Tusk planteja la creació de centres d'immigrants fora de la UE

El president del Consell Europeu suggereix establir "plataformes de desembarcament" per distingir amb rapidesa immigrants de refugiats

mbenach27640024 gra030 melilla  22 10 2014   agentes de polic a junto a algu170215190148

mbenach27640024 gra030 melilla 22 10 2014 agentes de polic a junto a algu170215190148 / Francisco G Guerrero

2
Es llegeix en minuts
Silvia Martinez / Bruselas

La idea de crear camps de refugiats fora de la Unió Europea no és nova però mai fins ara havia passat del camp teòric al pràctic. El president del Consell Europeu, Donald Tusk, ha decidit incloure-la a l’esborrany de conclusions de la cimera europea que tindrà lloc el 28 i el 29 de juny a Brussel·les i que tindrà en la immigració un dels seus eixos centrals. El text suggereix la creació de “plataformes de desembarcament regionals” per distingir amb rapidesa “entre els immigrants econòmics i aquells que necessiten protecció internacional”, segons el text al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO.

L’objectiu d’aquesta mesura, que ja va plantejar fa uns anys l’hongarès Viktor Orban i fa unes setmanes el danès Lars Loke Rasmussen, és doble. D’una banda, “establir un marc més predictible per tractar amb els immigrants que es llancen al mar i són rescatats en operacions de recerca i salvament” i, en segon lloc, “reduir els incentius per a embarcar-se en viatges perillosos”. La intenció dels líders europeus serà buscar la col·laboració del’Organització Internacional per a les Migracions (IOM en les seves sigles en anglès) i del’Alt Comissionat de l’ONU per als Refugiatsper posar en marxa aquests camps lluny del territori europeu en els quals es decidirà les persones que tenen dret a asil i que, per tant, poden entrar a territori europeu, i les que no.

L’esborrany no esmenta possibles emplaçaments per a aquest tipus de centres encara que ha ressonat en les últimes setmanes la possibilitat de crear ports segurs a Líbia o Tunísia. La idea ha cobrat força arran de l’estancament que viu la reforma del reglament de Dublín, que regula el procediment perquè un sol·licitant d’asil presenti la seva demanda a la UE, de la recent crisi de l’‘Aquarius’ i de la batalla interna que han provocat a Alemanya els plans del líder de la CSU, Horst Seehofer, que vol impedir l’entrada en territori germànic de tot refugiat que hagi sol·licitat prèviament asil en un altre país.

Evitar moviments secundaris

Notícies relacionades

Seehofer ha donat dues setmanes de termini a la cancellera Angela Merkel per trobar una “solució europea” i el president de la UE ja s’ha llançat a ajudar-la en aquesta tasca. L’esborrany esmenta, per exemple, el compromís dels estats membres a adoptar “totes les mesures legislatives i administratives internes necessàries” per evitar “els moviments secundaris”de sol·licitants d’asil entre els estats membres i més cooperació entre ells per evitar que la integritat del sistema es posi en perill.

El text també posa de manifest que la prioritat de la Unió Europea és tancar amb pany i clau les fronteres exteriors amb un control més gran de les fronteres perquè consideren que és una via que ha aconseguit èxits. “Des del 2015 s’han posat en marxa diverses mesures. Com a resultat el nombre d’immigrants il·legals a la UE ha caigut un 95% des del pic que hi va haver a l’octubre del 2015”, assenyala l’esborrany que advoca per redoblar els esforços contra els traficants al mediterrani central i que operen des de Líbia i per continuar donant suport a Itàlia en aquesta ruta. El text també esmenta les altres dues rutes del mediterrani, l’oriental i l’occidental, i remarca la importància de continuar col·laborant amb tercers països.