Corea del Sud vota avui president en plena tempesta amb el règim nord-coreà

Corea del Sud vota aquest dimarts per enterrar un passat vergonyant i definir la seva postura en l'embolic geopolític a què Pyongyang l'ha empès. Les eleccions arriben amb el país encara traumatitzat per l'elefantíac escàndol de corrupció que li va costar el càrrec a la presidenta Park Geun-hye, amb un panorama econòmic inquietant i els quotidians excessos de Corea del Nord. A l'elegit avui no se li intueix una agenda pausada.

Serà sens dubte Moon Jae-in, candidat del Partit Democràtic,Moon Jae-in qui rellevarà la dreta a la Casa Blava o residència presidencial. Les últimes enquestes donen a Moon més d'una vintena de punts sobre el magnat Ahn Cheol-soo, i encara més enrere queda Hong Joon-Pyo, del Partit de la Llibertat de Corea de l'anterior presidenta. Hong ha lidiat amb l'insuportable llegat de Park, probablement una de les persones més odiades del país. Aquest escàndol de la Rasputina, la vella amiga presidencial que munyia els conglomerats a canvi de favors, va ser difícil de pair fins i tot per a una població acostumada a la corrupció d'alta volada. Centenars de milers de persones van demanar als carrers durant mesos la dimissió de Park fins que el Parlament va firmar el seu 'impeachment'.

Aquest vent ha empès Moon, un prestigiós lluitador pels drets civils i fill de desertors nord-coreans durant la guerra. La seva victòria amenaça un mapa regional d'equilibris en què Seül segueix a cegues Washington al preu d'irritar la Xina. Moon ha deixat dit que Corea del Sud ha “d'aprendre a dir que no” als nord-americans i s'ha mostrat molt crític amb l'escut antimíssils o THAAD (per les seves sigles angleses). Aquest escut resumeix el conflicte: la Xina i Rússia s'hi han oposat per la raonable sospita que, més enllà de controlar els míssils nord-coreans, també li servirà a Washington per fiscalitzar el seu territori. Pequín, el soci econòmic principal de Seül, l'està sotmetent a un càstig sever que noten les seves multinacionals, artistes i qualsevol que depengui del mercat xinès. Moon és partidari que el Parlament discuteixi sobre l'escut per solucionar l'unilateral acord firmat per la seva predecessora. Serà complicat que Corea del Sud el retiri quan els Estats Units van avançar el seu desplegament precisament per evitar aquesta possibilitat. Ordenar als nord-americans que se l'emportin seria una bufetada inassumible al seu principal soci militar a la zona.

TENSIONS PREVISIBLES

Amb Moon hi haurà més tensions entre Seül i Washington, certifica Scott Snyder, director del programa Estats Units-Corea del 'think tank' Council on Foreign Relations. “Però al final seran manejables degut als importants interessos comuns en matèria de seguretat. Els sud-coreans estan més inclinats a resoldre els seus problemes socials com a pressupost previ a lidiar amb les seves amenaces externes, com Corea del Nord”, explica per 'e-mail'.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Llarga vida a l’OTAN

Els falcons presenten Moon com un fluix en l'assumpte nord-coreà. Moon vol jubilar l'hostil política de sancions, facilitar l'entesa i reprendre projectes conjunts, com el complex industrial de Kaesong. Fins i tot està disposat a reunir-se amb Kim Jong-un a Pyongyang. El més que probable guanyador és el fill polític de Roh Moo-hyun, que amb la seva línia de pacificació va permetre la històrica cimera presidencial a Pyongyang el 2007 amb Kim Jong-il, pare de l'actual dictador. L'arribada dels conservadors a Seül va arruïnar sense remei el clima.

ALENTIMENT ECONÒMIC

Als sud-coreans els preocupen assumptes més quotidians que els càlculs geopolítics. L'economia ha perdut pistonada, pugen les desigualtats socials i l'atur juvenil arriba al 10%. Tota la frustració es dirigeix cap als 'chaebol', els grans conglomerats familiars en què es va recolzar un país devastat per la guerra per remuntar però que avui simbolitzen la corrupció més degradant. Les promeses per embridar-los forma part de la litúrgia electoral dels últims anys. Moon proposa donar més poder als accionistes minoritaris i altres mesures per mitigar els seus excessos, però és complicat que pugui lluitar contra uns interessos tan consolidats i poderosos.