La solució final s’obre pas

Diuen que l’exposició constant a l’horror ens anestesia. Que cada vegada són més els que canvien de canal o decideixen deixar de prestar atenció a les notícies perquè no només ens commouen, sinó perquè a l’esquinçar-nos ens sentim impotents davant el que percebem com una injustícia intolerable. Al fer-ho deixem la consciència en salmorra per poder entregar-nos als nostres assumptes sense que aquesta pàl·lida mala consciència ens remordeixi les entranyes. Però el mal no desapareix tot i que, com a nens, tanquem els ulls amb força, ens tapem les orelles, ens neguem a continuar sent còmplices passius del mal en el nostre temps.

El múscul de la compassió s’atrofia quan no s’utilitza. Susan Sontag sabia que "el registre de la càmera incrimina". Per això el Govern ultranacionalista i ultrareligiós que presideix Benjamin Netanyahu (en recerca i captura pel Tribunal Penal Internacional per presumptes crims de guerra i contra la humanitat) ha impedit que periodistes internacionals s’immiscissin en la seva venjança i verifiquessin sobre el terreny, és a dir, sobre Gaza, el que les Forces de Defensa d’Israel (un eufemisme obscè: la sang vessada dels innocents els perseguirà) estan fent allà. Són ja prop de 60.000 els morts, i d’entre els quals més de 17.000 els nens esborrats de la faç de la terra. Cert, no hi ha ulls estrangers, són els mateixos periodistes palestins (200 d’ells han sigut assassinats, molts amb els seus familiars i amics, perquè informen des del contemporani cor de les tenebres) els que estan explicant l’extermini del seu poble, a sang, foc i gana. Perquè per rematar la feina el Govern israelià ha impedit una vegada i una altra l’entrada d’ajuda humanitària a la Franja per pal·liar els estralls que les seves accions estan provocant, entre les quals la voladura sistemàtica d’hospitals i escoles, perquè no quedi pedra sobre pedra. Perquè no quedi ni la més mínima esperança d’un país propi per als palestins. Les ruïnes de Gaza s’aixequen com una súplica muda al cel equiparable a les d’Hiroshima o Dresden durant la Segona Guerra Mundial.

Notícies relacionades

Junts garanteix que el Congrés pugui embargar armament a Israel

El Regne Unit suspèn els tractes amb Netanyahu pel bloqueig a Gaza

Els que hem sigut cautelosos, els que tractem d’evitar tant sí com no simplificar, els prejudicis ideològics, els que pensem que no existeixen els jueus, els palestins, els homosexuals, els jutges, els periodistes, els catalans, els espanyols, ells o nosaltres, hem mirat d’evitar caure en el brut lloc comú en què tard o d’hora descarrila tota discussió quan s’encabrita i surten a col·lació Hitler i el nazisme. Però de la mateixa manera que el nacionalsocialisme alemany va aplicar al peu de la lletra el que un cap austríac ressentit anomenat Adolf Hitler va predicar a La meva lluita per donar una "solució final" al "problema jueu", i per a això va comptar amb la complicitat entusiasta o passiva de tants alemanys, em temo que una altra solució final es comença a tramar en l’anomenada Franja de Gaza i també, pas a pas, a Cisjordània.

Europa ha de despertar si vol seguir sent un far de decència per al món. Davant el dolor dels altres.