Un nou atemptat a Ankara deixa almenys 33 morts

almenys 34 persones van morir ahir i 125 van resultar ferides, 19 de les quals greument, en un altre atemptat a la capital turca, va informar l’Oficina de Governació d’Ankara a través d’un comunicat. L’explosió va tenir lloc a les 18.45 hora local (una hora menys a Espanya) al costat del parc de Güven, al cèntric districte de la capital, Kizilay. Aquest lloc és un concorregut nus de transport a la ciutat (amb minibusos, autobusos i estació de metro) i una zona comercial i d’esbarjo que s’acostuma a omplir de gent els caps de setmana.

    L’esclat va deixar diversos vehicles en flames i fins i tot algun de totalment calcinat. Camions de bombers i ambulàncies es van presentar ràpidament al lloc del succés. Les ambulàncies van traslladar els nombrosos ferits als diferents hospitals de la ciutat. Les forces de seguretat es van afanyar a evacuar i acordonar la zona per por a un segon atac.

VÍCTIMES CIVILS / Fonts governamentals turques van assegurar a l’agència de notícies Reuters que «els primers indicis apunten que l’atac ha sigut realitzat o pel Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) o per grups afins». No obstant, els objectius del PKK solen ser membres de les forces de seguretat de l’Estat, mentre que en aquest cas les víctimes van ser civils majoritàriament.

    No obstant, l’atac sí que presenta característiques similars al que es va produir el dia 17 de febrer també a Ankara, tot just a un quilòmetre de l’escenari de l’atemptat d’ahir. En aquella ocasió, un cotxe bomba conduït per un suïcida va matar 29 persones i en va ferir 81. L’Executiu en va culpar llavors el grup armat kurd-sirià de les Unitats de Protecció Popular (YPG) en col·laboració amb el PKK, mentre que els radicals kurd-turcs dels Falcons de la Llibertat del Kurdistan (TAK) van reivindicar l’autoria. Al tancament d’aquesta edició cap grup s’havia atribuït l’atac d’ahir.

VÍDEOS DE SEGURETAT / Tampoc se sap encara amb certesa si aquesta vegada es va tractar d’un cotxe bomba aparcat o d’un vehicle amb explosius conduït per un terrorista suïcida, encara que els vídeos de seguretat que van començar a circular per la xarxes socials al cap de pocs minuts de l’explosió assenyalaven cap a la segona hipòtesi.

    Pocs minuts després de produir-se l’atemptat, les autoritats van posar en marxa la censura d’imatges a la premsa i les xarxes socials, una mesura ja tradicional en aquest país en aquestes ocasions. Les imatges disponibles mostren un escenari atrafegat entre policies corrent, ambulàncies socorrent els ferits, camions de bombers i sirenes que no paren de sonar.

    El primer ministre turc, Ahmet Davutoglu, va presidir una reunió de seguretat d’urgència sobre els fets que han tingut lloc a Ankara. Per la seva part, el president del país, Recep Tayyip Erdogan, que era a Istanbul en el moment de l’atemptat, va ser informat de l’assumpte pel ministre de l’Interior turc, Efkan Ala, per via telefònica.

L’AVÍS DELS EUA / Divendres passat, l’Ambaixada dels EUA a Ankara havia alertat els seus ciutadans de la possibilitat que es produís un atac terrorista a través d’un comunicat. «Hi ha informació relativa a un potencial atac a edificis governamentals turcs i allotjaments a la zona de Bahçelievler, a Ankara. Els ciutadans nord-americans haurien d’evitar aquesta àrea», demanava el text. «Recomanem als nord-americans que revisin els seus plans personals de seguretat –prosseguia el document–, es mantinguin alerta, segueixin les notícies i facin cas de les instruccions de les autoritats locals».

    Es tracta del tercer gran atemptat que té lloc a Ankara des del passat 10 d’octubre. En aquella data, diverses explosions durant una marxa per la pau van acabar amb la vida de 103 persones, en un atac que el Govern turc va atribuir a l’Estat Islàmic. El segon va ser l’esmentat succés del 17 de febrer.

    Aquest és també el tercer gran atemptat en el mateix nombre de mesos a Turquia. Abans del que va tenir lloc el 17 de febrer a Ankara, un suposat gihadista suïcida de l’Estat Islàmic va provocar la mort de 12 turistes al districte d’Istanbul de Sultanahmet, el dia 12 de gener.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

El Regne Unit rep una xifra rècord d’immigrants en un dia electoral clau

RITME VERTIGINÓS / Des de la ruptura de les negociacions de pau, el mes de juliol passat, entre el PKK i el Govern turc, la situació de la seguretat a Turquia s’ha deteriorat a un ritme vertiginós. Les Forces Armades turques han mantingut diverses localitats del sud-est del país, poblat eminentment per kurds, sota toc de queda durant setmanes sota pretext antiterrorista. Centenars de persones de tots dos bàndols han mort des d’aleshores en aquests enfrontaments, que també han desplaçat centenars de milers de civils de les seves llars i han col·locat els habitants d’algunes zones en situació delicada. Es tracta d’una guerra no declarada sobre la qual regna la censura informativa.

    A més a més, el doble joc que l’Executiu d’Ankara ha estat practicant respecte a l’Estat Islàmic (no combatent-lo de manera oberta i no segellant les fronteres ni controlant la seva circulació per territori turc de forma efectiva) també li pot estar passant factura, amb la formació de cèl·lules gihadistes a Turquia, l’acció de reclutadors i fins i tot a atacs com el de Suruç, del dia 20 de juliol, que va causar 33 morts.