Juncker: "No ens convertim en culpables del final del somni europeu"

Quan Jean-Claude Juncker va comparèixer fa un any en el debat sobre l'estat de la Unió que obre tradicionalment el curs polític a la Unió Europea, la crisi migratòria estava en ple apogeu i el projecte vivia les seves hores més baixes. Un any després, el president de la Comissió Europea admet que la situació ha millorat molt poc. “Fa un any, ja vaig dir que no hi havia prou Europa i que no hi havia prou Unió. Hem avançat però segueix vigent el que vaig dir llavors. La Unió Europea no està en el seu millor moment i moltes coses no han canviat per millorar”, ha alertat davant el Parlament Europeu, a Estrasburg.

El debat arriba en un dels moments més difícils per a Europa. Amb la crisi migratòria sense resoldre, l'amenaça terrorista molt present, l'economia sense agafar una velocitat de creuer i una sortida britànica de la UE, després de la victòria del 'no' en el referèndum del 'brexit', que ha deixat moltes incerteses sobre el futur europeu. A això s'hi suma el caos polític en algun dels grans països com Espanya o els processos electorals oberts en molts països -com Holanda, França i Alemanya- on els partits d'ultradreta i moviments xenòfobs segueixen agafant força.

🇩🇪¿Qué hay detrás del auge del populismo xenófobo en Alemania? Por @carlesplb https://t.co/4tqoUJ7x5q pic.twitter.com/2UJccI45Sw

— El Periódico Inter. (@EP_internac_cas) 7 de septiembre de 2016

“Alguns sospiten que ens trobem en una crisi existencial de la UE”, sosté Juncker, i lamenta que massa sovint els governs europeus donin prioritat als seus interessos nacionals. “La integració europea no es pot fer en sacrifici dels interessos nacionals. La UE no pot ser una força d'integració descolorida. Necessitem la pluralitat europea. Per més que s'afirmi el contrari, nosaltres no volem enfonsar la posició nacional. No volem destruir res. Som constructors nats. No volem més Europa sinó una Europa millor. Europa no s'està convertint en un estat gegantesc. No volem ser un estat unitari”, ha alertat davant el ple.

ALERTA PEL POPULISME

El president de la Comissió Europea també ha alertat que el populisme està obrint esquerdes en el projecte europeu -“el populisme no resol els problemes, els crea i per això ens hem de defensar”-, i ha tancat la seva intervenció d'una hora fent un al·legat a favor de la unió i en contra de la desunió que viu la UE avui dia. “Els nostres fills mereixen alguna cosa millor. Una Europa que preservi la seva forma de vida, que els defensi i protegeixi. És hora que assumim la responsabilitat de construir aquesta Europa i que la construïm junts”, ha assegurat entre grans aplaudiments.

“Tenim una missió i entre els pessimistes que ho veuen tot negre i els optimistes que ho veuen de color de rosa hi ha la voluntat dels que no es desanimen. Apel·lo a aquesta voluntat. Faig una crida per superar les diferències. La història no se'n recordarà dels nostres noms, però serem jutjats per la nostra voluntat. No se'n recordarà de nosaltres però sí dels nostres errors. No ens convertim en els culpables d'errors que hagin posat fi al somni europeu”.

CAPGIRAR EL DESCONTENTAMENT

Notícies relacionades

El tempteig de Von der Leyen als ultres polaritza el tauler alemany

Al-Jazeera deixa d’emetre a Israel després de l’ordre de Netanyahu

En el seu discurs Juncker també ha avançat algunes de les propostes que presentarà el seu Executiu en els pròxims mesos per capgirar el descontentament que viu el projecte. Ha anunciat que al novembre presentarà un sistema d'informació de viatge, un registre d'entrades i sortides a l'estil del que ja té els Estats Units per saber qui vol viatjar a la Unió Europea abans que arribi. “Cada vegada que una persona entri a la UE o surti del seu territori quedarà registrada la data, el lloc i el motiu que expliqui el desplaçament”, ha explicat. “Necessitem saber qui travessa la nostra frontera”, ha precisat en relació amb possibles terroristes gihadistes.

Junker també s'ha mostrat partidari de la proposta francoalemanya de crear una caserna militar europea i d'un fons per impulsar la investigació i la indústria europees, de seguir lluitant contra el desencant juvenil perquè “no acceptaré que la generació dels joves sigui la primera en 70 anys que serà més pobre que els seus pares, i de crear un cos de voluntaris europeu. A més, ha anunciat una nova proposta sobre 'roaming' “les setmanes vinents” fidel a la promesa determinar contra la itinerància i ha tornat a alertar Londres que sense lliure circulació de treballadors no tindran accés al mercat interior.