Equador vota entre una versió moderada de Correa o la liquidació del seu llegat

Els equatorians decideixen aquest diumenge si posen fi al que, amb un to despectiu, a vegades aïrat, anomenen des de fa una dècada el correisme –així s’anomena la gestió de Rafael Correa– o bé estenen per un altre període de Govern la influència de la Revolución Ciudadana en una versió de «baixes calories». 

Gairebé 13 milions d’electors tenen a les mans el nou full de ruta. Si es jutja pel que va passar durant la campanya electoral, cap de les alternatives els entusiasma. El gir dels indecisos determinarà si Lenin Moreno, el candidat d’Aliança País i delfí de Correa, encara que partidari de polítiques més moderades, evita una segona volta o si ha d’enfrontar-se el 2 d’abril amb una oposició obligada a unir-se per tancar el cicle iniciat ara fa 10 anys.

¿L'HORA DEL CANVI?

També es posa en joc el control de l’Assemblea Nacional. Però, sobretot, subjau l’interrogant de com serà el país sense la presència tutelar de Correa. L’exdirector del Banco de Guayaquil, Guillermo Lasso, candidat pel partit per l’Aliança Creo-Suma, està convençut que ha arribat el temps del «canvi». La paraula s’ha repetit a les ciutats i les muntanyes com un mantra. És hora de «canviar». L’estratègia publicitària que va portar al poder Mauricio Macri a l’Argentina es repeteix a l’Equador amb cura, paraula per paraula.

Lasso, que segons les últimes enquestes té el 21% de les simpaties de l’electorat, va dir als seguidors d’Aliança País que no ve amb «venjança» i que «tots junts» han de recórrer el camí que comença «sense por», deixant enrere «els ressentiments», perquè al poble equatorià l’espera «prosperitat, llibertat i solidaritat». Frases ja dites, al sud del continent, però que a l’Equador poden tornar a tenir una altra vegada els efectes esperats pels dissenyadors de campanyes. Més que eslògans, Lasso necessitarà els vots de Paco Moncayo i Cynthia Viteri, tercer i quart a les enquestes.

ASPIRANT AL NOBEL EL 2012

Lenin Boltaire Moreno va ser vicepresident de Correa entre els anys 2007 i 2013. Va perdre la seva mobilitat el 1998 després de ser víctima d’un assalt.  Va passar una dolorosa convalescència i va convertir la seva debilitat en fortalesa al transformar-se en motivador professional. Autor de diversos llibres sobre el paper de l’humor a la vida, va dirigir amb èxit els programes en benefici de les persones amb discapacitat i per aquesta tasca va aspirar  al Nobel de la pau el 2012. També va treballar com a enviat especial del secretari de les Nacions Unides en Discapacitat i Accessibilitat a Ginebra. La presidència equatoriana és el seu gran desafiament. Moreno va prendre una subtil distància del seu mentor, però aquest gir no li va servir de gaire, malgrat que d’una manera més moderada, va tornar a mostrar-se com el defensor del llegat.

L’encara president va estar a la seva manera en campanya, fins i tot quan va començar la veda electoral. Un vídeo de «comiat» va ser tendència a Twitter: la consigna #TeExtrañaremosPresidente. Les imatges que acompanyen la cançó mostren Correa, sempre somrient, ballant, acariciant un nen, fent esport, en la seva condició de bon pare de família.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

El Regne Unit rep una xifra rècord d’immigrants en un dia electoral clau

Com era de suposar, el vídeo no al·ludeix als seus enfrontaments amb la premsa, amb part dels pobles originaris, els ambientalistes i, en els últims anys, amb la classe mitjana, en part desencantats amb la seva rigidesa, els vaivens ideològics o pel final de la bonança.  «Tengo un sentimiento, todo va a estar bien porque sé lo que has hecho por mí y por la gente», canta al principi una veu femenina. «Aunque te vas, nunca te voy a olvidar. Quisiera que te quedes. Te voy a necesitar si un día estoy abajo. Te vamos a extrañar»,  prossegueix la cançó i el protagonisme l’agafen els nois. Correa tanca amb una frase amb la qual es va acomiadar Cristina Fernández de Kirchner: «El poder es de ustedes».

Les semblances no són capcioses. Finalment, el que està en joc a l’Equador és si se suma al viratge ideològic de la regió (Brasil, Argentina) o si preserva restes de progressisme en el món que comença a girar al voltant de Donald Trump.