"Comença el final del patiment i el dolor", proclama el president Santos després que s'acabin amb èxit les negociacions amb les FARC

“Emoció i gran alegria: comença el final del patiment i el dolor. Aquesta esperança nacional s'ha fet realitat. S'ha arribat a un acord complet i definitiu per posar fi al conflicte armat amb les FARC”. El president colombià Juan Manuel Santos va irrompre a les pantalles de televisió després que a l'Havana s'arribés a un acord total sobre l'agenda de pau amb la guerrilla després de tres anys, 10 mesos i sis dies de negociacions.

Santos i Rodrigo Londoño Echeverri, conegut com a  'Timochenko', firmaran el 23 de setembre el document que posa de manera definitiva fi a 52 anys d'enfrontaments amb un cost humanitari, polític, econòmic i cultural enorme. Un Santos visiblement emocionat va anunciar l'immediat enviament al Congrés del document que conté els aspectes pactats. Els colombians el ratificaran o rebutjaran a les urnes el pròxim 2 d'octubre. “Queda en mans de vostès decidir amb el vot el final del conflicte”. El president va assegurar que en les pròximes hores es començaran a divulgar “per tots els mitjans” els continguts de l'acord forjat a Cuba perquè la ciutadania “tingui tota la informació” en el moment de participar en el plebiscit.  “El dia ha arribat. Per fi tot està acordat gràcies a un esforç titànic a les taules de negociacions”, va dir. El text signat per les parts, va remarcar, és “definitiu” “i immodificable”. Els seus sis punts essencials, “permetran construir una pau estable i duradora”.

UNA NOVA ERA

Colòmbia inicia una nova era sense “atacs ni amenaces”. Entre altres coses perquè les FARC entregaran les armes a l'ONU en un termini de sis mesos, deixaran d'existir com a grup armat i es convertiran en moviment polític. Una vegada dissolta com a guerrilla, el que encara es coneix com les FARC tindrà portaveus al Congrés, amb veu però sense vot, per implementar acords. El 2018 podran participar en les eleccions i se'ls assegurarà per dos períodes una representació parlamentària mínima. L'acord, va dir Santos, permetrà un atac més efectiu contra el narcotràfic. Les FARC es comprometen a col·laborar amb accions concretes en la solució d'aquest problema, que inclou un pla nacional de substitució de cultius, lluita contra finances il·lícites i accions conjuntes de desminat.

“Avui podem dir que s'ha acabat la guerra. Aquesta pau també pertany als meus antecessors. Tots la van buscar i van adobar el terreny”, va dir el president. En els fets, Santos va donar per iniciada la campanya pel 'sí' a l'acord al remarcar un dels aspectes més destacats: “no hi haurà impunitat per als responsables dels delictes més greus” perpetrats per l'Estat o la insurgència. Els seus responsables “seran investigats, jutjats i sancionats. Hauran de dir la veritat i contribuir a la reparació. Si no ho fan, més de 20 anys de presó”. D'aquesta manera es busca protegir “els drets de les víctimes” i impedir que “es tornin a repetir les atrocitats”.

L'AGENDA DE L'HAVANA

Santos va parlar al país un cop finalitzada la cerimònia de l'Havana, on els negociadors de les dues parts es van saludar efusivament sota la mirada complaguda dels representants dels països garants del procés de pau, Cuba i Noruega, i els que van funcionar com a “facilitadors” en els moments de dificultats, Veneçuela i Xile.

El 'comunicat 93' llegit pels garants va ser l'últim després de gairebé quatre anys de gestions. Cuba i Noruega van detallar l'abast dels pactes: una reforma rural integral per tancar bretxa entre el camp i la ciutat, integrar regions i reduir la pobresa; una participació política que permeti que sorgeixin noves forces, enriqueixi el debat i el pluralisme. Garanties per a la participació; l'abandonament de les armes i la “proscripció de la violència com a mètode d'acció política”. El punt quatre té a veure amb el cessament al foc definitiu bilateral i la reincorporació de les FARC a la vida civil. La qüestió de les drogues il·lícites figura com a cinquè capítol. Es crea, per últim, un sistema integral de veritat, justícia, reparació i no repetició, amb els mecanismes judicials per sancionar greus violacions i instàncies extrajudicials complementàries per aclarir el que ha passat, buscar desapareguts i reparar danys causats. El Govern i les FARC van resoldre implementar mecanismes de verificació dels acords amb acompanyament internacional que garanteixi el compliment dels pactes.

"PARLAR DE PAU"

Notícies relacionades

Colòmbia i les FARC culminen amb èxit les negociacions de pau

Els gasoductes de Geòrgia inquieten Occident

Després va prendre la paraula Humberto de la Calle, el cap de la delegació nomenada per Santos. “Hem arribat a la meta. La millor manera de guanyar la guerra és asseure's a parlar de pau. La guerra s'ha acabat. Obrim la porta a una societat més incloent. Necessitem, comprensió, altruisme, paciència. La taula (de diàleg) no va ser un exercici de condescendència i intercanvi d'impunitats. No és un acord perfecte però és el millor possible. Ara hem d'esperar amb humilitat el veredicte de la ciutadania. Confiem haver aconseguit un pacte fonamental per a la conveniència del país”.

Després li va tocar el torn a Iván Márquez, el principal negociador de les FARC. “Tenim fum blanc. Habemus pau. La pau és la més bonica de totes les batalles. Hem tancat l'acord més anhelat de Colòmbia. S'acaba la guerra amb les armes i comença el debat de les idees. És un punt de partida perquè un poble multiètnic sigui orfebre i escultor del canvi i la transformació que reclamen les majories”. En els pròxims dies s'inicia a Colòmbia la Conferència Nacional de la guerrilla. S'espera que avali els acords. “Hem interpretat fidelment les idees dels companys d'armes”, va dir. Márquez va justificar la necessitat d'aixecar-se en armes el 1964 com el dret a lluitar contra l'opressió. Va reconèixer que “en una llarga guerra es cometen errors que afecten la població”. El gran acord nacional postplebiscit permetrà “establir un nou marc de convivència polític i social”.