Una tragèdia anunciada

Un dels bells campanars d’Amatrice, la població més coneguda de la zona on hi va haver el terratrèmol dimecres a la matinada, es va desplomar com un gelat al sol i també es va enfonsar l’hospital i una de les escoles de la ciutat. Havien sigut restaurats el 2012, amb criteris suposadament antisísmics. 

A Accumuli, epicentre del terratrèmol de 6,0 graus -que ha causat almenys 267 morts-, van caure la caserna dels carrabiners i un altre campanar, que es va desplomar sobre una vivenda privada i va matar una parella d’uns 30 anys i els seus dos fills, de 4 anys i de 8 mesos. Tots dos també havien sigut construïts en època recent, amb diners públics i criteris antisísmics. 

Com que alguna cosa ha fallat, la fiscalia de Rieti, capital d’una de les províncies afectades, va obrir ahir un sumari contra desconeguts per presumpte «desastre culpós», és a dir involuntari. 

Dimecres els magistrats havien realitzat diverses inspeccions i ahir van assenyalar alguns edificis, que els pèrits hauran d’examinar per trobar una explicació al seu enfonsament. 

Mentre l’aparell d’auxili, amb gairebé 3.000 persones, funciona a la perfecció, els italians comencen a interrogar-se sobre les causes que produeixen tanta mort, malgrat que els terratrèmols als Apenins no constitueixen cap novetat, perquè Ciceró mateix, fill d’una regió veïna, ja en va escriure a les Catilinàries . 

 

INVERTIR EN PREVENCIÓ 

 

«El més sorprenent no és que les cases s’enfonsin, sinó que escandalitza que també s’ensorrin els hospitals i les casernes», afirma Gian Michele Calvi, professor de la universitat de Pisa, considerat un dels màxims experts sobre terratrèmols. D’altres experts, entrevistats per totes les televisions nacionals, van més enllà i subratllen que «Itàlia inverteix en les emergències, però no en la prevenció». 

«Els danys provocats pels terratrèmols des del 1968 fins al 2003 han costat 162.000 milions d’euros, mentre que amb una quarta part d’aquest import s’haurien evitat els costos humans d’aquelles tragèdies», ha escrit Sergio Rizzo, periodista especialitzat a investigar els pressupostos públics. 

«És una qüestió de decisions: pagar 3.000 milions a l’any per als danys dels terratrèmols o invertir la mateixa quantitat en prevenció», explica el professor Calvi. «En comptes de prevenir, administrem l’emergència», afirma el sismòleg Massimo Cocco. 

Segons l’Institut Nacional d’Estadística (ISTAT), el 24% de les vivendes italianes van ser construïdes abans del 1945 i el 62% abans del 1982, és a dir que el 86% no s’ha construït seguint normes antisísmiques. 

 

UN CADA 10 ANYS 

 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

Existeix un mapa nacional sobre riscos sísmics que divideix la península en quatre parts. Fins i tot per a la zona considerada com la millor, els experts han considerat que els terratrèmols hi són «rars», però no inexistents. 

De fet, les estadístiques oficials il·lustren que en l’últim mil·lenni hi ha hagut un terratrèmol cada 10 anys i que, a més, durant els últims 40 s’han produït vuit terratrèmols definits com a «devastadors». És a dir, un cada cinc anys. «No és mai el terratrèmol el que mata, sinó la casa mal construïda», van escriure ahir diversos experts italians.