Alemanya i Ucraïna acorden fabricar junts armes de llarg abast

El canceller alemany, Friedrich Merz, continua sense concretar si enviarà els seus míssils Taurus a Kíiv. Però en lloc d’això impulsarà la producció conjunta entre Ucraïna i Alemanya d’armes de llarg abast. Els primers d’aquests sistemes podrien entrar en servei "en unes setmanes" a Ucraïna i el finançament serà germànic, segons la declaració d’intencions firmada pels ministres de Defensa respectius. Aquest va ser l’anunci més destacat de la primera visita de Volodímir Zelenski a Berlín des de l’arribada al poder del líder conservador alemany. Ucraïna podrà fer ús d’aquestes armes "sense restriccions", va aclarir Merz, la qual cosa inclou atacar posicions enemigues en territori rus.

El canceller alemany va deixar clar, tal com va fer Zelenski, que no creu en la "voluntat" de Rússia per aconseguir una treva duradora o iniciar converses de pau. És igual que la proposta sigui negociar al Vaticà, a Ginebra o en un altre lloc", va dir. La realitat, va recordar el líder alemany, és que Rússia "llança atacs aeris massius sobre Kíiv", i això "no és un llenguatge de pau".

Ucraïna ja fa més de tres anys que lluita "contra el militant revisionisme rus", va afegir Merz. En vista d’aquesta situació, l’actual resposta d’Alemanya és "mantenir i incrementar el seu suport militar", establir les bases per a una cooperació econòmica ben estreta després de la guerra i preparar noves consultes intergovernamentals bilaterals a finals d’aquest mateix any.

Merz es va escudar en el fet que no donarà "detalls" sobre els seus Taurus o altres entregues, amb l’argument que revelar aquesta mena de plans "ajuda" Rússia. Sí que va ratificar la seva determinació a augmentar la pressió sobre Moscou, que inclou el propòsit d’impedir "com sigui" que entri en servei el gasoducte germanorus Nord-Stream 2, inhabilitat per un sabotatge d’autoria no aclarida des del 2022.

La visita de Zelenski a Berlín incideix en el secretisme entorn dels Taurus i l’enrenou provocat per unes declaracions de Merz, que assegurava que Alemanya, com els EUA, el Regne Unit o França, no imposa restriccions a l’ús de les seves armes per part d’Ucraïna contra posicions en territori rus.

L’extraradi de Moscou

Tot i que posteriorment va aclarir que es tractava d’una decisió adoptada "fa mesos", amb això es van desencadenar les expectatives sobres els seus Taurus. Alemanya no ha subministrat fins ara a Ucraïna armament de llarg abast. El màxim radi dels seus llançamíssils Mars 2 és de 84 quilòmetres. Els Taurus superen en precisió els Storm Shadow britànics i els ATACMS nord-americans i poden arribar a objectius de fins a 500 quilòmetres de distància. Això els dona capacitat per arribar també a l’extraradi de Moscou.

Merz va criticar al seu dia el seu predecessor, Olaf Scholz, perquè no havia entregat aquests míssils a Kíiv i fins i tot va afirmar que, en cas d’arribar al poder, autoritzaria aquests enviaments. Després de la victòria electoral del seu bloc conservador, s’ha mogut en l’ambigüitat, cosa que s’atribueix en bona part a les pressions dels seus socis de Govern, els socialdemòcrates.

Notícies relacionades

Drons, càmeres i IA a les fronteres

UE i EUA deixen la immigració en mans de tercers països

Des de l’inici de la invasió russa, Alemanya ha sigut el principal contribuent de la UE en ajuda militar a Ucraïna i el segon, després dels EUA, a escala global. Malgrat això, a Scholz se li va recriminar lentitud en la presa de decisions. Va impacientar Zelenski i la resta dels seus aliats fins a donar llum verda a l’enviament dels tancs Leopard, el mateix que va passar amb partides fonamentals per a la defensa d’Ucraïna. Berlín ha acabat traspassant successivament el que semblaven les seves línies vermelles. Però no amb la celeritat requerida per Kíiv.

Era la primera visita de Zelenski a Berlín amb Merz a la Cancelleria, però no la primera trobada entre aquests dos dirigents des de l’arribada al poder del líder alemany. Uns dies després d’assumir el càrrec, Merz va viatjar a Kíiv juntament amb el francès Emmanuel Macron, el polonès Donald Tusk i el britànic Keir Starmer per expressar el seu compromís amb Kíiv.