Trump s'acomiada del G-7amb amenaces als aliats

Lacimera del G-7al balneari canadenc deLa Malbaieha deixat almenys dues fotos que serveixen de metàfora per descriure el que sembla que ha passat a dins. I diem “sembla” perquè l’accés a la premsa va estar enormement restringit. Una, és l’encaixada de mansentreDonald TrumpiEmmanuel Macronencaixada de mansDonald TrumpEmmanuel Macron, tan dura pel francès que el seu polze va quedar marcat a la mà entumida del novaiorquès. L’altra mostra un Trump assegut,escèptic i amb els braços creuatsa un costat de la taula, mentre que la resta de líders l’ataquen drets com qui vol convèncer un ateu de l’existència de Déu. Res indica que ho hagin aconseguit. La cimera va acabar ahir amb unapugna en taulesentre un Estats Units aïllats i uns aliats disposats a plantar-li cara. Un reflex dels temps que corren, per més que ningú pugui permetre’s prescindir de l’altre.

Quan el president del Consell Europeu,Donald Tusk, va dir que Trump estàposant en perill l’ordre mundialque el seu país va construir després de la segona guerra mundial, no exagerava. Totes les seves institucions continuen vigents, però cada dia són més irrellevants. Ho són unesNacions Unidescastigades en el seu pressupost per no ballar segons el so dels dictats de Washington. Ho és l’Organització Mundial del Comerç, dinamitada amb elsaranzels unilaterals dels EUAa la indústria pesant estrangera. O els principis i valors compartits que han permès a la Casa Blanca liderar el món sabent que comptaria amb el recolzament d’Occident. Trump està provant dereescriure les reglesi sembla disposat a dilapidar la relació amb els seus aliats si no s’avenen a les concessions que demana.

Notícies relacionades

Zelenski torna a l’optimisme amb la promesa d’armes per a Ucraïna

Israel instal·la nous campaments mentre ultima la invasió de Rafah

“Som comuna guardiola en la qual tothom robaPerò això s’acabarà”, va dir abans d’acomiadar-se de la cimera en una roda de premsa. Va ser l’últim a arribar i el primer a marxar decamí a Singapur, on busca la foto inèdita amb el dictador nord-coreàKim Jong-un. Les reunions sobre elcanvi climàtici l’energia neta se les va saltar. No li interessen. I tot i que va afirmar que larelació amb els seus aliats «és de 10»en una escala del zero al deu, se’n va anar sense cedir aparentment gens ni mica. Va dir que aspira a eliminar tots els“ridículs i inacceptables”aranzels i barreres comercials a les exportacions nord-americanes i a acabar amb les“pràctiques comercials injustes”dels seus competidors. «Si no ho arreglem, deixarem de comerciar amb tots aquests països», va dir com a amenaça.

Macron va confirmar la firma d’uncomunicat conjuntamb la rúbrica dels set participants, fert que serviria per transmetre la impressió que hi ha unconsens de mínimsi les converses han sigut constructives. La cancellera alemanya,Angela Merkel, va dir que hi ha el desigcompartit de reduir aranzelsi barreres comercials, però també va reconèixer que el diable està en els detalls. “Per a nosaltres és important mantenir un sistema reglat de comerç, continuar lluitant contra elproteccionismei buscar la reforma de l’Organització Mundial del Comerç”, va assegurar Merkel. Pot ser. El cert és que s’ha entrat en una incipient guerra comercial i res fa pensar que s’acabi tret que s’acceptin les concessions que reclama Trump. El més fort vol imposar la seva llei. De moment, no ho ha aconseguit.