Els iranians, optimistes després de la fi de les sancions

Mohammadi Tahiri fa 45 anys que va obrir la seva botiga d’indumentària d’home. Darrere del seu petit taulell, aquest sexagenari que interromp la seva oració per atendre’ns ha sigut testimoni de tota la història recent de l’Iran: va veure regnar al Xa i el va veure caure, va veure arribar l’imam Khomeini que, ascendit per les masses, va instaurar la República Islàmica i, després de la seva la mort, va veure prendre el relleu Ali Khamenei, l’actual líder suprem. Mentrestant, ha contemplat tota la successió de presidents reformistes i conservadors que s’han anat substituint al capdavant del país. Tants anys després, rere el seu taulell, entre oració i oració, entre venda i venda, el senyor Tahiri segueix mirant. I el que veu ara li agrada. «Veig la gent feliç i esperançada», sosté somrient alhora que afirma convençut que l’aixecament de les sancions internacionals després de l’acord nuclear «obre una nova era». 

Tahiri expressa en el seu parlar optimista l’eufòria de bona part de la població des que els experts de l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica van certificar el 16 de gener que l’Iran complia el que s’havia cordat i van donar llum verda perquè les potències occidentals i les Nacions Unides posessin fi a unes sancions que estrangulaven l’economia. 

«HEM GUANYAT»

«El programa nuclear i la negociació han sigut una batalla que hem guanyat i amb la qual hem honrat la memòria dels nostres màrtirs», comenta mentre els ulls se li entelen. I assegura: «Es nota el canvi. A la gent se la veu diferent. Amb un altre esperit. Des que van aixecar les sancions jo... ¡fins i tot venc més!». 

A Teheran abunden els optimistes. Encara que és un dilluns gris i la contaminació i la pudor de combustible barat ho impregnen tot, i en dia laborable els habitants de Teheran es mostren tan a la seva com els habitants de qualsevol gran metròpolis –Teheran té més de 10 milions d’habitants–, només cal rascar una mica per trobar una població esperançada perquè la seva vida millori.

Tots esperen una acceleració de l’economia que faciliti l’ocupació d’una població de 78 milions de persones –més del doble dels 37 milions que hi havia el 1979, quan es va produir la revolució islàmica–, que cada any posa en el mercat de treball 750.000 joves. 

En realitat, es tracta de la promesa de Khomeini de fer que els beneficis del petroli –l’Iran és el quart exportador del món amb 3,5 milions de barrils diaris– arribin a la taula dels pobres. Els iranians confien en una nova era econòmica que porti aquella somiada millora a la seva vides. Molts esperen que les eleccions legislatives d’aquest divendres confirmin aquest nou període. 

Ali, professor d’anglès, està convençut que el país viu «un moment històric». «Tot està canviant. La manera com se’ns veu a Europa i els EUA s’està transformant. Ja no ens perceben com una amenaça. Ens veuen com una oportunitat», assegura. I posa com a exemple els innombrables contractes que el president iranià, Hassan Rouhani, va dur de la seva gira per Itàlia i França. «Empresaris d’arreu del món volen venir a invertir i a fer negocis a l’Iran», sosté. 

Mentre parla, s’emociona i ja visualitza un Iran enganxat a la modernitat: «La nostra economia ha d’obrir-se. Hem d’importar tecnologia d’Occident. Hem de portar el que es necessita per fabricar les coses aquí. ¡Prou d’importar de la Xina!». Espera que el sistema bancari iranià es connecti aviat amb el de la resta del món perquè els estrangers usin les seves targetes de crèdit a l’Iran. «¡Els turistes han de poder pagar amb targeta!», clama. I argumenta: «Si poguessin usar les seves targetes gastarien molt més». 

Al cor del gran basar de Teheran hi ha el mercat de l’or. En un país que és el cinquè consumidor d’or del món i en què la població també l’utilitza com a instrument d’estalvi, l’ambient en aquell mercat indica la temperatura del país. I ahir hi regnava molta calma. «Caldrà temps, però segur que la situació al país millorarà», diu un joier. «Els joiers estem al final de la cadena econòmica. Si la gent comença a gastar més en or, això significa que tots els altres sectors van bé», opina. 

RECEL DELS ‘BAZARIS’

Els 'bazaris', com es coneix a l’Iran els comerciants del basar, són des de la revolució islàmica un gran suport del règim dels aiatol·làs, als quals han recolzat a canvi de grans beneficis. Per això no costa trobar opinions com la d’Ahmad Maassudi, venedor de porcellanes, que recolza sense fissures la política del Govern. «La situació ja era perfecta abans», liquida. 

Notícies relacionades

Hamàs estudia la nova oferta de treva d’Israel a Gaza

Una empresa israeliana fabricarà "aviat" drons al Marroc

Per a joves com Reza i Mobin no ho era. Ni de bon tros. Per això, el primer està convençut «que les coses milloraran al 100%». Reza veu més moviment econòmic. «El món i l’Iran han d’acostar-se. És bo per a tots», diu.

D’altres, com una jove que prefereix no donar el seu nom, confessen que tenen esperança però reconeixen que no s’ho acaben de creure, perquè ja són massa revessos: «Tant de bo això passi, però jo tinc por que surti malament»