Carrera contra rellotge a l'Equador per rescatar els supervivents del sisme

“Hi ha supervivents, senyor president”. Rafael Correa va sentir esborronat aquesta constatació durant el seu recorregut per les zones del desastre. El jove rescatista va ser lacònic. El que no li va dir a Correa és el que tots saben a l'Equador després que la costa es veiés afectada pel pitjor terratrèmol des del 1949: el temps per treure amb vida els homes i dones atrapats entre la runa s'esgota vertiginosament. “Aquest és un dels recorreguts més tristos que he fet en nou anys”, va dir el president.

El terratrèmol de 7,8 graus de magnitud que sacsejar dissabte a la nit la costa del Pacífic ha provocat 350 víctimes mortals. Les autoritats creuen que aquest nombre és encara provisional. El mateix passa amb els ferits, que ja van passar la barrera dels 2.000. L'aire de Tarqui, a la ciutat de Manta, província de Manabí, la més sacsejada per la desgràcia natural, estava saturat de pols. El lloc ha sigut il·luminat amb reflectors. La provisió de llum, aigua i telèfon és molt escassa. La recerca de supervivents i cadàvers, intensa.

Enrique Castillo, de 60 anys, va intentar acostar-se al mandatari i explicar-li com tot es va esfondrar. Estava veient una pel·lícula al seu apartament. De sobte, va caure el plasma. Després, els llums i els miralls. Uns segons més tard, el el va fer caure a ell. Va sortir ple de sang al carrer. La seva dona, Emperatriz Gómez, a penes va aconseguir “salvar” un matalàs i part d'un equip de so. A prop del cap d'Estat se sentien veus i laments. Correa havia de partir cap a un altre poble destruït. Es va acomodar el casc de bomber que portava sobre al cap, i va agrair als voluntaris el treball realitzat en les hores de desassossec. “La prioritat és salvar vides”, els va recordar.

La lluita contra mort no admet treves a Tarqui ni en cap dels pobles que es van ensorrar. L'alcalde de Manta, Jorge Zambrano, va informar que quatre persones van poder ser rescatades a la matinada. Les seves paraules van mantenir viva l'esperança d'aquells que esperen el miracle. Zambrano sap que tot és molt difícil. “Aquest terratrèmol ha superat la capacitat operativa”, va dir.

EL DESASTRE A PEDERNALES

La situació era semblant a la de Pedernales, a uns 250 quilòmetres de Quito. “He perdut la força de la meva vida que és la meva dona”. Segundo Quiñónez no podia contenir el seu plor. Karina Cortez va morir enmig de la celebració que tenia lloc en una església evangèlica. Al temple, a aquella hora fatídica, hi havia unes 60 persones. Pedernales s'ha transfigurat. Totes les cases es van veure afectades pel sisme. Un 40% van quedar totalment destruïdes i un altre 30% podrien ser demolides. La recerca de 150 persones era desesperada.

L'estadi de Pedernales s'ha convertit en hospital i centre de recepció dels cossos. Des d'allà, el ministre de l'Interior, José Serrano, dirigeix les operacions de rescat en general. Els veïns de Pedernales arribaven a l'estadi amb la mateixa pena. Uns volien saber si hi havia novetats sobre els seus éssers estimats. Altres, per expressar la por pel que succeïa o podia succeir. “La població encara té la por marcada a la cara”, va dir el tècnic de la Creu Roja Fernando Rueda. I aquesta por està relacionada amb les cases que han quedat dretes o amb danys reparables. Ensumen molt a prop el perill de saqueig. I per això dormen a la intempèrie a prop del que els ha quedat o dins de l'immoble.

PERILL DE RÈPLIQUES

Notícies relacionades

Un avió de l'Exèrcit espanyol viatja per participar en les tasques de rescat a l'Equador

El terratrèmol d'Equador en imatges

Els soldats treuen les famílies de les cases afectades. Una nova rèplica podria acabar de fer-les miques. I aquesta possibilitat està a flor de pell. Cada sis minuts, aproximadament, el terra tornava a estremir-se. Això ja ha succeït més de 300 vegades. Mario Ruiz, un dels sismòlegs de l'Institut Geofísic (IG), va dir que les rèpliques, que oscil·len entre els 5 i 6 graus, se sentiran per diversos dies.

Carreteres destruïdes. Edificis dels quals no queda ni la seva ombra. Milers i milers d'afectats. Correa va dir als equatorians que s'està davant el pitjor desastre dels últims 67 anys, només superat pel que va passar aquella vegada a Ambato. El terratrèmol de 10 graus va provocar aquell 5 d'agost de 1949 uns 6.000 morts. Més de 100.000 persones es van quedar sense casa. Localitats com Pelileo van quedar completament destruïdes. “Només la voluntat superarà aquests moments difícils”, va dir el president.