Atrapats al desert del Sàhara

En ‘terra de ningú’, a la intempèrie, sota temperatures extremes i gairebé sense aigua i menjar. Així sobreviuen, gairebé miraculosament, un grup de 41 refugiats sirians, la majoria dones i nens, als afores de Figuig (Marroc), al costat de la frontera sud-oest d'Algèria, on van arribar fa més d'un mes fugint de la guerra de Síria. El que no sospitaven és que, després de la seva llarga odissea, acabarien atrapats en ple desert, bloquejats per la disputa política entre els dos països del Magrib, la frontera terrestre dels quals està tancada i militaritzada des del 1994. Els dos governs han rebutjat fer-se càrrec d'ells, i fins i tot impedeixen el seu accés a l'ajuda humanitària.

“No podem aguantar més. Avui es compleix el dia 38 que som al Sàhara i no veiem cap solució a l'horitzó”. Abu Zohair, portaveu del grup, implorava el 23 de maig en un vídeo penjat a Facebook al rei del Marroc, Mohammad VI, que els obrís la frontera i els permetés almenys refugiar-se a Figuig, on els habitants de la ciutat s'han manifestat en diverses ocasions, l'última aquest divendres, en solidaritat amb els refugiats. Les autoritats marroquines, no obstant, segueixen fent el sord a aquestes peticions, i han prohibit a la població local qualsevol contacte amb ells.

La kafkiana història va començar el 18 d'abril, quan un grup de 60 refugiats sirians van travessar la frontera d'Algèria cap al Marroc a prop de Figuig, remota població de 15.000 habitants al nord-est, segons va publicar el Middle East Eye. El mateix dia, segons Euromed Droit -xarxa d'oenagés de la regió euromediterrània- 11 van ser expulsats a Algèria, mentre que una cinquantena van quedar bloquejats als afores de la localitat. El Marroc va acusar llavors les autoritats algerianes d'haver “autoritzat” els sirians a esperar a la zona fronterera repartits “en diversos grups” per després “envoltar-los” i forçar-los a deixar el territori d'Algèria amb el propòsit de “causar problemes” a la frontera i “generar un flux migratori incontrolable”.

Aquell mateix dia, Rabat va convocar l'ambaixador algerià al Marroc i li va expressar la seva “profunda preocupació” pels fets, considerant “immoral i contrari a l'ètica manipular l'angoixa moral i física d'aquestes persones”. L'endemà, Alger va respondre trucant al seu torn a l'ambaixador marroquí per manifestar-li el seu “rebuig categòric” per les “falses acusacions” de les autoritats marroquines, “que només busquen fer mal a Algèria”. El ministre d'Exteriors algerià, Ramtane Lamamra, va replicar a Rabat estimant que es tractava d'un ”assumpte sensible i delicat”. “No hem de fer de la tragèdia dels refugiats i germans sirians una qüestió de comerç”, va assenyalar.

NENS SENSE ASSISTÈNCIA

La guerra diplomàtica no va anar més enllà, però va servir Rabat i Alger per desposseir-se de responsabilitats. Cap dels dos governs admet ara que els refugiats estiguin al seu territori. El 27 d'abril, Euromed Droit va advertir de la presència, entre ells, d'una vintena de nens, obligats també a continuar al desert sense cap assistència, i va alertar de la necessitat urgent de l'ajuda humanitària i de l'“accés incondicional a l'acollida i del respecte als drets d'aquestes persones”. No obstant, malgrat la insistència d'oenagés com Human Rights Watch (HRW) i de l'Alt Comissionat de l'ONU per als Refugiats (ACNUR), tant l'ajuda humanitària com l'accés a aquests refugiats continuen estant vetats.

“Algèria i el Marroc incompleixen totes les seves obligacions, i la situació és cada vegada més dramàtica. Ni els ajuden ni els permeten entrar o sortir. Al principi, deixaven que els veïns de Figuig els portessin aigua i aliments, després ho van prohibir. Ara la poca ajuda que reben els la proporcionen en secret, infiltrant-se de nit, perquè no els descobreixin”, denuncia Mohammad Alolaiwy, president de Syria Charity, una oenagé amb seu a París que està en contacte permanent amb els afectats.

SITUACIÓ "CATASTRÒFICA"

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Si en pocs dies la situació ja era crítica, les oenagés locals la consideren ara “catastròfica”. Les pressions externes van aconseguir que el Marroc concedís visats a nou refugiats amb familiars al seu territori, i el grup va quedar reduït a 41 persones, però entre elles hi ha almenys 15 dones i 16 nens, d'entre 2 i 14 anys. Una va donar a la llum al desert i una altra, Khaldia, de 20 anys, està embarassada de nou mesos. “És una situació catastròfica”, insisteix Mohammed Jebbari, integrant del comitè local Figuig de suport als refugiats. “No tenen tendes [on dormir], menjar ni aigua suficient, i alguns requereixen una intervenció mèdica urgent, com la dona embarassada o un home que pateix una malaltia cardíaca”, explica Jebbari. També hi ha un nen amb càncer, i s'han donat casos de diarrea i sarna. A més de l'escassetat de menjar i aigua potable, estan sotmesos a “duríssimes condicions” ambientals, suportant des de tòrrides temperatures i perilloses tempestes de sorra fins a la persistent amenaça de les serps i els escorpins.

Fins i tot sense aconseguir resultats, la mobilització social per aquests refugiats no ha deixat de créixer, així com les súpliques al rei Mohammad VI perquè intervingui. Les han exposat públicament el Front de Salvació Nacional, un grup opositor sirià, la mateixa Syria Charity i nombrosos vídeos clandestins pujats a la xarxa. “És incomprensible i realment vergonyós que aquesta crisi humanitària tingui lloc entre dos països àrabs”, afirma Alolaiwy. “Confio que el rei la solucioni, és l'únic que pot fer-ho”, assegura.