Menors no acompanyats, la cara més dura de la immigració a Europa

Roma, estació ferroviària central de Termini, a les 22,35 hores. L'Intercity nocturn 774 surt cap a Milà. És el tren dels refugiats sudanesos, eritreus, afganesos, sirians. Tots nens i adolescents d'entre 14 i 16 anys. Tots sense papers. Viatgen en grups i porten motxilles amb un mòbil, els diners que els queden, apunts amb els seus noms i els dels contactes trobats pel camí als que els uneix el comú objectiu d'arribar al nord d'Europa. Escolten músiques dels seus països i disposen d'un bitllet regular, amb descompte per a menors. Alguns s'amaguen entre els seients i a sota. Arribaran cap a les vuit del matí.

Una mica més enllà de l'Intercity 744, a prop del pas automobilístic que transcorre per sota de les vies, altres grups d'adolescents esperen que arribin adults occidentals per anar-se'n amb ells una estona, menjar un plat calent a casa seva i tornar de nit al centre d'acollida. Tenen els papers en regla. L'endemà, des d'un Money Transfer, enviaran el que han guanyat a la família. Igual que els que han pujat al tren, actuen com si tot fos ordinari. No somriuen i van a la seva.

Taps a Como i Milà

Els francesos han tancat la frontera de Ventimiglia i els suïssos la de Chiasso, que controlen amb 'drones', per això a l'arribar al seu destí, els adolescents que han viatjat de nit pujaran a microbusos i cotxes posats a disposició per una xarxa de més de 100 pakistanesos i afganesos fins a Como, a la frontera italiana amb Suïssa. O es quedaran a l'estació de Milà. Les dues ciutats funcionen com a taps que els impedeixen “arribar a Europa”. Hi ha 500 persones deambulant a Como, la meitat menors, i 3.200 a Milà, el 30% adolescents.

El 2014 van travessar Itàlia 13.000 menors no acompanyats, que un dia,  a 5.000 o 7.000 quilòmetres de distància, van ser entregats per les seves famílies, venuts o cedits a canvi d'un préstec, a traficants que els haurien portat “fins a la barca que va a Itàlia”, segons ha explicat una noia de Níger.

El 2015 els menors arribats a Itàlia van ser 12.360, segons UNICEF. Des de començament d'any, ja són 11.520, més de mil per mes. A Líbia esperen 235.000 refugiats i immigrants més. Una tercera part són menors d'edat que viatgen sols.

La majoria viatgen sols

L'ONU estima que els immigrants i refugiats menors en totes les regions sacsejades per la guerra són 14 milions. Són el 30% dels 263.000 immigrants que han arribat aquest any pel sud d'Europa (2016), Grècia i Itàlia.  Nou de cada 10 menors viatgen sols, informa UNICEF en un informe titulat “Perill en totes les etapes del viatge”, en què s'afirma que “cap nen hauria d'afrontar les històries que han relatat”.

Els traficants en diuen 'pay as you go' (pagar per poder seguir). Quan arriben a Líbia, pujant des de Mali, Eritrea, Sudan i altres països, els nens i adolescentes han de treballar per guanyar-se el Mediterrani. Alguns no volen o no poden i desapareixen. Segons les últimes informacions més o menys públiques apareixeran en alguna clínica d'Egipte, on se'ls extirparà algun òrgan. Alguns no reapareixen mai més.

Violades en el viatge

D'acord amb els relats recopilats per l'Organització Internacional de Migracions (OIM), UNICEF, Save the Children i altres organitzacions, durant el llarg recorregut, que pot arribar als 8.000 quilòmetres, són esclavitzats, prostituïts -tant noies com nois-, torturats, reclosos. Moltes de les joves salvades al Mediterrani no estaven embarassades quan van sortir del seu poble.

La llei italiana delega als alcaldes l'atenció als menors de 18 anys, que el 2014 van acollir 10.536 dels 13.000 arribats. Una font policial anònima ha explicat que quan arriben els menors els municipis “contacten les cooperatives amb què col·laboren. El negoci és gran i aquestes s'organitzen i si no tenen prou allotjaments els troben de seguida. 

Notícies relacionades

Escòcia nomena Swinney nou ministre principal

Berlín endurirà les lleis davant l’augment d’agressions a polítics

En els sumaris coneguts com Mafia Capitale abunden els casos de centres d'acollida sorgits com a negoci. “Es guanya més amb els refugiats que amb la droga”, afirmava un dels empresonats. “Es tracta d'un drenatge de diners públics sense un control real”, han escrit els magistrats. “Negoci amb els nens refugiats”, va titular un diari.

El Govern italià acaba de firmar un protocol amb l'ONU per atendre millor aquest impressionant exèrcit de nens i adolescents “orfes”, que aspiren a ser un dia ciutadans europeus.