Nadal dona una llicó a De Miñaur i s’aferra a Madrid

Repetia una vegada i una altra Rafa Nadal abans dels seus partits que no és a Madrid per guanyar. Que hi és per disfrutar de la seva última vegada a casa, del torneig que més vegades ha jugat en la seva carrera. Però en el primer punt del xoc, i després d’un piloteig intens amb el sempre estireganyós Álex de Miñaur, va tancar amb un cop guanyador i va cridar als quatre vents el seu característic «¡vamos!». I en el segon joc, ja a la restada, va trencar el servei de l’australià i es va girar, puny tancat volent, cap a la seva llotja, on la seva germana i la seva dona imitaven el gest.

Mirada enrabiada de tots els seus i de sobte, els més de 12.000 espectadors que van atapeir la Caja Mágica van viatjar, per un moment, al 2017, any en què va guanyar l’últim dels seus cinc entorxats a la capital. Qualsevol diria que això que és a la capital «per una qüestió emocional més que tennística» era una catxa, a jutjar per la victòria (7-6 (6) i 6-3, en 2 hores i 2 minuts), i el que és més important, per les sensacions.

Allò d’ahir no era un homenatge, com molts dels presents podrien haver pensat, sinó un partit de tennis. Un que des del primer fins a l’últim punt, va afrontar De Miñaur en mode paret, pacient, sabent que el temps juga a favor seu. Nadal traient el martell, enviant, intentant escurçar els punts perquè, amb el transcurs del partit, l’australià es va començar a imposar en els pilotejos. I va prendre la iniciativa lluitant, trencant dues vegades seguides el servei del balear per capgirar el 2-0 inicial. Però allà va ressorgir el Nadal «competitiu», aquest que ell mateix no veia a hores d’ara.

Cada cop guanyador (11 en el primer parcial) era gasolina per a la confiança d’un Nadal que sabia que les seves opcions de victòria passaven per guanyar el primer set i pressionar, amb el suport del públic en el segon. I es va agafar al primer parcial, i amb ell ho va fer la xarxa, que li va brindar un parell de favors en punts claus que el van portar fins al tie-break. Allà, cada punt de Rafa i cada error de De Miñaur es van celebrar com un gol. Va contemporitzar Nadal, que va veure símptomes de nerviosisme en el seu rival, que la pista se li quedava petita.

«És una sorpresa»

Notícies relacionades

Un Pogacar imperial destrueix el Giro en la contrarellotge

El Barça de Grimau també es desploma en la Lliga Endesa

El primer a la butxaca, i De Miñaur va començar a veure la que li queia al damunt. I més quan, en el primer joc del segon set, Nadal va trencar de nou la seva sacada. Quedava molt, De Miñaur encara ni ho sabia, però això era el game over. A partir d’allà, Nadal no va dubtar amb la seva sacada, que va fer créixer cada joc, i va tancar l’intens partit a la restada entre crits d’«oe, oe».

I es va regalar un duel més, demà davant l’argentí Pedro Cachín. «És una sorpresa. Avui [per ahir] he aconseguit jugar més de dues hores i tancar amb una victòria que em permet tornar a jugar en aquesta increïble pista. Això em fa molt feliç», va reconèixer un emocionat Nadal, qui va afegir que «tornar a disputar un altre partit» ho significa «tot» per a ell.