El partit de Renzi es trenca en dos pel suport als indignats

El 32,7% dels vots aconseguit diumenge pels indignats del Moviment 5 Estrelles (M5S) –que l’ha convertit en la primera força política d’Itàlia– està tenint un efecte bomba en el mapa polític italià. La primera víctima és l’ex primer ministre Matteo Renzi, líder dels progressistes del Partit Demòcrata (PD), que després d’haver anunciat la seva dimissió ajornada, no ha rebut de bon grat la proposta d’una part del seu partit de negociar amb l’M5S un futur govern. Durant la campanya electoral, Renzi ja va advertir que mai negociaria amb «els extremistes». Però no tothom opina igual al seu partit, començant per l’actual primer ministre, Paolo Gentiloni, i diversos ministres.

A l’M5S li falten 100 diputats per governar en majoria. Un centenar de parlamentaris que podria aconseguir amb suport tant de la dretana Lliga de Matteo Salvini com de l’esquerra (encara) de Renzi. De moment, tots dos han dit que no.

PES PESANT / «Renzi que se’n vagi i de pressa», va dir ahir Michele Emiliano, president de la regió de la Pulla i pes pesant del PD. «Renzi corre el risc de propiciar una catàstrofe democràtica a Itàlia i explosionar el PD per impedir que el partit recolzi l’M5S», va afegir. Emiliano va advertir que, si no és així, «l’M5S se soldarà amb les dretes». Molts dirigents progressistes, escollits en diferent llocs de la península, també se sumen a aquesta aliança.

«Estem oberts a tots», va dir el líder de l’M5S, Luigi Di Maio. Però en realitat només té dues possibilitats: o el recolza el PD sense Renzi o s’aboca als braços de la Lliga de Silvio Berlusconi.

Notícies relacionades

La policia indaga si l’atracament a París va ser un encàrrec des de l’estranger

"El risc zero no existeix"

Dos dies després de les eleccions, els anomenats poders fàctics ja han començat a assumir la victòria dels indignats. Vincenzo Boccia, president de la patronal, ja ha declarat que l’M5S «és una formació democràtica, no infon por i el nostre desig és que els partits facin un acte de gran responsabilitat per l’interès del país».

Tal com va passar a França i en altres països, l’esquerra ha desaparegut d’Itàlia víctima, segons els analistes, de no haver sabut afrontar les desigualtats que ha generat la globalització. La victòria de la Lliga a tot el nord és interpretada com un crit d’esperança de les pimes (hi ha pobles amb una empresa per cada tres habitants) sobre la rebaixa d’impostos i l’expulsió dels immigrants sense papers. Al sud, amb més atur i més abandonament, els indignats han quallat prometent una «renda de ciutadania» (sou universal) que els economistes estimen impossible de pagar.