La Comissió Europea presenta un pla contra el frau de les multinacionals

Les publicació dels anomenats papers de Panamà ha encès de nou totes les alarmes i ha posat en evidència com de fàcil segueix sent escapar a l'ull de les hisendes públiques. Amb aquest cas molt present, la Comissió Europea ha aprofitat de nou per moure fitxa en la lluita contra el frau fiscal i garantir que les multinacionals que operen a Europa paguin els seus impostos allà on es generin. La seva nova proposta: obligar les grans empreses a despullar les seves dades fiscals divulgant públicament els impostos que paguen a cada Estat membre i si tenen negocis en paradisos fiscals. Si la proposta tira endavant, les noves exigències de transparència fiscal s'aplicaran a 6.000 grans empreses.

“Per mitjà de complicats acords fiscals, algunes multinacionals poden avui dia arribar a pagar un terç menys en impostos que altres empreses que operen en un sol país. La nostra proposta d'augmentar la transparència farà que siguin més fiscalitzables i promourà la competència entre empreses independentment de les seves dimensions”, defensa el comissari d'Estabilitat Financera, Serveis Financers i Mercat de Capitals, Jonathan Hill, sobre el nou pla per combatre l'enginyeria fiscal que ha permès a centenars d'empreses arribar a acords opacs amb nombrosos governs per desviar els seus beneficis i rebaixar la seva factura fiscal. Entre ells, sense anar més lluny, el Luxemburg natal de l'actual president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, el LuxemburgJean-Claude Junckerque precisament presidia quan es van firmar molts dels pactes.

PÈRDUES DE FINS A 70.000 MILIONS ANUALS

Les estimacions amb què treballa la Comissió Europea xifren entre 50.000 i 70.000 milions d'euros els diners que les hisendes europees deixen d'ingressar cada any en impostos no pagats a causa d'aquest tipus de martingales. L'objectiu és minimitzar aquesta factura i per a això requeriran a les grans multinacionals que operen a la UE -les que tenen un volum de negoci consolidat anual superior als 750 milions d'euros-, independentment d'on tinguin la seva seu, que divulguin públicament determinades dades fiscals clau. Això significa, segons els càlculs de Brussel·les, que 6.000 grans empreses, el 90% del total, hauran de despullar públicament davant el ciutadà corrent els seus comptes.

Les empreses hauran d'informar en la seva pàgina web sobre set elements clau: la naturalesa de les seves activitats, el nombre d'empleats, els resultats nets, els beneficis abans d'impostos, la quantitat d'impostos abonats a compte dels beneficis realitzats en aquest Estat membre, la quantitat d'impostos abonats durant l'exercici i els guanys acumulats.

Tot això desglossat país per país. Actualment les empreses europees ja han de remetre una dotzena de dades -algunes seguiran sent secretes- a les hisendes però el que canviarà en el futur és que serà molt més senzill per al públic accedir i escrutar determinada informació fiscal i, sobretot, comparar-la país per país sense que les companyies, sosté Brussel·les, hagin de deixar al descobert informació empresarial estratègica.

La intenció de l'Executiu comunitari és que les grans empreses divulguin totes aquestes dades en cada un dels països on tenen activitat -hauran d'estar disponibles almenys cinc anys- i que desglossin també públicament quants impostos paguen pels seus negocis fora de la UE. Com a norma general ho faran de forma agregada però en el cas dels paradisos fiscals les multinacionals estaran obligades també a donar dades detallades.

DETALLAR UNA LLISTA DE PARADISOS FISCALS

Brussel·les és molt conscient que els països que no cooperen amb els estàndards internacionals de bona governança fiscal són un forat per on es colen cada any milions d'euros i els 'papers de Panamà', revelats fa una setmana arran d'una investigació periodística, han tornat a posar al descobert una ferida sense tancar. El problema és que Europa segueix sense tenir eines amb què taponar aquesta via. Fins ara hi ha hagut falta de voluntat i molts Estats membres no han deixat de posar traves a les propostes sobre intercanvi d'informació.

Per no tenir, la UE no té encara ni una llista comuna de paradisos fiscals. Des del juny del 2015 existeix una llista paneuropea que recull els països que almenys 10 Estats membres consideren paradisos fiscals però no ha sigut fins al gener d'aquest any quan Brussel·les s'ha posat mans a l'obra per reemplaçar l'amalgama publicada l'any passat amb una llista comuna europea basada en criteris robustos i sancions per als països que no cooperin. Un objectiu difícil d'aconseguir si es té en compte que els acords en matèria de fiscalitat han de ser per unanimitat.

Notícies relacionades

La solució final s’obre pas

Junts garanteix que el Congrés pugui embargar armament a Israel

“Els 'papers de Panamà' subratllen la rellevància d'aquest tipus de llistes i el seu potencial per apuntar contra la problemàtica de les jurisdiccions fiscals”, admet la Comissió, que recalca que la majoria dels tercers països on estaven registrades les firmes 'offshore' ja figuren en la llista paneuropea. Ara esperen que aquest cas serveixi de revulsiu per aconseguir “un suport polític inequívoc” de forma que la nova llista negra pugui ser una realitat com més aviat millor.

La nova proposta, que haurà de ser negociada ara entre el Parlament Europeu i el Consell, on requerirà d'una majoria qualificada, no entraria en vigor fins al 2018.