Merkel presenta un paquet de mesures per accelerar la deportació d'immigrants

S’acosten les eleccions a Alemanya i la cancellera Angela Merkel n’ha pres nota. Després de la forta pressió rebuda per l’acollida de refugiats, l’auge de l’ultranacionalisme xenòfob capitalitzat per Alternativa per Alemanya (AfD) i l’atemptat terrorista perpetrat el desembre passat per un sol·licitant d’asil tunisià a Berlín, que va causar 12 morts, la líder conservadora ha posat en marxa un pla d’«esforç nacional» per accelerar la deportació dels immigrants a qui s’hagi denegat la residència.

Encara que la intenció de Berlín no és nova, la cap de l’Executiu teutó es va reunir ahir a la tarda a la cancelleria amb els ministres presidents dels 16 estats federats del país per discutir la proposta. El programa de 16 punts ideat des de la capital té apartats especialment controvertits. Així, segons va avançar el setmanari 'Der Spiegel', la mesura pretén donar via lliure a les autoritats alemanyes per registrar els telèfons mòbils i la targeta SIM dels immigrants rebutjats per investigar la seva identitat.

Un altre punt controvertit és  crear un centre de detenció per als immigrants a qui hagi denegat el dret d’asil. Encara que no s’especifica el temps màxim de retenció dels immigrants, el pla també inclou que la deportació es podrà portar a terme encara que el procés tardi més de tres mesos a causa de problemes burocràtics als països d’origen. Aquest punt, una clara concessió de la Gran Coalició a les veus que demanaven més mà dura, respon al cas de l’atemptat de Berlín. El presumpte autor de la massacre, Anis Amri, era un jove radicalitzat de 24 anys que, tot i ser rebutjat com a refugiat, va evitar la deportació gràcies als errors de paperassa i va aconseguir escapar de les autoritats i viatjar lliurement per tot Alemanya.

Així mateix, el programa preveu augmentar fins a 90 milions d’euros el pressupost federal destinat a la repatriació dels immigrants que decideixin anar-se’n voluntàriament del país. D’aquesta manera, Alemanya ha passat d’obrir els braços a tothom a incentivar la sortida dels qui no contempla com a refugiats. Aquesta consideració també ha estat subjecta a la polèmica i a la denúncia per part d’organitzacions de drets humans, ja que Berlín estipula que, tot i estar controlat en gran part pels talibans, l’Afganistan és un país segur. Estats governats pels socialdemòcrates s’hi oposen. El Marroc, Algèria, Tunísia i Turquia també figuren en aquesta llista.

CONCESSIÓ A LA DRETA

Notícies relacionades

Els gasoductes de Geòrgia inquieten Occident

I ara, un cop més, Khàrkiv

Malgrat que la mesura ha sigut impulsada pels ministres d’Interior i de Justícia, el democristià Thomas de Maizière i el socialdemòcrata Heiko Maas, sota la premissa de reforçar la política migratòria i evitar errors com el de l’atemptat de Berlín, també s’entén en clau electoral. Pressionada pels seus socis bavaresos, la CSU, i pel discurs cada vegada més influent de la ultradretana AfD, els últims dos mesos Merkel s’ha mostrat més pròxima a la mà dura i fins i tot ha sol·licitat la prohibició del vel integral.

El 2015, fins a 890.000 refugiats van arribar a Alemanya. Durant el 2016, el pacte europeu amb Turquia i l’enduriment de les polítiques migratòries al sud del continent van portar a rebaixar el nombre d’arribades fins a les 280.000. Així, l’any passat es van denegar un 50% més de peticions d’asil que el 2015, fins a 13.324 sol·licituds durant els primers sis mesos. Un total de 55.000 persones van tornar voluntàriament al seu país mentre que 25.000 van ser expulsades d’Alemanya. Quan falten set mesos per a les eleccions, Merkel i els seus volen elevar aquesta xifra.