El Tribunal de Justícia de la UE avala deportar refugiats a països tercers considerats segurs

Segons els jutges del Tribunal de Justícia de la Unió Europea no hi ha cap dubte. La legislació comunitària permet a un Estat membre tornar un sol·licitant d’asil a un país de fora de la UE si es tracta d’un país tercer segur, amb independència que es tracti de l’Estat membre responsable de tramitar la sol·licitud o d’un altre Estat membre. Així ho confirma en una sentència publicada ahir el Tribunal Europeu, amb seu a Luxemburg, que ofereix cobertura jurídica a l’acord que proven de tancar els 28 amb Turquia per deportar a aquest país tots els immigrants que arribin a Grècia.

El cas es refereix al pakistanès Shiraz Baig Mirza, que va entrar il·legalment a Hongria procedent de Sèrbia l’estiu del 2015. El 7 d’agost va presentar una sol·licitud de protecció internacional en territori hongarès, però durant el procés va abandonar la residència assignada per les autoritats. Dos mesos després, el Govern hongarès el va suspendre al considerar que el demandant havia retirat la sol·licitud pel fet d’abandonar el lloc que se li havia assignat per viure.

Poc després Baig Mirza era arrestat a la República Txeca quan intentava entrar a Àustria. Les autoritats txeques van sol·licitar llavors a Hongria que el tornés a admetre i Hongria hi va accedir. El pakistanès va presentar una segona demanda de protecció internacional el 2 de novembre, tot i que els hongaresos van declarar en aquella ocasió, sense ni tan sols examinar el fons de la qüestió, inadmissible la demanda i van concloure que Sèrbia, com a país de procedència, era l’Estat responsable d’avaluar la sol·licitud al considerar-lo com un tercer país segur.

LA CONFIRMACIÓ

Notícies relacionades

Els gasoductes de Geòrgia inquieten Occident

I ara, un cop més, Khàrkiv

L’afectat va presentar un recurs i un tribunal hongarès va decidir remetre davant els jutges europeus una petició de decisió prejudicial. El Tribunal de Justícia de la UE confirma ara que la legislació comunitària, concretament el reglament de Dublín III, avala la possibilitat de tornar Baig Mirza a Sèrbia –com a país segur–, tot i que les autoritats hongareses van assumir el novembre passat la seva responsabilitat acceptant la devolució del demandant d’asil de la República Txeca. Els jutges rebutgen, a més, els arguments de l’immigrant pakistanès que Hongria no va informar la República Txeca del desenllaç. Segons la cort europea, aquesta falta de comunicació no vulnera el seu dret a rebre una tutela judicial efectiva.

La divulgació de la sentència, que s’emmarca en el context de l’arribada massiva d’immigrants a la UE, va coincidir amb un dia clau en les negociacions entre la Unió  i Turquia de cara a l’acord que permetrà tornar a territori turc els refugiats que arribin a les illes gregues. El cas s’ha tramitat pel procediment d’urgència i la sentència es produeix només 10 dies després que l’advocada general del tribunal, Julianne Kokott, hi presentés les conclusions, que la cort de Luxemburg ha calcat.