"Als països islàmics l'educació està infravalorada i la religió sobrevalorada"

Omar Saif Ghobash és ambaixador dels Emirats Àrabs Units a Rússia. Al seu primer llibre, un conjunt de cartes dirigides al seu fill, Saif ofereix propostes als joves musulmans perquè construeixin la seva pròpia visió sobre aquesta religió.

–¿A qui es dirigeix en les cartes?

–El llibre està dirigit en general a tots aquells musulmans, sobretot joves, que es preocupen pels problemes actuals de l’islam. D’alguna manera vaig escriure el llibre adreçant-me-me a mi de jove i d’adult, plantejant i contestant totes aquelles preguntes que m’he fet al llarg de la vida.

–¿Per què als joves?

–Hem de dirigir la preocupació dels joves de l’Orient Mitjà, donar-los les eines perquè ells construeixin la seva pròpia visió del món. Molts dels missatges que reben són negatius, de persones frustrades perquè no «van triomfar» en el seu temps i ara volen que ho facin les pròximes generacions.

–¿Creu que la radicalització en els joves té a veure amb l’educació que reben?

–Algunes idees a l’escola poden crear odi. Això és una cosa que he viscut en el cas del meu fill. Em vaig adonar que estava començant a aprendre coses sobre violència i discriminació dels estrangers. Hem de replantejar-nos què significa ser estranger en el món global. El problema en l’educació no deixa de ser un problema polític. Hem de preguntar-nos per què el 2017 encara hi ha països amb índexs tan elevats d’analfabetisme. L’educació està infravalorada i la religió sobrevalorada. 

–¿Es juga amb la culpa per manipular la societat islàmica?

–Molts líders gihadistes ens diuen que el nostre deure i la nostra obligació és lluitar i si no ho fas, no ets un bon musulmà. La meva resposta és: «em sap greu, però la meva humanitat se situa per sobre de qualsevol idea religiosa». Però molta gent no sap com actuar. El que vull dir-los és que persegueixin el seu instint bàsic d’humanitat. Les idees religioses es creen i desapareixen, l’única cosa que queda és l’instint humà.

–¿Creu que la comunitat musulmana té algun tipus de responsabilitat en els atacs terroristes?

–Cada vegada que hi ha un atac moltíssima gent surt al carrer sota el lema «no en nom de l’Islam». Ho fan dues o tres vegades i després desapareixen i continuen amb la seva vida. Però el grup que va cometre l’atemptat continua treballant i promovent les seves idees. Totes aquelles persones que diuen «no en nom meu» protesten, i em sembla molt correcte, però no treballen per promoure una altra posició dins de l’islam. Quan un imant denuncia aquests actes i diu que estan malament, per a mi no és suficient. Necessito sentir-li dir per què està malament, que qüestioni totes aquestes creences, que m’expliqui per què la violència al segle VII podia tenir sentit però no en té avui dia.

–Aquest és l’eix del llibre.

–Els canvis que s’estan produint en el món àrab són el producte d’una gran decepció política. Cada vegada hi ha un qüestionament més gran, sobretot a les xarxes socials. Però a la gent l’espanten les preguntes perquè en desconeixen les respostes. Hauríem de confiar que disposem dels valors adequats per obtenir respostes amb sentit.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Llarga vida a l’OTAN

–Parla de relació innegable entre Orient i Occident. 

–No es poden separar-se. Em fixo en les xarxes socials i els mitjans de comunicació i veig un munt d’innovacions tecnològiques, provinents d’Occident. És del tot incoherent adoptar els productes d’Occident però rebutjar les seves idees. Aquestes idees venen embolicades amb els seus productes.