Wikileaks aireja els secrets del suposat ciberarsenal de la CIA

Des de fa uns mesos, la informació política que surt dels Estats Units s’assembla més a l’enrevessada trama d’una novel·la d’espies en què és difícil saber qui menteix i qui diu la veritat. Dues narratives competeixen en els mitjans de comunicació i el seu pes depèn de la credibilitat que es doni al missatger perquè gairebé tota la informació es recolza en fonts anònimes i en fets gairebé impossibles de confirmar.

    

Un dels relats sosté que Donald Trump va guanyar les eleccions amb l’ajuda de l’espionatge rus i insinua que el seu entorn està format per peons al servei del Kremlin. El segon suggereix que hi ha un cop encobert dels poders fàctics dels Estats Units, l’anomenat 'Deep State' (Estat profund), per enfonsar la presidència de Trump. Enmig d’aquesta guerra política, Wikileaks ha tornat a la càrrega.

  

 L’organització de Julian Assange ha fet públics milers de documents que detallen el suposat ciberarsenal de la CIA per piratejar telèfons mòbils, televisors intel·ligents i ordinadors. En total són 8.761 arxius, que segons afirma el seu comunicat són la primera de set entregues i van ser sostrets d’una xarxa de servidors «aïllats i fortament protegits» del Centre de Ciberintel·ligència de la CIA a la seva seu de Langley (Virginia). Aquest bagul inclouria el volum més gran d’informació confidencial de l’agència publicat fins ara, un catàleg que inclou una gran part del seu repertori d’eines de pirateig, des de virus informàtics fins a 'malware' o troians.

    

«Aparentment, l’arxiu va estar circulant sense autorització entre els 'hackers' governamentals i els seus contractistes i un d’aquests va donar a Wikileaks parts de l’arxiu», ha dit l’organització protransparència. La CIA no ha volgut pronunciar-se sobre la seva autenticitat i tampoc la Casa Blanca. Però si s’acabés confirmant, el cop per a la intel·ligència nord-americana seria sonat i profund, quatre anys després que Edward Snowden tragués a la llum les interioritats de l’espionatge planetari de l’Agència de Seguretat Nacional (NSA) i set anys després que Chelsea Manning li entregués a Wikileaks els cables del Departament d’Estat o els secrets del Pentàgon a l’Iraq.

CONFUSIÓ

Tant Wikileaks com la CIA són dos dels protagonistes centrals de la simfonia de la confusió que ressona als passadissos de Washington des de fa uns quants mesos. Una música gestada a les clavegueres del poder i a la qual està contribuint decididament la Casa Blanca amb el seu menyspreu per la veritat i la tendència del president a desviar l’atenció amb les seves esbojarrades ràfegues tuiteres. Durant la passada campanya, Wikileaks va publicar els milers de correus electrònics piratejats al Comitè Nacional Demòcrata i a la campanya de Hillary Clinton. I mesos després, la CIA, l’FBI i altres agències de seguretat van determinar que va ser l’espionatge rus el que va robar la informació i la va entregar a Wikileaks amb l’objectiu de perjudicar la candidata demòcrata i soscavar la credibilitat de la democràcia nord-americana.

    

Des d’aleshores s’han escrit molts més capítols, en gran mesura, gràcies a les filtracions anònimes sortides de les agències de seguretat. L’assessor de seguretat nacional de Trump, Michael Flynn, va haver de dimitir per haver mentit sobre els seus contactes amb l’ambaixador rus a Washington. I per una cosa semblant, el fiscal general, Jeff Sessions, s’ha inhibit de les investigacions obertes al Congrés per aclarir la ingerència electoral de Moscou. Aquesta última decisió va fer enfurir el president, que el cap de setmana passat va acusar sense cap prova Barack Obama d’haver-li punxat els telèfons durant la campanya, donant ales així a les teories propagades principalment des de la dreta que hi ha un complot institucional per enderrocar el president.

  

 «Tot sembla indicar que la història del pirateig rus es va elaborar no només per justificar l’enutjosa derrota electoral, sinó per encobrir el verdader escàndol», va escriure la setmana passada un articulista de Breitbart, la web de la dreta radical que s’ha convertit en una de les fonts de referència de Trump. És aviat per saber si en les revelacions de Wikileaks hi ha alguna cosa més que un afany de transparència, però en qualsevol cas seran d’una ajuda inestimable per als defensors de la privacitat i la massa creixent de ciutadans alarmats pel poder orwel·lià dels estats.

    

Batejades com a 'Caixa forta 7', aquestes últimes revelacions sostenen que la CIA i altres serveis d’intel·ligència aliats van penetrar en l’encriptació que protegeix aplicacions de missatgeria instantània com WhatsApp, Signal i Telegram. També diuen que el Govern nord-americà pot captar l’àudio, els missatges i la geolocalització dels telèfons Andriod i Iphone abans que actuïn els seus mecanismes de seguretat.

ORWELL

Part de l’arsenal sembla tret de l’obra '1984', la novel·la de George Orwell que torna a ser un supervendes des que Trump va arribar al poder. Una d’aquestes eines, batejada com a 'Weeping Angel' i desenvolupada per la CIA en col·laboració amb el MI5 britànic, permetria als serveis d’intel·ligència infectar televisors intel·ligents per transformar-los en micròfons encoberts que actuen també quan la pantalla està apagada. Altres virus actuarien sobre el 'hardware' dels ordinadors, com els discos durs externs, els lectors de DVD o els USB. I també sobre els sistemes informàtics que porten molts vehicles d’última generació per transformar-los en una mena de centres de transmissió de dades. «Això permetria a la CIA embarcar-se en assassinats gairebé indetectables», sosté Wikileaks.

Notícies relacionades

La filtració de Wikileaks sobre el pirateig de la CIA, en 10 claus

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

  

 Wikileaks ha explicat que la font de la seva informació «pretén iniciar un debat sobre la seguretat, sobre la creació, l’ús, la proliferació i el control democràtic de les ciberarmes».