Macron vol una Europa més sobirana, més unida i més democràtica

El resultat de les eleccions alemanyes introdueix un element pertorbador en els plans europeus d’Emmanuel Macron. Les àrdues negociacions que esperen a Angela Merkel per formar una coalició de Govern amb els liberals euroescèptics de l’FPD i l’entrada al Bundestag de l’extrema dreta no són bones notícies per a París. La cancellera alemanya es podria veure obligada a revisar a la baixa el seu suport al president francès.

Malgrat tot, Macron va fer aquest dimarts una audaç aposta sense especular sobre les possibles línies vermelles de Berlín a una integració més gran. El president francès vol una Europa més sobirana, més unida i més democràtica.

Ciutadans 

Una Europa que es construeixi escoltant els ciutadans. Una Europa ambiciosa que no busqui refugi en els nacionalismes per superar els desafiaments de la mundialització. «El nacionalisme, l’identitarisme, el proteccionisme, van encendre les brases en què Europa podia haver mort. Han tornat amb un vestit nou», va alertar Macron.

El president francès va exposar a l’amfiteatre de la prestigiosa universitat de la Sorbona les grans línies del seu pla per refundar la Unió Europea. Va ser un discurs enèrgic d’una mica més d’una hora, molt aplaudit, pronunciat davant d’un grup d’estudiants francesos i estrangers que va començar amb un diagnòstic: «L’Europa actual és massa feble, massa lenta, massa ineficaç, però només Europa ens permetrà enfrontar-nos als grans desafiaments contemporanis». 

Macron, que durant la campanya de les eleccions presidencials va fer de l’europeisme al seva principal bandera davant de les receptes euròfobes de la ultradretana Marine Le Pen, ha convertit el full de ruta de la transformació europea en un al·legat contra l’euroescepticisme.

Va llançar un repte als seus socis europeus per greixar en una dècada la vella maquinària comunitària i va posar sobre la taula un mètode i nombroses propostes estructurades al voltant de cinc temes: defensa, immigració, revolució digital, política comercial i reforç de la zona euro. Macron vol tenir llesta el 2020 una força comuna d’intervenció europea, una altra de protecció civil davant de catàstrofes naturals així com crear una fiscalia europea contra el terrorisme.

 En matèria d’immigració, i a la vista que el desafiament serà durador, va plantejar crear una oficina europea d’asil, homogeneïtzar els procediments de gestió de sol·licituds i posar en marxa un programa d’integració per a refugiats.

Macron  va rescatar l’aplicació d’un impost sobre les transaccions financeres per destinar la recaptació a l’ajuda oficial al desenvolupament. També vol que, d’aquí al 2020, s’harmonitzin els tipus d’interès de l’impost de societats i s’estableixi un salari mínim adaptat a la realitat econòmica de cada país.

El president francès pretén que la Unió Europea sigui la punta de llança de la transició ecològica. Per a això, va proposar penalitzar les emissions contaminants fixant a un preu d’entre 25 i 30 euros la tona de carboni, així com gravar les importacions procedents d’indústries poc respectuoses amb el medi ambient. A més, va proposar crear una agència europea d’innovació digital.

Energia

Notícies relacionades

Les eleccions locals al Regne Unit posen a prova el lideratge de Sunak

Els científics alerten del risc que la UE encoratgi la "vigilància massiva"

Accelerar les interconnexions elèctriques entre Espanya i França i avançar cap al mercat europeu de l’energia figura igualment en el seu full de ruta. Macron també és partidari de revisar el funcionament de la  Política Agrícola Comuna (PAC), de la qual França és la principal beneficiària, per protegir al mateix temps agricultors i consumidors.

Per construir una Europa més democràtica, el president francès pretén sumar els ciutadans al debat sobre el futur de la Unió i crear llistes transnacionals en les eleccions al Parlament Europeu del 2019.