L'assassinat de 20 immigrants evidencia el fiasco del pacte entre Líbia i la UE

El seu somni d’arribar a Europa ha quedat encallat en una platja de Líbia de la pitjor manera possible. Vint immigrants procedents de l’Àfrica subsahariana han sigut assassinats pels traficants que els havien de facilitar el trasllat per mar entre Líbia i Itàlia. La Mitja Lluna Roja va trobar els seus cossos sense vida amuntegats sense cap mirament en un bosc pròxim a la platja de Sabratha, localitat de la costa occidental líbia, pròxima a la frontera amb Tunísia. 160 immigrants més es troben en parador desconegut. El periple d’aquestes persones per travessar una part del continent africà fins a poder-se enfilar en una barca és ple de constants violacions dels drets humans en tota la seva amplitud: des d’agressions sexuals fins a tortures, desembocant, de vegades, en la mort.

La matança, a més de fer més evident la impunitat i la crueltat amb què actuen les màfies de tràfic de personas, acaba de donar el cop de gràcia al pacte entre Itàlia i Líbia, avalat posteriorment per la Unió Europea, per tallar el flux d’immigrants que surten del país nord-africà. El 5 de febrer, els caps d’Estat i Govern dels 28 membres de la Unió Europea, reunits a Malta, donaven suport a l’acord i destinaven 200 milions d’euros, entre altres supòsits, per formar els guardacostes libis en el control del flux migratori. La ruta del Mediterrani central és la principal via d’accés a Europa per a milers de persones després que la UE pactés amb Turquia el cessament del flux migratori cap a Grècia, amb continuïtat a través de la coneguda com a ruta dels Balcans.

INTERLOCUTOR CAÒTIC / Però l’acord pel qual Líbia rep contraprestacions econòmiques a canvi de controlar el flux migratori va néixer condemnat al fracàs ja que aquest país africà no està en condicions de ser un interlocutor fiable.

Des de la caiguda de Muammar al-Gaddafi, fa sis anys, Líbia viu sumida en un desgovern que la converteix en camp adobat per a grups criminals de diferent índole, des de màfies d’armament i éssers humans fins a grups gihadistes com l’Estat Islàmic. La comunitat internacional reconeix un Govern, liderat pel primer ministre Faiez Serraj, però com a mínim dos grups tribals més es disputen el lideratge en diferents zones.

Després de la firma del pacte, fonts líbies ja van explicar a EL PERIÓDICO que el control dels fluxos migratoris depèn molt poc del Govern de Serraj i les seves milícies, que només controlen una part de la regió tripolitana (a l’oest de Líbia). Són les tribus armades dominants a la zona sud del país –àrabs, tuaregs i toubus– les que fan dominen les xarxes de persones al seu pas per Fezzan, frontera amb els veïns Níger i Txad. Aquestes obren i tanquen a la seva conveniència la que s’ha convertit en la principal porta d’entrada per a milers d’africans rumb a Eldorado europeu. El Govern legítim de Serraj, en qui la UE diposita la seva confiança i els seus diners, no té cap altra sortida que la de negociar amb aquestes tribus.

Notícies relacionades

Hamàs estudia la nova oferta de treva d’Israel a Gaza

Una empresa israeliana fabricarà "aviat" drons al Marroc

ELS DIES COMPTATS / El líder tuareg Ahmed Shlak, contactat per la corresponsal d’EL PERIÓDICO al Marroc, Beatriz Mesa, va ser contundent a l’afirmar que «els libis rebutgen que el seu país es converteixi en la segona Europa i que els subsaharians amb el temps puguin, fins i tot, comprar la nacionalitat líbia». En aquest sentit, el líder tuareg ja va avançar, amb encert, que el pacte amb la UE i l’aturada de tràfic d’immigrants podria tenir els dies comptats.

Amb la investigació de la recent matança en curs, fonts de la seguretat líbia han explicat que els assassinats, ocorreguts el cap de setmana passat a prop de la platja de Sabratha, es van cometre quan els immigrants es van negar a pujar a les precàries embarcacions amb les quals es disposaven a llançar-se a un mar en males condicions per l’adversa meteorologia. El metrallament, segons les mateixes fonts, es va precipitar després de qüestionar el preu que els traficants exigien pel trajecte. Una baralla entre bandes de traficants també es troba entre els possibles mòbils del crim.