Obama intensifica les seves accions al final del mandat per protegir el seu llegat

Donald Trump és possiblement el més gran i més insondable antagonista polític amb què es podia trobar el president sortint, Barack Obama. I això l’ha portat a intensificar els últims dies del seu mandat les seves accions, amb les quals pretén assentar una part de la seva herència política de vuit anys.

Sis anys de control republicà del Congrés ja havien acostumat a veure Obama fent política a base d’ordres executives, però aquesta visió s’ha accelerat des del 9 de novembre, un període en el qual ha pres algunes de les decisions de més abast de la seva presidència. Els seus ajudants a la Casa Blanca parlen metafòricament d’un esforç d’Obama per «clavar els mobles». I encara que una bona part de les decisions que està adoptant per la via executiva podrien ser revertides per Trump , en alguns casos només les podran anul·lar accions del Congrés o recursos judicials que s’auguren molt llargs, amb la qual cosa Obama està garantint, si més no, una extensió de les seves polítiques.

Aquesta prolongació és el que Obama ha aconseguit, per exemple, amb la seva decisió de vetar indefinidament noves perforacions en àrees de l’Àrtic i de l’Atlàntic. Perquè el president ha recorregut a una llei de l’any 1953, amb la qual cosa obliga a emprendre una batalla als tribunals a qualsevol que pretengui anul·lar aquest veto, entre els quals es poden comptar els escollits per Trump per dirigir la Secretaria d’Energia i l’Agència de Protecció Ambiental –que recolzen noves perforacions– i el secretari d’Estat, l’exdirectiu d’Exxon Rex Tillerson, que té interessos a l’Àrtic.

No és l’únic aspecte amb el qual Obama pretén segellar el seu llegat mediambiental. La setmana passada, recorrent a una llei de l’any 1906 que li dona autoritat per actuar sense el Congrés, va crear dos monuments nacionals en disputades terres de Utah i Nevada, elevant a 29 el nombre d’aquestes designacions durant el seu mandat que estableixen o creen proteccions per a terres i aigües de propietat federal. I això col·loca Trump en una posició incòmoda: mai un president dels Estats Units ha anul·lat una d’aquestes designacions.

També pel que fa a política exterior, Obama ha pres els últims dies decisions que poden marcar els primers passos de Trump. La primera va ser la d’abstenir-se i donar llum verda al Consell de Seguretat de l’ONU a una resolució que condemna els assentaments d’Israel en territoris ocupats.

La segona és la decisió d’imposar sancions a Rússia pels suposats ciberatacs durant la campanya electoral. I ara Trump haurà de lidiar amb la mirada reticent de molts republicans a la cooperació amb Rússia o a deixar sense càstig les seves potencials intromissions.

Encara que incapaç de complir la seva promesa de tancar Guantánamo, Obama també ha informat els últims dies al Congrés de la seva intenció de transferir 19 dels presos que queden a la base, deixant la població de la infame presó en 40 reclusos (quan ell va arribar a la Casa Blanca n’hi havia 241). I en el seu esforç per impulsar la reforma del sistema de justícia penal, ha sumat recentment 78 perdons i 153 commutacions de penes per a presos federals sense delictes de sang, segellant un rècord de més d’un miler.

Planificació familiar

Notícies relacionades

EUA aplica sancions contra Rússia pels atacs cibernètics durant la campanya

L'Administració d'Obama llança una crítica mai vista als EUA contra Israel

Planificació familiarAltres mesures empreses després de la victòria de Trump inclouen una protecció de fons federals per a les clíniques de planificació familiar i centres de salut que practiquen avortaments, com també el tancament d’un programa establert per George Bush després de l’11-S que obligava estrangers àrabs de 25 països i de més de 16 anys a registrar-se. I avui, Obama anirà al Congrés per estudiar amb líders demòcrates diversos mètodes per protegir la seva reforma sanitària, una peça clau del seu llegat que Trump i els republicans han promès que desfaran.

Obama té planejat oferir el dia 10 de gener a Chicago el seu últim gran discurs, una intervenció que els seus ajudants anuncien com una reflexió sobre la seva agenda política i que més que probablement es plantejarà en contrast amb la de Trump, amb qui s’ha deteriorat una transició que va arrencar plena de bones formes i de compromisos.