"L'SPD corre el risc de desaparèixer"

“Un nou temps necessita una nova política”. Amb un cert regust irònic, el lema decora un congrés socialdemòcrata que ha servit per tornar a estendre el braç als conservadors de la cancellera Angela Merkel. Al saló principal d’aquest recinte a la vora oest del Rin, l’SPD ha aprovat amb només un 56% dels vots negociar la reedició d’una gran coalició, evidenciant una profunda divisió en el partit socialdemòcrata més antic d’Europa.

La fractura interna era visible des de primera hora del matí. Davant les portes del congrés, més d’un centenar de persones s’han reunit amb la intenció de pressionar els 600 delegats que acudien a aquesta cita tan transcendental. “Ja ho hem vist en tres ocasions més, l’SPD corre el risc de desaparèixer”, explica Maria Befeldt, politòloga de la Universitat Lliure de Berlín i membre delsJusos, les joventuts de l’SPD.

A dins, els nervis i la tensió es palpaven en l’ambient. Després de vuit anys de Govern amb els conservadors l’embafament és notori. “No podem repetir l’error mil vegades i posar-nos les mans al cap quan la gent deixa de votar-nos”, explica a EL PERIÓDICO Delara Burkhardt, vicepresidenta dels Jusos. A més dels delegats i la premsa, des de les grades els partidaris del no a Merkel han deixat clar el seu recolzament, deixant la curiosa imatge de veure líders regionals de les joventuts ser més victorejats que el mateix Martin Schulz.

En el moment clau el congrés ha emmudit, expectant. El murmuri dels presents deixava entreveure que la votació també podia posar en perill la continuïtat de Schulz, així com el futur de Merkel. Els delegats han aixecat les mans. El resultat ha sigut tan ajustat que s’ha hagut de repetir el recompte. Al final, malgrat ser més sorollós, el sector esquerrà s’ha quedat a les portes del bloqueig.

Decepció davant del candidat

Notícies relacionades

Els socialdemòcrates aproven per la mínima negociar un govern amb Merkel

Els locals d’oci a BCN utilitzen llums led

L’entusiasme ha deixat pas a un cert clima de decepció. Especialment amarg ha sigut haver d’enfrontar-se a Schulz, que no fa gaire era vist per les joventuts i el sector esquerrà de l’SPD com el candidat que s’oposaria a la gran coalició per liderar un rentat de cara del partit. “Pensàvem que Schulz mantindria la seva posició, però ha acabat sucumbint a les estructures del partit”, lamenta Befeldt.

Si els aplaudiments fossin vots, els Jusos haurien guanyat aquesta batalla. Però encara no donen la guerra per perduda. En les pròximes setmanes de dures negociacions, assegura Burkhardt, la pressió a la directiva de l’SPD seguirà. L’acord final haurà de ser ratificat per la militància. “És millor provar una cosa nova que repetir una cosa que serà dolenta per a Alemanya”.