Un mes després de l’acord amb Israel, l’ajuda continua sense arribar a Gaza, i la UE, sense prendre mesures

Des que va començar el conflicte, l’ONU ha registrat almenys 60.138 morts a Gaza, en data 1 d’agost. Una alerta de la Classificació Integrada de la Seguretat Alimentària va qualificar la situació a la Franja del pitjor escenari de fam possible. Milers de persones viuen amuntegades en uns pocs quilòmetres. L’assistència sanitària és extremadament limitada. I el subministrament d’aigua, pràcticament nul. 

Les condicions

En aquest escenari, l’«entesa» a la qual Kallas va arribar amb el seu homòleg israelià, el ministre d’Exteriors Gideon Sa’ar, posava sis condicions que Israel havia de complir. Havia de garantir «l’augment substancial del nombre diari de camions» que transporten aliments i altres béns de primera necessitat a Gaza, i permetre que la distribució de l’ajuda es fes a través de fleques i cuines públiques.  

Israel es comprometia també a reobrir diversos punts pas, incloses la ruta jordana i egípcia. A més, havien de reprendre el subministrament de combustible per al seu ús en instal·lacions humanitàries i reparar infraestructures « vitals», com donar electricitat a la planta dessalinitzadora per proveir d’aigua la població. 

Finalment, el Govern israelià havia de garantir la seguretat dels treballadors humanitaris. Segons l’ONU, des del 7 d’octubre del 2023 i fins a l’abril d’aquest any, almenys 408 treballadors humanitaris han estat assassinats a Gaza. Es tracta de la xifra més alta registrada en un conflicte en la història de l’organització. En el text, no hi ha cap menció a la protecció de la població civil. 

Sense avenços

El cert és que, des que es va signar l’acord, la situació no ha fet més que agreujar-se. Les imatges de nens, dones i homes als ossos han donat la volta al món. També les de l’Exèrcit israelià tirotejant persones a la recerca d’ajuda. I els experts acusen Israel d’utilitzar la fam com arma de guerra.

Fonts comunitàries asseguren que hi ha hagut progressos, encara que «la situació continua sent força greu». Però Brussel·les avalua en gran mesura aquests progressos partint de la informació que comparteix Israel, perquè el Govern de Netanyahu va vetar l’entrada d’un alt funcionari de la Comissió la setmana passada, que havia de verificar que s’estava complint l’acord.

El problema, d’una banda, és la falta de transparència de la pròpia Comissió. El text de l’«entesa» fet públic no dona detalls de quins són els compromisos efectius d’Israel. Això fa impossible una rendició de comptes públics. Però, a més, l’Executiu de Tel-Aviv tampoc permet als oficials de la Comissió entrar a la Franja, així que tampoc ells poden verificar que s’estigui complint. 

«Mentre no estiguem al terreny, és difícil verificar les coses de manera independent», va assegurar un alt funcionari de la Comissió. «Hi ha avenços, però són limitats. El que hem de veure és una tendència que les coses realment estan millorant», va insistir. Molt més taxatiu va ser un exdiplomàtic comunitari que va reconèixer en una entrevista amb EL PERIÓDICO que aquest acord «només existeix en la imaginació d’alguns oficials europeus». 

Sense sancions 

L’«entesa» amb Israel va arribar cinc dies abans d’una reunió de ministres d’Exteriors de la UE, en la qual havien d’avaluar possibles mesures per prendre contra el Govern de Netanyahu en vista de la situació a Gaza. En aquella reunió, una majoria de països van optar per donar una oportunitat al diàleg amb els israelians. 

El 28 de juliol passat, la Comissió va reconèixer que, tot i que hi havia hagut avenços, «el canvi encara no ha arribat a l’escala desitjada i la situació humanitària continua sent greu». L’Executiu comunitari va proposar de suspendre la participació en un programa de recerca mitjançant el qual empreses israelianes han rebut un total de 200 milions en quatre anys. 

En la seva proposta, l’Executiu comunitari va insistir que era «urgent» prendre mesures, atès el «ràpid deteriorament de la situació humanitària a la Franja de Gaza després de la intervenció militar d’Israel, el bloqueig de l’ajuda humanitària i les violacions dels drets humans, cosa que podria conduir a un nou i dramàtic empitjorament de la situació sobre el terreny». 

Notícies relacionades

La cimera entre Trump i Putin promet més teatre que conclusions

Guyana, la sort de l’or negre

Malgrat que la mesura, sense impacte en la pràctica perquè no afecta projectes en curs, era purament simbòlica no va aconseguir prou suport per la majoria dels governs europeus. Països com Alemanya o Itàlia, amb un pes substancial en el Consell, però també Hongria, ho van impedir amb el seu rebuig. D’altres com Espanya advoquen per anar fins i tot més enllà i suspendre l’acord d’associació al complet, o almenys tallar la relació comercial, essencial per al país. 

La intenció de Benjamin Netanyahu d’envair totalment Gaza no és només una violació del dret internacional, sinó que previsiblement empitjorarà substancialment la situació a l’enclavament palestí. El president del Consell Europeu, António Costa, ha assegurat que aquesta decisió «haurà de tenir conseqüències per a les relacions entre la UE i Israel». Però aquestes conseqüències les decideixen els mateixos governs que han bloquejat qualsevol condemna al Govern israelià fins al moment.