Òscar Camps: socorrisme sense fronteres

Quan Òscar Camps (Barcelona, 1963) va veure la foto d’Aylan Kurdi, la ràbia el va empènyer a l'acció. El nen ofegat, de bocaterrosa a la sorra d'una platja turca el mes de setembre passat, va ser el detonant que el va portar a fundar Proactiva Open Arms, una oenagé de socorristes que des de fa més de mig any vigila les costes de l'illa grega de Lesbos i rescata i assisteix quan arriben les pasteres de refugiats que busquen una vida més segura a la Unió Europea.

"Per les nostres mans han passat almenys 135.000 refugiats", relatava Camps a finals del mes passat durant una entrevista amb aquest diari. Més de 135.000 persones a qui Proactiva ha ajudat (i en molts casos, salvat literalment de la mort per ofegament al mar Egeu) en la seva breu etapa com a organització sense ànim de lucre.

Camps es treu mèrits: "Sí, bé ... jo vaig venir aquí el primer, però això és una feina en equip. ¿Què hauria fet jo aquí sol? Res. Som un equip i aquesta tasca és només possible en equip. Per aquí han passat moltes persones".

CENTRE D'OPERACIONS

L'equip són 14 persones que fan rotacions cada 15 dies i s'allotgen a To Kyma, una pensió restaurant de la costa nord de Lesbos que habitualment obria a l'estiu per atendre el turisme, una important font d'ingressos per a l'illa. Ara To Kyma és el seu centre d'operacions. "La Marca Espanya és això: muntar un centre d'operacions en un bar i que funcioni", fa broma Camps.

Els socorristes de Proactiva s'organitzen per torns i passen gran part del dia patrullant pels camins del nord de Lesbos. És la zona en la qual més persones moren ofegades ara mateix a tot el planeta. Els voluntaris segueixen els avisos de seguretat i miren de veure pasteres que s’acostin. Actuen quan cal. Dormen poc i treballen molt. A més a més, el factor emocional resulta esgotador. Són moltes sensacions, moltes vivències al límit, difícils de gestionar. Però la seva tasca i la seva professionalitat els ha fet guanyar-se el reconeixement de les autoritats gregues, que no dubten a comptar amb ells en situacions d'emergència.

LÒGICA ACLAPARADORA

El director de Proactiva és un home amb el cap ben moblat. Parla amb una lògica aclaparadora. "Si un grup de voluntaris gairebé sense recursos com nosaltres hem estat capaços de fer això, us imagineu el que podrien haver fet les administracions públiques. No entenc per què munten tant drama ara", arremet.

"El salvament és el menys rendible que hi ha al món. Ho faig per pura vocació ", afirma Camps, la família del qual compta amb diverses empreses. La seva companyia de socorrisme és present en quatre comunitats autònomes espanyoles i el personal de l'oenagé són els mateixos empleats, que hi van els seus dies de vacances.

EMBARCACIÓ A LÍBIA

Notícies relacionades

La gala del Català de l'Any, en directe

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Per al futur, Camps està negociant la cessió d'una embarcació de salvament per operar davant les costes de Líbia, on ara està repuntant el tràfic de persones amb destinació a Itàlia a causa de l'acord entre Brussel·les i Ankara, que ha portat més control a l’Egeu. Les travessies són més llargues i més perilloses en aquest trajecte.

No obstant això, To Kyma seguirà com a base per a Proactiva, que pretén mantener-hi sempre un equip mentre hi hagi recursos. Perquè, segons Camps, la desesperació farà que els refugiats segueixin intentant creuar a Europa sense importar quants recursos s'inverteixin a frenar-los.