intents de suïcidi. Mobles llançats en rampells d’ira. O guardes que separaven germans quan s’abraçaven per consolar-se perquè aparentment no es permet el contacte físic entre els nens. Com si fos una presó.