Els altres Aylan

Un any. Un any d'aquesta foto per obrir els ulls al món, un any d'aquesta imatge que ho havia de canviar tot… i que no ha canviat res. El 2 de setembre del 2015 el diminut cos sense vida d'Aylan Kurdi arribava a la sorra de la platja turística de Bodrum, a Turquia. El nen, de 3 anys, havia mort ofegat amb la seva mare, el seu germà i nou persones més a l'enfonsar-se els bots que els havien de portar a l'illa grega de Kos, entrada a Europa i a un anhelat futur.

Però el petit Aylan no va arribar ni tan sols a Grècia. I allà, a la sorra, de cara avall, amb la samarreta vermella i els pantalons blaus encara xops per les aigües del Mediterrani, va ser quan la fotògrafa Nilüfer Demir, de l'agència turca Dogan, va decidir fer la fotografia. “L'única cosa que podia fer era aconseguir que la seva protesta s'escoltés”, va explicar Demir en una posterior entrevista, i va afegir: “En aquell moment, vaig creure que seria capaç d'aconseguir-ho pressionant l'obturador de la meva càmera, i li vaig fer la foto”.

En només unes hores, la impressionant imatge va fer la volta al món. Igual que Demir, els mitjans van decidir mostrar la tragèdia. Les xarxes socials es van encendre, les consciències d'Occident es van despertar i, per un moment, va semblar que la cruel realitat de la crisi dels refugiats, representada per Aylan, viuria un punt d'inflexió. Un any després de la mort d'Aylan, no obstant, 423 nens més han perdut la vida enmig del mar Mediterrani, segons ha informat l'organització Save the Children. Els ulls del món, una altra vegada, estan tancats.

ELS ALTRES AYLAN

Gairebé 5 milions de persones, entre elles la família Kurdi, s'han vist obligades a fugir de l'horror de la guerra a Síria des del 2011. Els pares d'Aylan havien decidit marxar de Kobane, localitat al nord del país i escenari de constants enfrontaments entre les guerrilles kurdes i l'Estat Islàmic.

Segons el relat del pare d'Aylan, únic supervivent de la família, els Kurdi van pagar 4.000 euros per pujar a un bot que els portés a Europa. Altres van quedar enrere, resistint, sobrevivint. Però ja sigui dins o fora del seu país d'origen, al mar, sota les bombes o, una vegada a Europa, en camps de refugiats o aturats pels filats erigits entre fronteres, els nens s'han convertit en tristos protagonistes d'aquesta història.

Aquestes són altres fotografies que, com la d'Aylan, s'han convertit en icones del drama a Síria i la crisi dels refugiats:

“SEMBLAVA UN NINO”

A finals del mes de maig, l'oenagé alemanya Sea Watch va trobar el cos sense vida d'un nadó anònim en una barca que havia sortit del port libi de Sabratha. Martin, un dels voluntaris, el va treure de l'aigua. “El vaig treure pel braç i el vaig abraçar per donar-li escalfor com si encara fos viu. Semblava un nino”, va explicar a Reuters.

El nen va ser un dels 45 passatgers de la barca que van perdre la vida aquell dia. 135 més van ser rescatats per la marina militar italiana i l'organització alemanya. Aquesta última va decidir fer pública la imatge: “Després de debatre si era ètic vam decidir publicar la foto per pressionar la classe política i evitar que altres segueixin el seu mateix destí”, va assegurar llavors a EL PERIÓDICO Ruby Hartbrich, portaveu i voluntària de l'organització, segons va informar Carles Planas Bou.

JUGANT A IDOMENI

"Vull que la meva fotografia transmeti el que està passant, la falta de mesures, la desesperació i l'abandó". Així explicava el fotògraf barceloní Robert Astorgano al març per què havia decidit fer la fotografia d'un nen sirià jugant en un caixa de cartró al camp de refugiats d'Idomeni, al nord de Grècia.

El nen era un dels 4.000 nens que al març es calculava que vivien a Idomeni, el 40% d'un total de 12.000 persones per a un camp condicionat per acollir-ne 1.200. "És xocant veure'ls jugar i riure en aquest entorn”, deia Astorgano, “però és que tenen una vida i la intenten portar a terme en la mesura del possible”.

LLANÇAT PEL MAR

La travessia marítima entre Turquia i Grècia, de nou, convertida en trampa mortal, i les costes del Mediterrani, en cementiri.

A finals d'octubre de l'any passat, les onades del mar van tornar el petit cos d'un altre nen sense vida a la costa de l'illa grega de Lesbos. Els cossos d'alguns dels seus companys adults també van ser llançats a la sorra per les onades.

DESESPERACIÓ A LA FRONTERA

L'agost del 2015, el Govern de Macedònia cedia finalment davant les crítiques i la pressió estrangeres i obria la seva frontera amb Grècia perquè, “gradualment”, els milers de refugiats estancats al camp d'Idomeni poguessin seguir el seu camí cap al centre d'Europa.

La imatge, de Darko Vojinovic, mostra com un pare agafa desesperadament el seu fill davant la frontera, vigilada per la policia. Els dies anteriors les forces de seguretat del país bàltic havien ruixat amb gasos lacrimògens milers de refugiats.

CONFÓS I ATORDIT

Omran Daqneesh, 5 anys. Les imatges de com el nen sirià era rescatat de la runa de casa seva a la ciutat d'Alep van estremir el món fa poques setmanes.

Confós, atordit i amb la cara plena de sang, el nen no va vessar ni una llàgrima mentre un membre dels anomenats Cascos Blancs l'asseia a dins de l'ambulància. Omran es va salvar, però el seu germà gran, de 10 anys, va morir a causa de les ferides del bombardeig del règim sirià, o els seus aliats russos, que va destruir casa seva.

Igual que la fotografia d'Aylan, la imatge d'Omran ha tornat a tenir un gran impacte mediàtic a nivell internacional.  No obstant, “la memòria col·lectiva sempre és de curt termini", deia l'il·lustrador mexicà Eduardo Salles en un dels milers de dibuixos que van circular per les xarxes quan el nen de 3 anys va aparèixer sense vida a la costa turca.

Hoy se cumplen 5 meses de la muerte de Aylan. 330 niños se han ahogado desde entonces, con fotos y sin ellas pic.twitter.com/r5Mwjt0jou

— Christian Sellés (@chselles) 2 de febrero de 2016

En l'aniversari de la seva mort, el pare d'Aylan, Abdul·lah Kurdi, ha denunciat la continuada passivitat del món. L'any passat “tots volien fer qualsevol cosa a causa de la foto que tant els havia commogut”, ha dit al diari alemany ‘Bild’. “¿Però què passa ara?”, ha dit, per afegir: “Continua morint gent i ningú fa res”.

"JO VAIG SOBREVIURE, 423 NENS NO"

Precisament per demanar als governs europeus que canviïn les seves polítiques i ajudin els refugiats a arribar al seu destí sans i estalvis, l'oenagé Save the Children va organitzar dijous un acte davant l'edifici del Congrés dels Diputats, a Madrid.

Notícies relacionades

El Canadà, el destí on mai va arribar Ailan

El nou Aylan no té nom

Es van inflar un total de 423 globus vermells, un per cada un de les víctimes infantils que han mort ofegades des del setembre del 2015. I al centre de la imatge, un altre refugiat, un altre nen, Saïd. També sirià, el nen, de vuit anys, fa un any que viu a Getafe amb el seu pare i el seu germà.

Dimarts, davant del Congrés, Saïd aguantava un cartell que deia: “Jo vaig sobreviure, 423 nens no”.